Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  genoll
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GENOLL m.
Articulació de la cuixa amb la cama en la seva part anterior; cast. rodilla. Los genolls són atribuhits a la misericòrdia; e per ço quant volem comoure a misericòrdia acostumam agenollar-nos, e per semblant abrassar los genols de aquell que volem placar, Com. Inf. 2. Que fins als genolls los pleguen les faldes, Brama llaur. 120. Humil doblega sos genolls en terra, Canigó ix. De genolls o A genolls: amb els genolls doblegats i sostenint-se damunt ells; cast. de rodillas. Ell se n'anà a Curial e mes-se a genolls dauant ell per parlar, Curial, i, 18. Lo haraut... acostà's a la donzella, la qual staua de genolls, les mans e ulls deués lo cel, Curial, ii, 19. Y de genolls posant-se davant la santa imatge, Collell Flor. 40. Fer reverència de genoll: saludar doblegant el genoll i posant-lo en terra. Acostaren-se ab humilitat profunda al hermità, fent-li gran reuerència de genoll, Tirant, c. 39. Donar del genoll en terra: (ant.) posar-se de genolls en terra. Tirant regraciant-li molt lo que li hauia dit, donà del genoll en la dura terra e besà-li la mà, Tirant, c. 117. Fermar o Ficar els genolls: posar-se de genolls en terra; cast. hincar la rodilla, ponerse de hinojos. Fermaren-nos los jonols [sic] deuant e besaren-nos la mà, Jaume I, Cròn. 442. Ab lo genoll fermat en terra, Muntaner Cròn., c. 255. Ficà los genolls en terra, Desclot Cròn., c. 9. Diguen les dites oracions genols ficats, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 277). Tenien un genoll ficat en terra, Genebreda Cons. 21. Posar genolls a uns pantalons: apedaçar-los.
    Loc.
—a) Tallar tant com un genoll de dona: no tallar gens o tallar molt poc un ganivet o altra eina (Empordà).—b) Caure de genolls: dir bajanades o grosseries (Mall.). «En pega qualcuna amb sos dos genolls»: es diu d'un qui sol dir o fer grosseries (Sineu).
    Var. form.:
ginoll (Pel pols que era gran de la terra que hauia moguda el fenèuol entrassen bé tro als ginols, Jaume I, Cròn. 15); jonoll; jonell; dinoll.
Genoll: llin. català que apareix escrit de diferents maneres segons les variants dialectals. Hi ha la grafia Chenoll a Val., Alberic, Carlet, Manises, Aldaia, etc. La forma Junoll es troba a Puigcerdà i Barcelona. La variant Junoy es troba a Alp, Llinars, Barcelona, etc. A Vergés existeix la forma Juney, corresponent a la variant dialectal empordanesa.
    Refr.

—«Per sos pecats, la cabra porta els genolls pelats»: es diu referint-se a aquells qui són desgraciats per haver-s'ho cercat ells mateixos amb les seves imprudències.
    Fon.:
ʤenóʎ (Esterri, Isavarri, Sort, Pobla de S., Tremp, Ponts, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Fraga, Mequinensa, Sueca, Xàtiva, Ador, Alcoi, Pego, Alacant); ʧenóʎ (Vilaller, Benavarre, Tamarit de la L., Maella, Val.); ʒənóј (Mall.); ʒinóʎ, ʤinóʎ (Angustrina, Prats de Molló, Martinet, Andorra, La Seu d'U., Sort, Llavorsí, Pont de S., Tremp, Organyà, Oliana, Artesa de S., Cardona, Igualada, Sta. Col. de Q., Valls, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Cast., Llucena, Cocentaina, Alcoi, Alacant); ʒinúʎ (Perpinyà); ʧinóʎ (Val.); ʤinɔ́ј (Bagà); ʒunóʎ (Angustrina, Campmany, Berga, Manresa, Igualada, Selva del Camp); ʤonóʎ (Perles, Vinaròs); ʒonóј (Mall.); ʒunóј (Ribes, Ripoll, Camprodon, Pobla de L., Olot, Gir., Rupit, St. Feliu de G., Vic, Pineda, Granollers, Sóller, Men., Eiv.); ʒunέј (Figueres, Palafrugell, L'Escala); dinóʎ (Orús); dinúʎ (Cerdanya francesa); dunúʎ (Capcir).
    Intens.:
—a) Augm.: genollàs, genollarro.—b) Dim.: genollet, genolletxo, genolleu, genolliu, genolló.—c) Pejor.: genollot.
    Var. ort.
ant.: genol, genoyl, genoyll, jonol, jonoyl.
    Etim.:
del llatí genŭcŭlu, mat. sign. (dim. del clàssic genu).