Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  església
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESGLÉSIA (i ses var. ant. esgleya, esglesa, i moderna iglésia). f.: cast. iglesia.
|| 1. La congregació dels feels que professen la religió de Jesucrist. L'església primitiva: la regida pels apòstols. Església militant: la constituïda pels feels mentres viuen damunt la terra. Església purgant: la formada per les ànimes del Purgatori. Església triomfant: la constituïda pels sants del cel. Ço que'ls doctors de la Sgleya de Déu han sabut per revelatió, Metge Somni i. Aquest excel·lent sant... és stat hun diligent ortolà del ort de la militant sglésia denejant los carts spines y males herbes de falses crehences, Pereç St. Vicent 4.
|| 2. Congregació formada pels seguidors d'una determinada doctrina de la religió cristiana. Església oriental; Església grega; Església anglicana, Església luterana, etc. Especialment: a) La Santa Mare Església, i per antonom., L'Església: l'Església catòlica, fundada pel mateix Jesucrist i regida pels Papes successors de Sant Pere. De Sancta Mare Església, Llull Blanq. 2, 6. Los infaels cada dia punyen en lo destruïment de la sancta sglésia, Llull Cavall. 10. La església de Roma reconeix bé la obediència, Desclot Cròn., c. 136. Reeba los sagraments de santa Esgleya, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 139). Per mantenir e defendre la santa Mare Sglésia, Tirant, c. 33.
|| 3. Govern eclesiàstic; conjunt de les persones i institucions que formen la jerarquia catòlica. Aquell qui era contra la sgleya, Desclot Cròn., c. 4. Ab ajuda de la esglea, doc. a. 1307 (Miret Templers 371). Vós havets ya guerra ab la Sgleya romana e ab la casa de França...; totes les comunes del món, pus l'esgleya és contra vós, vos seran contràries, Muntaner Cròn., c. 157.
|| 4. Edifici destinat a les cerimònies del culte. Església major: la principal d'una població. Església parroquial: aquella on radica l'administració i direcció d'una parròquia. Església catedral: la principal d'una diòcesi. Robaren la glésia, traseren-ne pa e forment, doc. a. 1242 (Pujol Docs.). Foren a l'església ab poques persones, Llull Blanq. 1, 5. Fos portat a l'esgleya humilment, ibid. 9, 4. En los altars de la esgleya de Sent Francesch, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66). Plevim-nos de totes les vexeles de les esglésies, Pere IV, Cròn. 365. No vendran elles de la església, Metge Somni iv. Féu estatut que en tot loch on hagués esgleyes de heretges, que fossen destrouides, Genebreda Cons. 9. En la nit lo rey se'n anà a la sglésia major e allí stigué tota la nit agenollat, Tirant, c. 19. Guiau-la lo dijous sant a cercar esglésies poques, Cons. casat 127. En un moment assolírem la placeta de l'església, Ruyra Parada 25. Prendre església: refugiar-se dins una església per fer ús del dret d'asil; fig., refugiar-se a qualsevol lloc (Eiv.). Agafar qualcú sense església: agafar-lo de manera que no es pot excusar o no pot fugir.
    Refr.
—a) «Gran església i pocs perdons»: es diu d'una persona o cosa de gran volum, però de poca vàlua (Mall.).—b) «En l'església, quan no plou, goteja»: vol dir que el ministeri eclesiàstic sempre dóna beneficis (Val.).—c) «Com més prop de l'església, més prop del diable» (Olot); «Com més prop de l'església, més prop de l'infern» (Men.): es diu perquè els qui freqüenten l'església arriben a perdre el respecte a les coses sagrades.
    Fon.:
əzɣléziə (Barc.); azɣlézia (Tortosa, Cast., Cullera, Dénia, Pego, Sanet); azɣléziɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); əzglέziə (St. Antoni d'Eiv.); azɣlέziɛ (Fraga); əzɣlέzi (Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir, Cerdanya, Penedès); əzɣlə́zi (Mallorca, Eiv.); iɣlέziə (Empordà, Igualada, Maó); iɣléziə (Vic, Lluçanès, Barcelona); iɣɫéziɛ (Tremp); iɣlézia (Riba-roja, Morella, Pego); iggléziɛ (Pons, Tremp, Balaguer, Artesa); igglέziə (Olot, Bagà, Maó); igglə́ziə (Ciutadella); izɣlə́ziə (Ciutadella); iɣlέzi (Colliure, Illa del Tec, Rabós, Vendrell); iklέzia (Vall d'Àneu).
    Var. form.
ant.: esglesa (doc. segle XII, ap. Miret Templers 542; Flos Sanctorum segle XV, ap. RLR, xix, 60; Febrer Inf. xxii, 15); glesa (doc. rossellonès, a. 1289, ap. RLR, iv, 509; doc. segle XV, ap. Col. Bof. xxix, 73); esglea (Ardits, i, 249).
    Intens.:
—a) Augm.: esglesiassa, esglesiarra, esglesiatxa, esglesiel·la (Eiv., amb e tancada), esglesiota.—b) Dim.: esglesieta, esglesietxa, esglesieua, esglesiel·la (Mallorca, amb έ oberta), esglesiola, esglesiona, esglesioia, esglesicoia, esglesiqueta, esglesiua, esgleieta (doc. a. 1434, ap. Bol. Lul. iii, 285), esgleiola (forma que es conserva com a toponímic, nom d'una parròquia rural del terme d'Espunyola, Berguedà).
    Etim.:
del gr.-llatí ecclesia, mat. sign.