Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. galliner
veure  2. galliner
veure  3. galliner
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GALLINER, -ERA adj.
Pertanyent o relatiu a les gallines Banc galliner: banc que hi ha a popa d'una barca per guardar-hi la vaixella (Blanes). El pare i jo ens asseguérem al banc galliner, Ruyra Pinya, ii, 66. Albarda gallinera: albarda plana (Gandesa, ap. BDC, xxii, 70).
    Etim.:
derivat de gallina amb el sufix -er.

2. GALLINER m.
Home que compra i ven gallines; cast. gallinero.

3. GALLINER m.: cast. gallinero.
|| 1. Lloc tancat, generalment amb barres de fusta o amb reixa metàl·lica, on estan les gallines. Sembla sies del galliner lo nostre gall, Cobles cavaller (Aguiló Cançon.). Lo galliner serà situat al costat de la casa, Agustí Secr. 152.
|| 2. fig. Lloc on hi ha molta gent que crida o fa soroll, on és difícil d'entendre's uns amb els altres. «Això és un galliner que no hi ha qui s'hi entengui!»
|| 3. La part alta i més allunyada de l'escenari, dins un teatre, en la qual estan els espectadors de més poc preu.
    Loc.
—a) Pujar o Arribar a galliner: criar i educar un infant fins a fer-lo home o donar-li una manera de viure (Mallorca). Y pujar a galliner una caterfa d'infants, Aguiló Rond. de R. 11.—b) Avalotar el galliner: torbar la pau, moure soroll allà on hi havia tranquil·litat.
    Refr.
—a) «Cada gall canta en son galliner»; «Cada gall en el seu galliner canta molt bé».—b) «Dos galls en un galliner no canten bé».
    Fon.:
gəʎiné (or., bal.); gaʎinέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); gaʎiné (occ., Maestr.); gaʎinéɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: gallineràs.—b) Dim.: gallineret, gallineretxo, gallinerel·lo, gallinereu, gallineriu, gallineró.—c) Pejor.: gallinerot.
    Etim.:
del llatí gallīnarĭu, mat. sign. || 1.