Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  gaig
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GAIG m.
|| 1. imatge  Ocell de la família dels còrvids, espècie Garrulus glandarius, de plomatge gris vermellós, amb ratlles negres, blaves i blanques a les ales i amb algunes plomes erèctils damunt el cap; habita en els boscs, principalment en els alzinars i avellanedes, i s'alimenta de glans, avellanes, llavors, ocellets, ratolins i insectes; cast. arrendajo. No és, no, griva ni gaig, | ni missatger de Maig | tendra oreneta, Verdaguer Idilis.
|| 2. Gaig blau o gaig xerraire: ocell de la família de les coraciàcides, espècie Coracias garrula, de plomatge predominantment blau verdós; habita prop dels boscos, dins esquerdes de roca o d'arbre, i s'alimenta d'insectes, ratolins, granotes, sargantanes i figues; cast. azulejo.
|| 3. Gaig botxí: ocell de la família de les lànides, espècie Lanius excubitor, de plomatge cendrós clar per damunt, blanquinós pel ventre i negre a la cua i als costats del cap (Alt Pallars); cast. pegarrebordas, alcaudón.
    Loc.

Estar magre o sec com un gaig: estar molt magre.
    Refr.

—«Pel maig, floreix el faig i canta el gaig» (occ.).
    Cult. pop.
—El gaig té un cantar molt variable; imita els cants d'altres animals, i fins arriba a aprendre de dir algunes paraules. La gent del poble s'ha adonat d'aquestes particularitats, i diu que el gaig, en lloc de cantar, renega. També diuen que el gaig en cantar diu: «Amaga't, amaga't, amaga't!»; i que en veure un caçador, li diu: «Guaita a baix! guaita a baix!» (Gomis Zool. 335).—El gaig és animal perjudicial per als boscos i collites, i els camperols no li tenen gens de simpatia. Diuen que el gaig, després de trencar una espiga de blat, se'n puja a un arbre per menjar-se-la i diu: «Per una, rai!»; però repeteixen la mateixa funció, sempre dient. «Per una rai!», fins que els camperols arriben a perseguir-los i fer-los fugir, i llavores els gaigs diuen: «Cagai! per una, rai!» (Catllar, 30 juliol 1921).—Hi ha malediccions populars contra aquest ocell, al qual diuen: «Gaig ets i gaig seràs, i cada dia dues hores de febre passaràs» (Aguiló Dicc.), o «Gaig, mai estaràs gras» (Llofriu).
    Fon.:
gáʧ (pir-or., or., occ.); gáј (Sopeira, Bonansa, Esterri, Senet, Senterada, Pobla de S., Montardit).
    Sinòn.:
— || 3, escanyabruixots.
    Etim.:
del llatí gaius, ‘corb’, segons Meyer-Lübke REW 3640; A. Thomas, Rom., xxxv, 174.