Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. foc
veure  2. foc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FOC m.: cast. fuego.
|| 1. Despresa de calor i de llum, produïda per la combustió d'un cos (i antigament considerada com un dels quatre elements de la naturalesa). Lo poder del foch termena en lo poder de l'aygua que li és contrari, Llull Gentil 66. Dix que la ànima era foch, Metge Somni i. Lo sobirà element que és lo foch, Serra Gèn. 6. Color de foc: vermell viu i groguenc, semblant al del foc. El floch color de foch retxat de groch, Penya Poes. 216. I la ratlla de foc de l'horabaixa, Alcover Poem. Bíbl. 33.
|| 2. Porció de matèria en combustió, amb despresa de calor i de llum. «El foc del cigar». «Encendre foc»; «Apagar el foc». «Fer foc». L'hoste deu donar al mercader de qui aurà reua dreta, lit, e foc, e lum, e salsa, Reua Perp. 1284. Una paela de portar foch, doc. a. 1410 (Alós Inv. 18). Uns petits punts rodons i fosforescents produïts pels focs dels cigars, Pons Com an., 62. El foc infernal: el foc de l'infern, o conjunt de turments que formen la pena de sentit dels condemnats. Són set peccats mortals per los quals los malehits van a foch infernal, Llull Gentil 9; Perque'ns delliuràs del foch del infern, Passi cobles 15. Especialment: a) Foguera; matèries en combustió per a escalfar, fer senyals, celebrar festes, cremar alguna cosa, etc. «Cunyades, sogres i nores, | n'haurien de fer un foc | que cremàs a poc a poc | i que duràs moltes hores» (cançó pop. Mall.).—b) pl. Artificis lluminosos amb què s'il·lumina de nit l'espai per celebrar alguna festa important. Se feren moltissims fochs de bombas, couets voladors, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). El cel, ab la rohenta resplandor dels fochs, s'enrogia, Pons Auca 97. Focs artificials o d'artifici (ant. focs artificiosos, focs grecs, focs voladors): Que fochs grechs lancen per la dita proffessó, doc. a. 1453 (Jocs Fl. 1895, pàg. 198). Aparellen fochs artificiosos, ço és fochs grechs en diverses magranes amagats, Esteve Eleg b 4. Foren desparades moltes bombardes qui eran en la muralla de la dita ciutat e llansats fochs voladors, Comes Assany. 292. Foc grec: mixtura incendiària que s'emprava en l'edat mitjana per a calar foc a les naus de guerra.—c) Foc follet: flama erràtica de color blavosa, que es veu arran de terra en els cementiris i altres llocs on hi ha matèries orgàniques en descomposició, i que és produïda per la inflamació del fosfur d'hidrogen que es desprèn d'aquelles. Foc de Sant Telm: meteor igni, flameta que es sol veure en els extrems dels pals i vergues de les embarcacions, en nits de tempestat.—d) Cauteri Donar foc a un animal: aplicar-li un ferro roent amb fins curatius.
|| 3. Incendi. «Hi ha hagut un foc al carrer Major». Calar o pegar (i ant. metre) foc: incendiar. Si doncs cas d'aventura no y venia..., ço és a saber, naufrag, foch o corriment d'enemichs, Cost. Tort. II, xvii, 1. En aquest temps mes-se foch en la host, tan gran, que tota cremà, Pere IV, Cròn. 52. Ruines, fochs, roberies damnoses, Febrer Inf. xi, 36. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia calat foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa, Ruyra Parada 32. Tocar de foc, o Tocar foc: sonar les campanes o altre instrument d'alarma per demanar auxili contra un incendi.
|| 4. Inflamació de matèries explosives; dispar de l'arma que n'està carregada; combat amb armes d'aquesta mena (armes de foc). «Es van topar amb los carlins i van tenir un foc» (Borges del Camp). Se comensà lo ataco del castell ab un tant gran foch de artilleria, Lacavalleria Gazoph. Fer foc: disparar una arma de foc. Entrar en foc: entrar en combat amb armes de foc. Baptisme de foc: acte d'entrar en foc un soldat per primera vegada. Entre dos focs: enmig de dos atacants.
|| 5. Llar; el lloc de la casa en el qual es fa el foc per a cuinar (occ., Camp de Tarr.). Isop tirà la via del foch y pres una olla, Isop Faules 4
|| 6. Casa; edifici habitat (or., occ.). Sots estat request... que tinguéssets foch e statge el dit castell de Muntlleó, doc. a. 1358 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Era estada feta... avinença a cert temps duradora, de donar de XV fochs un servent, doc. a. 1368 (Capmany Mem. ii, 393). Se contribuyrà una dobla per cada foch, Lacavalleria Gazoph. Es una vileta d'uns trescents focs, Pous Empord 154.
|| 7. fig. Erupció vermellosa produïda a la pell per infecció de la sang. La cama... los metges la trobaren molt agreviada... que si una legua més avant fos anat que s'i fóra posat foch, e de mort o la cama levada no's podia scusar, Tirant, c. 224. Foc de Sant Antoni o de Sant Marçal, o foc volatge (i ant. foc volant i foc salvatge): malaltia cutània, caracteritzada per granulació vermella, difícil de guarir. Torcé lo morro, | hagué bocatge | e foch salvatge, Spill 5252. Per lo foch de Sant Antoni, que los pastors li diuen foch volant..., és dificil de guarir, Agustí Secr. 174. Foc de Santa Quitèria: escorbut (mall.).
|| 8. fig. Ardor moral, passional, etc. Lo foc del Sanct Esperit no's tardà de venir en son adjutori, Llull Blanq. 6. E lohà Deu qui l'hauia scalfat del foch de vera amor, Llull Felix, pt. i, c. 5. Foren encesos de foch de lutxúria, Serra Gèn. 8.
|| 9. fig. Força, gran intensitat; activitat molt viva. «Estem en el foc de la feina». «Aquí el foc del mercat és a les dues».
    Loc.
—a) Fer foc: moure's intensament, desplegar gran activitat per a un fi determinat.—b) Treure foc pels ulls, o per la boca, o pels queixals: manifestar gran irritació.—c) Posar o encendre foc: provocar o causar discòrdies, desavinences, rancors.—d) Posar llenya al foc, o Atiar el foc: augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla o de dissensió.—d) Anar a cercar foc: fer les visites molt ràpides, o anar molt de pressa.—e) Anar amb el foc a la cua: anar molt de pressa (Empordà).—f) Tenir foc dins ses sabates: anar tot seguit a fer una gestió, a comprovar una notícia, a veure una cosa de què s'ha sentit parlar, etc. (Mall.).—g) Estar dins un foc: estar molt mal a pler, tenir molta impaciència per la incertesa o per la frissera (Mall., Men.).—h) Dir foc i flamada d'algú: dir-ne mil penjaments o insolències (val.).—i) Rompre el foc: iniciar decididament una acció.—j) A foc i a sang, ant. a foc i a flama: de manera violenta, arrasadora. Passar (ant. metre) a foc i a sang, o a foc i a flama. matar-ho i destruir-ho tot. Que tots morissen a foch e a flama, Tirant, c. 20. Robà tota la costa de Turquia e mes-la a foch e a flama, ibid., c. 100. Tot ho passava a foch y a sanch, Penya Mos. iii, 100.—l) Foc colgat: cosa oculta, però activa (com idees, sentiments, projectes, etc.).—m) Treure foc: obtenir allò que es volia, a força d'enginy, habilitat o esforç—n) Jugar amb foc: posar-se imprudentment en perill.—o) Esser car com a foc: esser molt car, de preu excessivament elevat.—p) Durar més que foc de pinyol: esser de molta durada (Mallorca). Es diu per al·lusió a la caliuera formada per les gleves de la pasta d'oliva que es cremen per fer bullir l'aigua de la caldera en la tafona, i que és foc que dura viu molts de dies si el tenen acaramullat.—q) Semblar o esser un foc etern: esser un foc molt gros, una flamada molt ardenta.—r) Fer foc nou: recomençar una cosa que s'havia començat malament (Empordà). Es diu per al·lusió a la funció litúrgica de fer foc nou, que es celebra el dissabte de Pasqua. S'encengué la llàntia del seu cor amb un foc nou de resurrecció, Pons Llar avis 60.—s) Haver-n'hi (d'una cosa) més que un foc no en cremaria: haver-n'hi en gran abundància, principalment d'una cosa perjudicial (Empordà).—t) Posaria les mans al foc i no em cremaria: es diu per manifestar la certesa absoluta que es té d'una cosa.—u) Esser capaç de calar foc a una ciutat, i no esser capaç d'apagar una estella: es diu referint-se als qui promouen grans conflictes i després no saben resoldre'ls.—v) Fugir (o sortir) del foc i caure a les brases: alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil per a caure en una altra de pitjor.—x) No tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar: estar mancat dels mobles o atuells necessaris (Mall.).
    Refr.
—a) «A poc a poc, s'encén el foc»: vol dir que convé fer les coses amb calma i sense precipitació.—b) «Foc de canya, foc de banya»: significa que si el combustible és prim, la flamarada dura poc (val.).—c) «Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu»: es refereix a aquelles empreses en què cal col·laborar, o si no, no se'n té profit.—d) «L'estopa, prop del foc, s'encén»; «Prop del foc, la pega regala»; «Qui està prop del foc, va a mà de cremar-se»: vol dir que l'excessiva familiaritat entre home i dona sol portar conseqüències perilloses.—e) «L'aigua i el foc, només juguen a un joc»: significa que són dos elements perillosos i difícils de vèncer (Men.).—f) «Per fondo que es faci el foc, el fum sempre respira»: significa que les accions dels homes, per ocultes que estiguin, arriben a esser conegudes.—g) «El foc és mitja vida»: vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació.—h) «Qui ha menester foc, amb so dit el cerca»: vol dir que les molèsties per a obtenir una cosa difícil les ha de sofrir el mateix interessat a obtenir-la (Mall.).—i) «Un foc treu s'altre» (Men.); «Foc mata foc»; «Foc amb foc se mata»: significa que les coses es succeeixen indefinidament, essent unes substituïdes per altres de semblants.—j) «El foc de casa no crema» (o «no escalfa»): vol dir que a les coses del nostre maneig quotidià no els donem valor o importància.—l) «Joc de focs, joc de boigs»: es diu als nois per aturar-los de jugar amb foc (Empordà).—m) «El foc té superior, però l'aigua no»; «El foc té senyor, però l'aigua no té aturador»: ho diuen els porucs d'embarcar-se.—n) «Per foc i muller, no surtis d'es carrer»: vol dir que aquestes dues coses han de cercar-se molt prop de casa (Men.).—o) «El foc ajuda al coc» (Manresa); «El bon foc fa el bon coc».—p) «Foc colgat, crema més que es destapat» (Mall.).—q) «Allà on se fa el foc, se paga l'escot» (Rubí).—r) «Llà on se fa foc, fum n'ha d'eixir» (Tirant, c. 106).
    Fon.:
fɔ́k (pir-or., or., occ., alg.); fɔ́с (Palma, Manacor, Pollença); fɔ̞́k (val., mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: focàs, focarro, focarràs, focarrot, focada, focatèria.—b) Dim.: foquet, foquetxo, foquel·lo, foqueu, foquiu, focarrí, focarrinoi, focarrinet, focarrinó, focarrineu.—c) Pejor.: focot.
    Etim.:
del llatí fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘fogar’, però que en llatí vulgar passà a significar l'element foc en general.

2. FOC m.
sinòn. de floc, en nàutica (V. floc, art. 2).