Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gel
veure  2. gel
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GEL m.: cast. hielo.
|| 1. Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred. Los ergullosos són gitats e turmentats en lo pus pregon loch que hi és, entre molt gel e sutzura, Metge Somni iii. Un any foren per gel totes les vinyes cremades, Eximplis, i, 186. Flors d'ametller primerenques | que el gel fa caure del ram, Collell Flor. 19.
|| 2. Fred intensíssim. a) En sentit propi. «No surtis, que fa un gel terrible!»—b) En sentit figurat. Aygua de gel corria per mes venes, Orlandis Poes. 55. Deixant-nos pena dura, | gel al pit y los ulls vessant de plors, Salvà Poes. 20. Esser de gel (una persona): esser insensible. Romandre o quedar de gel: restar colpit de sorpresa desagradable.
    Loc.
—a) Fred com a gel, o Més fred que un gel: extremadament fred. L'esperit tenia més fret que lo gel, Passi cobles 20.—b) Fondre el gel: esvair la indiferència, la insensibilitat.
    Etim.:
del llatí gĕlu, mat. sign.

2. GEL
Llin. existent a Argentona, Barc., Cabrils, Fontrubí, Mataró, Orrius, etc.
    Etim.:
del nom propi germànic Gelo, var. de Gailo (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 567).