Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  girona
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GIRONA (i ant. també Gerona).
|| 1. topon. Ciutat situada a la regió septentrional de Catalunya, en la confluència dels rius Ter i Onyar; cast. Gerona. Del sagristà de girona, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Quan fom a Gerona..., Jaume I, Cròn. 523. Com parlà lo bisbe de Girona, Desclot Cròn., c. 17. Anaren-se'n a Girona, Muntaner Cròn., c. 126. Posà son setge a Gerona e près-la, Pere IV, Cròn. 112.
|| 2. topon. a) Muntanya del terme de Gandesa.—b) Riu que naix a les fonts d'Alcalà, passa per les valls d'Ebo i Alauar i l'estret d'Isbert, travessa les planes del marquesat de Dénia i desaigua al mar prop del Montgó i cap de Sant Antoni.
|| 3. Llin. existent a Barc., Sabadell, Vilan. i G., Valls, Caseres, Coves de Vinromà, Vilafamés, Benassal, Morella, Cinctorres, Serratella, Alacant, Pobla de Rocamora, Elx, etc.
    Loc.

Anar a ca'n Girona: trabucar anant en carruatge (Barc.). Es un joc de paraules a base del radical gir-, relacionant Girona amb girar.
    Fon.:
ʒiɾónə (or.); ʤiɾóna, ʧiɾóna (occ., val.).
    Etim.:
de Gerŭnda, nom de la dita ciutat, d'origen pre-romà, segurament ibèric (cf. Hübner Monum. Iber. 61).