Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ferrer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FERRER
|| 1. adj. (f. -ERA) Pertanyent al ferro; propi del ferro, o que en produeix.
|| 2. imatge  imatge  m. Home que fabrica objectes de ferro o que treballa el ferro; cast. herrero. Seria semblant cosa del ferrer qui feés la espaa per auciure altre e si metex ensems, Llull Cont. 340, 29. Lo ferrer no pogra fer lo coltell sens ferre, Llull Felix, pt. i, c. 6. Los ferrers no feyen àls mas ànchores, Muntaner Cròn., c. 44. Te'n pren axí com lo ferrer, que si no us crema la roba dóna-us enuig ab lo fum, Tirant, c. 343. Lo acostumat al foch ferrer de Júpiter e fabricador dels vibrants lamps, Fiameta 32. Ferrer de gros: el qui fa balcons, arades i altres peces grosses i no de precisió. Ferrer de tall: el qui fa coltells i altres eines tallants. Ferrer negre: el qui fa rodes i eixos de carro (Cerdanya). Ferrer d'encant: el qui adoba i ven ferros vells. Anar a ferrer: anar a l'obrador del ferrer a portar-hi eines a adobar (Empordà).
|| 3. m. Ocell de la família dels pàrids, espècie Parus major (Men.); cast. carbonero. (V. ferreret).
Ferrer: ant. nom d'home, i avui cognom molt estès per tot el territori de la llengua, tant continental com insular. Del seu ús antic com a nom de fonts, tenim documents com aquests: Signum Ferrer de Caseles, doc. a. 1162 (Priv. Ordin. Valls Pir. 390); En Ferrer Dez Carrof, doc. a. 1283 (RLR, iv, 59);Lo segon fonch don Ferrer, Comalada Pierres Prov. 35. En un document de l'any 1303 apareix el nom d'home Ferrer, i el de feraria (=Ferrera) aplicat a la seva dona, i el de fereronus (=Ferreró) donat a llur fill (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El llinatge Ferrer apareix escrit sovint Farré en català oriental per la confusió de la a i la e àtones, i en català occidental per la tendència que té aquest dialecte a convertir en a la e pretònica.
    Loc.
—a) Anar com el pas dels ferrers: anar darrera de tot. Es diu perquè en temps dels gremis, tenia cada un el seu pas que anava a la processó del Divendres Sant, i el gremi dels ferrers anava sempre el darrer de tots.—b) Estar com un ferrer sense carbó: estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important.
    Refr.
—a) «Qui és ferrer, té de morir ferrer» (Rosselló).—b) «La roba del ferrer, quan és eixuta, blanca é»: vol dir que els oficis més humils es poden dissimular si la persona que els exerceix sap presentar-se així com cal (Segarra, Urgell).—c) «Val més estar en es cul d'un ferrer que a's costat d'un sabater»: es diu per desjectar l'ofici de sabater (Men.).—d) «El diable, quan va esser vell (o «quan no va tenir res que fer»), es féu ferrer»: es diu referint-se a una persona que essent ja empesa d'edat, muda d'ofici o es posa a treballar en coses que no havia tocades mai (Men.).—e) «El ferrer de Tibi, ferrant ferrant perdé l'ofici» (Val., Alcoi); «El ferrer del Perelló, manxant manxant va perdre l'ofici» (Vinaròs); «El ferrer de Llivi, ferrant va perdre l'ofici» (Morella); «Es ferrer Banyera, ferrant va perdre s'ofici» (Eiv.): es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix.—f) «Ferrer, ferrer, fes ton afer» (o «fes ton mester», o «ves a ton quefer»): es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix.—g) «Els estacats de ferrer, són de mal desfer» (Alt Empordà, Garrotxa).—h) «Al ferrer no li vagis a vendre baldes»: vol dir que és difícil enganyar a qui és perit o pràctic en la matèria.
    Fon.:
fəré (pir-or., or., bal.); ferέ, farέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); feré, faré (occ., Maestr.); feréɾ (Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: ferreràs.—b) Dim.: ferreret, ferreró, ferreriu.—c) Pejor.: ferrerot, ferreretxo.
    Sinòn.:
— || 2, manyà, serraller.
    Etim.:
del llatí fĕrrarĭu, mat. sign.