Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  figuera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

FIGUERA f.
|| 1. imatge  Arbre de la família de les ficàcies, de l'espècie Ficus carica; es fa de dos a quatre metres d'alçada, té les fulles palmades lobulades, rasposes i sinuades-dentades; el fruit (figa) és generalment piriforme, exteriorment verd, blanquinós, blavós o negre, dolç, de molt de consum com a aliment; moltes varietats de figuera fan dos esplets cada any, i prenen multitud de noms adjectius que hem exposats ja en l'article figa; cast. higuera. Ortal de sancta Maria cum ipsas figeras, doc. a. 1127 (BABL, vi, 392). Fo gran questió enfre el pi e'l datiler e la figuera, Llull Blanq. 57. Figuera de cristià: nom que es dóna a aquesta planta per distingir-la de la figuera de moro (Men.). Figuera campanera: figuera solitària dins un sementer, que no forma part d'un figueral (Randa).
|| 2. Figuera borda: a) Arbre de la família de les ficàcies, espècie Ficus carica, var. caprificus, que creix subespontània i isoladament en llocs incultes i montuosos i que no produeix fruit; cast. cabrahigo. També se'n diu figuera mascle.b) Arbust de la família de les ràmnies, espècie Rhamnus alpina, que creix a la regió pirenenca; cast. carrasquillo.
|| 3. imatge  Figuera de moro, o de pala, o d'India, o de pics: planta de la família de les cactàcies, espècie Cactus opuntia, que té les fulles molt carnoses, grosses, de forma oblonga i cobertes de moltes punxes, i de les fulles surten els fruits (figues de moro o de pala) coberts també de punxes més petites; cast. chumbera. Figuera de les Indies: Pala, Pou Thes. puer. 39. Té més puas que una figuera de moro, Aguiló Poes. 187.
|| 4. Figuera infernal: planta arbustiva de la família de les euforbiàcies, espècie Ricinus communis, de fulles amples i dentades; es conra en jardineria i té aplicacions medicinals, entre altres la de l'oli de ricí que s'extreu de la seva llavor; cast. higuera infernal, ricino.
|| 5. Figuera d'infern, o infernal, o borda, o figuera loca: planta de la família de les solanàcies, espècie Datura stramonium, que té les fulles sinuato-dentades amb dents amples i acuminades, flors blanques i fruit rodó espinós; cast. estramonio.
Figuera.
|| 1. topon. a) La Figuera de Falset: poble de 620 habitants, situat en el Priorat, a la vorera del Siurana.—b) La Font de la Figuera: poble de la Vall de Montesa en la comarca de Xàtiva.—c) Cala-Figuera: nom de diferents cales de les illes de Mallorca i Menorca.
|| 2. Llin. existent a Castellfullit del Boix, Barc., Constantí, Artesa de S., Àger, Agramunt, Càlig, Mall., etc. Hi ha la variant Figueres (Celrà, Palau-Sabardera, Albinyana, L'Arboç, Valls, Arbeca, Vinaròs, Alacant, etc.). a) En Figuera: nom del rellotge mural de la casa de la vila de Palma de Mallorca, anomenat així perquè fou construït d'un rellotger que era de nom Figuera. En Figuera tocarà les nou, Maura Aygof. 13.
    Loc.
—a) Fer figueres: no treballar mentres els altres treballen.—b) Sembrar una figuera: caure de cap, sobretot un infant (Mall.). Quan un infant cau i pega una carabassotada, li diuen: «No és res, has sembrat una figuera».—c) Esser flor de figuera: esser una cosa impossible, mai vista.—d) Semblar la figuera dels nois: esser una noia fàcil, massa lleugera (Aguiló Dicc.).—e) Beure's es cop, com sa figuera: haver de sofrir de mala gana una reprensió, una indirecta, un mal resultat no esperat (Mall.). Y ell se havia de beure es cop com sa figuera, Aguiló Rond. de R. 12.—f) Estar en la figuera: estar descuidat, distret (val.). No sta, senyora, en figuera | nostre senyor, Somni J. Joan 538.
    Refr.
—a) «Foc de figuera, foc de quimera» (Segarra, Urgell); «Si vols fer enfadar la muller, dóna-li llenya de figuera o de noguer» (ibid.).—b) «Qui és bo de figues, que no digui mal de sa figuera» (Men.).—c) «Qui sembra sa figuera, no en menja figues» (Men.).—d) «Figuera, de ton avi; vinya, de tu mateix» (Mall.).—e) «Per Sant Pere, enrevolten sa figuera»: es diu perquè comença per Sant Pere a haver-hi figues flors (Mall.).
    Cult. pop.
—Hi ha una prevenció contra la llenya de figuera en relació amb la llet. Diuen que no convé cremar llenya de figuera per a fer brou a les parteres o per cuinar per a les dones que crien, perquè la figuera treu llet i fa perdre la llet a les dones (Empordà). Hi ha qui empra llenya de figuera per a escalfar la llet i fer molt de brossat; diuen que aquesta llenya fa fer brossat abundant (Llucmajor).
    Fon.:
fiɣéɾə (pir-or., or., bal.); fiɣέɾɛ (Sort); fiɣέɾa (Esterri); fiɣéɾɛ (Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); fiɣéɾa (Andorra, Tortosa, Cast., Val., Al.); fiɟéɾə (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: figuerassa, figuerota, figuerot.—b) Dim.: figuereta, figueretxa, figuerel·la, figuereua, figuerona, figueró, figueriua, figueroia.
    Etim.:
del llatí fīcarĭa, mat. sign. || 1.