Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  estalvi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ESTALVI
|| 1. ant. adj. Escàpol, delliure; cast. libre, horro, ileso. Que de mort no poden esser staluis, Tirant, c. 59. Y ella vehent que per força d'armes no'l podia defendre, pensà si ab les armes de les dones si'l poria fer estalui, Tirant, c. 265. Tots quants foren descaualcats foren morts o presos, que sol un caualler no's pogué fer stalui, Tirant, c. 273. Desiga armar la ànima, puix tens estalui lo cos de les passades batalles, Corella Obres 10. Lurs peus ni'ls meus no podien esser estaluis que en la corrent sanch de Príam no's banyassen, Corella Obres 19.
|| 2. ant. m. Lliberació, salvació; cast. salvación. E puix ma fortuna no'm consent poder-uos parlar ni veure, que crech fóreu stada remey e stalui a ma vida, he deliberat scriure-us breu, Tirant, c. 455. Ulixes ab mi gosa contendre per lo estalui de tota Grècia, Corella Obres 3. No ingrata de tan singular repòs e estalvi per los déus a ells otorgat, Alegre Transf. 6.
|| 3. m. Acte i efecte d'estalviar; moneda o altra cosa estalviada; cast. ahorro. Hom avar tostemps parla de guany o de estalvis. Eximenis Terç 242 (Balari Dicc.). A guastar en devines... e'n pintadores, e'n metgesses e'n amadors, en açò no meten algun estalvi, no les pot hom rependre de avarítia, Metge Somni iii. E en assò algun esguart ni estalvi ni avarícia alguna en elles se troba, Corbatxo 44. Ab els estalvis que vinch fent, Pons Auca 119. Caixa d'Estalvis: institució que té per finalitat fomentar l'estalvi.
|| 4. m. Objecte que estalvia o resguarda un altre objecte contra el desgast, la brutor, etc. Especialment: a) ant. Funda, estoig. Bordó de la creu major de fusta cubert ab un estalvi de tela, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 433).—b) Mitja mànega postissa que es porta per no espanyar la mànega vertadera del vestit, especialment en oficis d'escriptori (Camp de Tarr.).—c) Mena d'embut de llauna que va col·locat en l'ull de la mola del molí fariner i serveix per a evitar que salti el gra (Plana de Vic).—d) imatge  Recipient planer dins el qual es posa la sitra o setrill d'oli i que serveix per a evitar que les gotes o regalims d'oli es perdin o embrutin la taula (pir-or., Empordà). Un estalv y citrell de estany per posar oli, doc. a. 1698 (Rev. Cat., vi, 348).—e) imatge  (sovint usat en pl.) Rotllana de metall, de fusta, de terrissa o d'encordat vegetal (vímens, palla, cues d'alls, etc.), que es posa damunt la taula per sostenir la cassola o altre recipient tret del foc i evitar que s'embrutin o cremin les estovalles o la taula (pir-or., or., occ., bal.); cast. salvamanteles, rodete, redondela. Estalvis d'estany, doc. a. 1770 (Aguiló Dicc.). Dos estalvis de plata, doc. a. 1789 (ibid.). En los estalvis de llautó que aguantan la fumant cassola, Oller Fig. pais. 23.—f) Anella de ferro acanalada, per on passen les cordes del carro i així s'evita que es tallin a força de fregar (Camp de Tarr.).—g) imatge  Peça de fusta gruixuda, amb dos forats per dins els quals passen les cordes amb què es lliguen les carretades de garbes (Penedès).
    Refr.

—«Els estalvis es mengen (o foraden) les estovalles»: es diu per desaconsellar l'estalvi excessiu, que a vegades resulta contraproduent (Empordà, Pobla de L., Barc., Tarr.).
    Fon.:
— || 3: əstáɫβi (pir-or., or.); astáɫβi (occ.); əstáɫvi (eiv.); əstáwvi (Mall.);— || 4 e: əstáɫvi (eiv.); əstáɫβi (Gir.); estáɫβi (Calasseit); astáwβi (Massalcoreig); əstáɫvis (Valls); əstáɫβis (Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Olot, Lledó, St. Joan les A., Bagà, Blanes, Palafrugell, Plana de Vic, Pineda, Canet de Mar, Barc., Igualada, Solsona, Vilafr. del P., Vendrell, Sta. Col. de Q., Tarr.); astáɫβis (Tremp, Ll., Agramunt, Tortosa); astáɫβins (Bassella); əstáwβis (Rupit, Pobla de L., Collsacabra, Olot, Manresa, Solsona, Sta. Col. de Q.); astáwβis (Massalcoreig, Lleida, Capsanes); astáwβins (Lleida).
    Sinòn.:
— || 4 e: estàulins, capçana, rotlo, setiet.
    Etim.:
del basc estalpe, ‘protecció, defensa’ (cf. Diez EWb 576; Meyer-Lübke REW 2918).