Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fada
veure  2. fada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FADA f.
Dona imaginària a la qual s'atribueixen fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica; cast. hada. Un jove... és estat per encantaments de la fada Morgana per molt temps pres, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). Poliffemi... havia un gran ull en lo front... e mentre aquell ull fos sà no podia esser vençut, car axí l'havien fadat les fades, Genebreda Cons. 217. Quals fades me fadaren, que aquesta reyna de noblesa a ses pròpies despeses me llevàs de la pols!, Curial, i, 23. La nit és dolça com un bes de fada, Cases A., Poes. 57. Les fades, anit, dansen a la lluna, Riber Sol ixent 121. Bella com una fada: es diu d'una dona molt bella. Conte de fades: rondalla on es conten fetilleries de les fades. Palau de fades: palau encantat. L'han fabricada | dins un palau de fades d'Orient, Canigó iv. Treballar com una fada: tenir meravellosa habilitat per a cert treball.
    Fon.:
fáðə (Barc., Mall.); fáða (Val.).
    Etim.:
del llatí fata, ‘deessa del destí, parca’ (cf. Wartburg FEW, iii, s. v.).

2. FADA f. ant., usat generalment en pl.:
Bones fades o males fades: bons fats, mals fats; bons o mals averanys; esdeveniments inevitables bons o dolents. Diré-us les bones fades del meu capitol, Sermó bisbetó 31. Es lunyen de fretura e males fades, ibid. 34. Hòmens inichs e plens de males fades han procurat ligar molt l'archiver, doc. segle XVI (Col. Bof. xxviii, 321). Tendrà prou mals anys hi prou males fades, Proc. olives 1208. Fenesquan las malas fadas | hon fortuna m'a lançat, Perot Joan (Cançon. Univ. 267).
    Etim.:
del llatí fata (pl. de fatum), ‘fats, destí’.