Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  frança
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

FRANÇA f.
|| 1. topon., f. Nació situada al N. de la Península Ibèrica i a l'O. d'Itàlia i dels països de llengua alemanya; cast. Francia. Drap de França, Leuda Coll. 1249. L'altra fo regina de França, Desclot Cròn., c. 48. Prop la frontera del regne de França, Pere IV, Cròn. 69.
|| 2. Dormitori dels mossos en una masia (Vallès).
    Loc.
—a) La França!: exclamació d'entusiasme per indicar que una cosa està molt bé, que és molt escaient (Empordà). «¿T'agrada aquest vestit?—La França!» (Llofriu). «Va la França de bé!»—b) Haver-hi França i Espanya: haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa (Mall., Men.).—c) Fer França i Espanya: barallar-se, desfer l'amistat (Menorca). «Aquells dos que sempre anaven junts, ja han fet França i Espanya».
    Fon.:
fɾánsə (pir-or., or., bal.); fɾánsa (occ., val.).
    Etim.:
del llatí medieval Francia, ‘país dels Francs’.