Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  forn
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FORN m.: cast. horno.
|| 1. Lloc clos dins el qual es produeix calor per la combustió de llenya, carbó, gas, etc., o per l'arc voltaic, per a coure alguna cosa, i que té una obertura (boca) per on s'hi fica el combustible, es carrega i descarrega de la cosa que es cou, i entra l'aire necessari per a la combustió. Hi ha forns de diferents menes i destinats a coure diverses coses: Forn de pa; forn de calç; forn de rajoles, d'oller, de terrisser; forn de vidre. Alts forns: els de grans dimensions i destinats a la fundició de metalls en gran quantitat. Haver-hi forn: estar el forn en disposició de poder coure (Mall.). Aquels encara que molen en lurs molins e coen en lurs forns, doc. mitjan segle XIII (Miret Templers 341). Era un forner qui hauia guasanyats dos pans al forn, Llull Felix, pt viii, c. 37. Axí com cell que'll cap té dins calt forn, Ausiàs March, cii. Forn d'escopeta: forn de pa que està dividit en dos departaments, un per estar-hi els pans i l'altre separat d'aquell amb una paret per a fer-hi el foc. Arròs (peix, calamar, etc.) al forn: arròs o altra cosa cuita en el forn. Com se deu coura calamàs al forn, Flos medic 270.
|| 2. Casa on hi ha un forn públic per a coure pa d'encàrrec; cast. panadería, tahona. Forn del comú, o de puja, o de la vila: forn públic.
|| 3. Lloc excessivament calent; cast. chicharrero «Aquesta casa és un forn!»
|| 4. Forn cremat: botiga on venen molt car (Mall.).
Forn: llin. existent a L'Escala, Calaf, Igualada, Pobla de Claramunt, Biosca, etc. Hi ha la variant Forns (Calaf, Albesa, Castelló, etc.).
    Loc.
—a) Esser més calent que un forn: esser un lloc extremadament calent.—b) Escalfar el forn: menjar, alimentar-se.—c) A un altre forn pasten: es diu per negar a qualcú allò que demana (mall.).—d) Dur sa post a's forn: carregar-se amb la responsabilitat o amb les conseqüències dolentes d'una cosa (Mall., Men.).—e) No estar el forn per a rosques: no estar preparat o ben dispost per a certa cosa; estar en mala disposició (or., occ., val.).
    Refr.
—a) «Forn que no purga, mal forn»: es diu del forn d'obra que, per tenir la boca massa alta o per no prendre bé l'aire, el caliu queda carbó i puja sempre fins al punt d'embarassar el tirar-hi llenya (La Bisbal).—b) «Quan lo pobre pasta, no cou lo forn» (Ribagorça).—c) «Quan l'home ha d'esser desgraciat, fins el pa se li floreix al forn».—d) «A la moda i al mercat, el més espavilat; i al forn, el més savi del món» (Pineda).—e) «El sedàs i el forn, la millor pastadora del món» (Guimerà); «Val més el forn que totes les pasteres del món» (Manresa).—f) «Per la boca es calfa el forn»: vol dir que cal alimentar-se bé.—g) «En el forn i rentador, es diu tot el mal i el bo» (Cat.); «En el forn i en el riu, tot se diu» (Alcoi): vol dir que en aquells dos llocs les dones murmuren i es conten totes les xafarderies.—h) «En aquest món, els uns pasten i els altres van al forn» (val.).—i) «Vuit dies a ca'l manyac, que els conills niaven al forn»: es diu al·ludint a les criatures enllaminides, que, si haguessin passat una temporada a casa pobra, no farien balafi de res (Lledó).
    Cult. pop.
imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  El forn típic i tradicional de coure pa consisteix essencialment en un recinte tancat de paret, amb un sòl de lloses o de rajoles damunt el qual es depositen els pans i el combustible (llenya), i amb dues obertures: una d'inferior per a enfornar, alimentar i netejar el recinte, i una a la part de dalt per a orejar-lo i deixar-ne sortir el fum. La coberta del forn sol esser de volta, feta de pedres o de toves. Damunt el recinte destinat pròpiament a la cocció, en els forns grans o d'ús públic sol haver-hi un segon recinte cobert de volta, anomenat alcavor (val.) o boada (mall.), que serveix de cambra d'aire i dins el qual posen llenya a eixugar, pasta a tovar, ametlles a torrar, etc. La boca del forn es tapa amb una porteta de fusta o de ferro, que es diu porta, tampa, tampella, tampanella, etc., segons les regions. El forn de les cases particulars està dins la mateixa casa; en les cases de pagès és freqüent que tingui la boca dins la cuina o altre lloc de la casa mateixa, però que la volta i el conjunt de la construcció que limita el forn surti a la part exterior, formant una adherència a la paret, com es veu en el dibuix del forn eivissenc (pàg. 2); també hi ha forns de pagès que ocupen una caseta adherida a les cases d'habitació, o que formen una edificació independent i aïllada en el pati o en el carrer, com es pot veure en el dibuix del forn valencià (pàg. 2).El forn de calç es construeix en un pendís. Consisteix en una gran cavitat que s'enfonsa alguns pams sota terra, està limitada lateralment per una paret gruixuda de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant cúpula. Té una obertura a baix, destinada a alimentar el forn, i una altra a la cúpula per donar sortida al fum. Vegi's la descripció d'un forn de calç dels Pirineus, en F. Krüger, ap. Volkst. Kult. ix, 8-9. Semblant al de calç és el forn de guix, del qual dóna una descripció el mateix Krüger, ibid., 7.La peguera o forn de pega és una gran cavitat tubular una mica cònica o piriforme, practicada a la roca, amb un forat a la part inferior per on s'escorre la pega en rajar. La part superior es tapa amb una llosa. Ja queden pocs forns d'aquesta mena en els boscos de Catalunya.El forn d'obra és el recinte adequat on es couen els objectes de terrissa, com olles, plats, cassoles, escudelles, etc. Consta de tres sostres o pisos superposats: a la cavitat inferior (forn de baix a Catalunya, cendrer a Mallorca), es fa el foc de llenya; a la d'enmig (forn del mig a Catalunya, forn d'avall a Mallorca), separada de l'altra per un sostre foradat que es diu garbell, es col·loquen les peces que han de coure's, unes sobre les altres o sostingudes amb suports diferents segons les diverses classes d'obra; en la cavitat superior (forn de dalt a Catalunya, forn d'amunt a Mallorca) se sol fer una segona cuita de les peces envernissades. Hi ha forns d'obra, com els dels ollers de Pòrtol (Mallorca), on el forn de damunt està immediatament sobre el cendrer. La volta o coberta del forn, per on surten les flamarades a través d'un forat, es diu l'alcuba (Mall.). A baix de tot, sota el cendrer, encara hi ha una altra cavitat anomenada el clot o fondet.El forn de vidrier es compon d'una sèrie de morters o gresols, de tres classes: morters de fondre, afinadors i morters de l'obrall (vegi's l'article vidrier).
    Fon.:
fóɾn (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: fornàs, fornarro, fornot.—b) Dim.: fornet, fornetxo, fornel·lo, fornell, forneu, forniu, fornó, fornoi.
    Etim.:
del llatí fŭrnu, mat. sign.