Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  glac
veure  glaç
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

GLAC m.
Soroll que es fa en gargaritzar. (V. glac-glac).

GLAÇ (ant. escrit també glas). m.
Aigua reduïda a l'estat sòlid pel fred; cast. hielo. En totes ses nafres flames de foc e pesses de glas avia, Llull Cont. 356, 10. La aygua restreny en si la humiditat tan fortment, que se engendra glaç, qui és cors sòlit, Llull Felix, pt. iv, c. 8. Lo temps que regna lo vent de tremuntana ab lo glas, Genebreda Cons. 52. Axí com una losa de glas torna en aygua ab la calor del sol, Alegre Transf. 81. Tenia tanta set que's va posar un trocet de glaç a la boca, Massó Croq. 153. a) fig. Cosa que entorpeix, que lleva vitalitat, calor, entusiasme, etc. Un sol gest pot esser glaç funest | que trenqui l'amorosa intimitat, Alcover Poem. Bíbl. 65. Trencar el glaç: encetar una acció afectiva o enèrgica; començar un treball difícil o desagradable. A la fi 's resolgué a entrar-hi una comitiva de forasteras, y rompent lo glas, comparegueren de sobte senyoras y menestralas a desdir, Oller Vilaniu, 154. (ap. Balari Dicc.).
    Fon.:
glás (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Sinòn.:
gel.
    Etim.:
del llatí glacie, mat. sign.