Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  francesc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FRANCESC
Nom propi d'home; cast. Francisco. Sent Bernat Sent Francesc Sent Domingo e tots los confessors, Llull Blanq. 8, 1. Denant l'altar del benaventurat Sent Francesc, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66).
|| Llin. existent a Masroig, Barc., Albinyana, etc.
    Var. form.:
Francès (A honor de monsenyer Sent Francès, Muntaner Cròn., c. 287).
    Refr.
a) «Per Sant Francesc, agafa els tords amb vesc» (Cat.); «A Sant Francès, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més» (Val., Alcoi): es diu perquè el mes d'octubre, en què s'escau la festa de Sant Francesc d'Assís, és el temps millor per a caçar tords.—b) «Per Sant Francès, pluges o temporalets» (Tortosa).
    Fon.:
fɾənsέsk (or., Maó); fɾansésk (occ.); fɾənsə́sс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); fɾənsə́sk (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.); fɾansés (Tortosa, val.). En la pronúncia molt vulgar menorquina es fa una metàtesi: fəɾsə́sk (Ciutadella). La forma Francesc o Francès va essent arreconada en el llenguatge parlat, substituint-la el castellanisme Francisco. Hi ha qui fa distinció entre Francesc (el d'Assís) i Francisco (els de Paula, Xavier, etc.); aquesta distinció és injustificada: la forma catalana Francesc serveix per a tots els qui porten aquest nom, tant si tenen per patró un sant com un altre.
    Intens.:
i formes abreviades: Francesquet, Francescó, Cesc, Xesc, Xec, Quico, Quicus, Xicus.
    Etim.:
del llatí Francĭscus, ‘francès’.