Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  falda
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FALDA f.: cast. falda
|| 1. La part inferior d'un vestit talar, des de la cinta fins a baix. Longues faldes... sien en nostra companyia, Llull Blanq. 50. E cascú d'ells a ses faldes s'aferra | dient plorant: Anar volem ab vós, Ausiàs March, cxi. Prenia per la falda lo dit monge, Eximplis, i, 91.
|| 2. Peça de vestit de dona, que cobreix des de la cinta fins més o menys avall de les cames. Alçant-li les faldes li descobrí les parts secretes, Isop Faules 15 Anava vestida ab falda y cos de satí, Rosselló Many. 168.
|| 3. ant. Part de l'armadura que cobria des de la cinta fins a mitjan cuixa. Donà-li tal cop per les faldes de la cuxa, Muntaner Cròn., c. 124. Corrien-nos besar les mans e'ls peus, hoc les faldes de les armadures, Pere IV, Cròn., 364. Unes faldes de lagosta de ferra, doc. a. 1408 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Una falda e una manyopla de ferro, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).
|| 4. La part inferior i eixamplada d'una peça d'indumentària. «Faldes de camisa»; «Faldes de capell» (ant.). Unes soletes de dona, unes faldes de camisa noues de li, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 305). Posau-li'n hu de aquests altres [capells] ab ses faldes anyadides ben clos, Anim. caçar 40 vo. Per ço com lo bacinet staua fluix posauen les dagues dejús la falda del bacinet e allí se ferien malament, Tirant, c. 65. Du una levita que ses faldes bastan per posar veles a un barco de tres palos, Ignor. 59. Especialment: a) La part inferior posterior d'una levita o d'un frac (Men.).
|| 5. El vestit de dona o el davantal, disposat a manera de recipient per a sostenir o contenir alguna cosa Parar la falda: alçar els cornalons del davantal o les vores del vestit per rebre i portar-hi alguna cosa. E ell hauie'n ja la falda plena, Serra Gèn. 263. Si per ventura se'n aportaran rahims... o altra fruyta ab capa, cistella, falda o altra cosa, Mostass. Agual., segle XV (Jocs Fl. 1895, pàg. 209). Mentre que cullint treballàs en umplir de tals flors los seus pits y les faldes, Alegre Transf. 45. Els fruits ja no li caben a la falda, Maragall Enllà 55.
|| 6. La part del cos compresa entre la cinta i els genolls. Tenir un infant dins la falda: tenir-lo assegut o ajagut damunt les cuixes. Infant qui plora... enans se met en la falda de sa mare o de sa dida que no fa nulla altra persona, Llull Cont. 280, 27. En faldes tan castes fareu adormir, Passi cobles 98. Per bressar l'infantó, la dona vella | té la falda més tova. Alcover Poem. Bíbl. 87.
|| 7. Conjunt de branques i brots exteriors d'un arbre que s'inclinen cap a terra (or., occ.).
|| 8. Part inferior i més ampla d'un fumeral o xemeneia (Sarroca de Bellera, Cervera, Sta. Col. de Q.).
|| 9. La part baixa d'una muntanya o altra elevació del terreny, allà on comença la pujada. Veu quasi tota la gent que se'n eren pujats per dar de les faldes de la montanya la batailla, Tirant, c. 126. Vivia a la falda d'un rocós coster, Rosselló Many. 199.
|| 10. El pèl de la panxa d'una cabra, d'illada a illada (Mall.).
|| 11. Part lateral del ventre d'un moltó o altre animal de remuc (Barc.).
|| 12. Part de la peça de sola o cuiro que correspon al ventre de l'animal (Igualada).
|| 13. Retall de cuiro que va clavat a cada costat del bast, i té per objecte evitar que la sofra, amb el refrec, faci mal als costats de l'animal (BDC, xxii, 137).
    Loc.
—a) Estar dins la falda de sa mare, o No haver sortit de ses faldes de sa mare: haver corregut poc món, tenir poca experiència.—b) Posar prest faldes en cinta: arromangar-se per emprendre qualque cosa tot seguit (expressió del segle XV, segons Aguiló Dicc.).
    Fon.:
fáɫdə (pir-or., or., bal.); fáɫdɛ, fáɫda (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: faldassa, faldarra, faldota.—b) Dim.: faldeta, faldetxa, faldeua, faldiua, faldona, faldó.
    Etim.:
del germ. faldo, ‘plec, arruga’ (cf. REW 3162).