Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. gos
veure  2. gos
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GOS (ant. escrit també goç). m.
I. Quadrúpede de la família dels cànids, espècie Canis familiaris (pir-or., or., occ., val.); cast. perro. Ni vers una lebre tants goços corrents, Passi cobles 33. Es-me aparegut un diable en forma de goç, Tirant, c. 60. Axí'm menava | com si fos gos | e portàs bos, Spill 4421. Que tots los qui tenen cans y gossos axí grans com xichs los hayen de tenir fermats en ses cases... e més se'ls dóna facultat a qualsevol persona que tròpia ca en qualsevol vinya lo puga matar o fer matar y se li donarà per cada goç un real, doc. a. 1607 (BDC, ii, 98). No va semblar sinó que haguessin romput a lladrar una munió de gossos, Ruyra Parada 20. La denominació de gos sembla esser relativament moderna; els documents catalans més antics porten ca, i a les Balears es conserva el mot ca en lloc de gos. Vegi's l'article ca per a la definició completa i per a les principals denominacions adjectives del gos. Gos d'aigua o gos pescador: varietat de gos que té el pèl llarg i llanós, i neda molt bé. Gos de caça: ca de caça, del qual hi ha diferents varietats, com gos llebrer, gos coniller, gos perdiguer, etc. Gos tofoner: el qui té l'instint de gratar la terra per cercar tòfones. Gos de mostra: el qui en veure o ensumar la peça de caça, s'atura com si la mostràs al caçador. Gos de quest: el qui té l'instint de seguir el quest de les peces de caça. Gos bardisser: el qui caça només per les bardisses. Gos peter, o peteret, o petener (or., occ.), o gos albelloner (val.): el de casta molt petita. Gos boterí: és petit, pelut, molt lladrador però no serveix per a caçar ni per a defensa. Gos bover: ca de bou. Gos de guarda: el que serveix per a guardar la casa. Gos d'ajuda: ca d'ajuda. Gos de presa: el qui ataca i mossega. Gos de pastor: ca petit que serveix al pastor de companyia i per a fer anar bé les ovelles. Gos de bestiar o gos ramader o de ramat: ca molt gros, que els pastors tenen per a defensar el ramat contra els llops i altres animals. Gos d'atura: ca d'atura, el qui fa girar les ovelles quan han pres mala direcció.
II. || 1. Home peresós, que no va de feina (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.); cast. gandul, holgazán.
|| 2. Peresa, malfeneria (Urgell, Ribera d'Ebre, Val.); cast. gandulería, pereza. «Tinc gos d'escriure».
|| 3. Deute, en termes familiars (Ripollès, Empordà, Garrotxa); cast. deuda. No més li'n quedava un, de goç: trescents duros, Pous Empord. 23. Tenir gossos fermats a la porta: tenir molts de deutes (Empordà).
|| 4. El païdor del porc (Rupit).
|| 5. Moneda de deu cèntims (val.); cast. perra gorda.
|| 6. Sarzidura mal feta (occ.); cast. mal zurcido.
|| 7. Peça per a sostenir-ne una altra de més grossa. Encara li va ensenyant el torn per llevar la mola, parpal per alsapremar-la, gossos de posar desota les moles, Scriptorium, juny 1925.
|| 8. Gos de mar: Hic Galeus, hic squalus, Lacavalleria Gazoph. (V. ca marí).
|| 9. pl. Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Empordà, Garrotxa); s'anomena més generalment conillets. a) Gossos grocs: planta de l'espècie Antirrhinum latifolium (Vayreda Flòr. 412).
    Loc.
—a) Fer de gos, o Anar darrera com un gos: seguir algú servilment a un altre.—b) Semblar un gos bastonejat: estar arrupit o molt esporuguit.—c) Viure com un gos, o Portar una vida de gos, o Anar com un gos: portar una vida molt treballosa, escarrassar-se.—d) Morir com un gos: morir malament, sense sagraments o sense companyia de ningú.—e) Viure o Estar com gat i gos: viure en discòrdia, sense harmonia. Enamorats conech dos en ciutat... tostemps renyant com goz e gat, B. Fenollar (ap. Ausiàs March cxxvi).—f) No valer els budells d'un gos: esser mancat de vàlua, esser menyspreable.—g) Divertir-se com un gos amb un joc de bitlles: no divertir-se gens (Puigcerdà).—h) Estar fet un gos de llança: esser molt peresós (Cullera).—i) Esser més gos que el gos d'En Pandorga: esser molt peresós (Castelló de la Plana).—j) Haver-lo mossegat el gos d'En Mandra, a algú: esser molt malfeiner (Empordà).—l) Lligar els gossos amb llengonisses: gaudir de gran abundància i benestar.—m) Fer tanta falta com els gossos a missa: esser inútil, no fer gens de falta.—n) Tenir el gos agarrat a les costelles: tenir molta mandra (val.).—o) Esser de color de gos quan fuig: esser d'un color indefinible.—p) Estar més sèrio que un gos quan caga: estar molt seriós (Olot).—q) Estar més content que un gos amb un os: estar molt satisfet.—r) Inflar el gos: exagerar, procurar que una cosa resulti o sembli més gran del que caldria.—s) Semblar un gos davant una fleca: estar molt encantat o badoquejant (Olot).—t) Tractar o Tenir com un gos: tractar malament, amb grosseria o sense consideració.—u) Tirar algú als gossos: renyar-lo molt fort.—v) No deixar algú bo ni per als gossos: escridassar-lo o malfamar-lo molt.—x) Dir-li a algú més que a un gos: insultar-lo molt.—y) Estar donat als gossos: estar molt irritat.—z) Una ventada que arrabassa la cua als gossos: ventada molt forta.—aa) No escapar-se d'un gos de la mateixa cadellada: esser víctima d'una venjança (Empordà). «Me l'ha feta, però no s'escaparà d'un gos de la mateixa cadellada!»: es diu en to d'amenaça de revenja (Llufriu).—bb) Entrar a missa com els gossos: anar-hi sense devoció.
    Refr.
—a) «Gos lladrador, no és caçador»: vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin (val.).—b) «Gos que lladra, no mossega»: significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.—c) «No feu cas del que diran; els gossos sempre lladraran».—d) «Quan els gossos lladren, alguna cosa senten»: vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament vertader.—e) «Més lladra el gos quan lladra de por»: vol dir que moltes vegades les persones que criden i amenacen ho fan per dissimular llur temor.—f) «El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar» (Empordà), o «ni lladra ni deixa lladrar» (Garrotxa, Pla de Bages, Barcelona), o «no menja les peres ni les deixa menjar» (Ll.), o «no menja les cols ni les deixa menjar» (Urgell i Segarra), o «ni rosega l'os ni el deixa rosegar» (Maestr., Val.): es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti.—g) «El gos d'En Mora, que de tot s'enamora»: es diu del qui desitja posseir tot allò que veu o que els altres posseeixen.—h) «El gos d'En Tano, que tot ho segueix»: es diu de qui va darrera tota persona o cosa que li sembla nova o interessant.—i) «El gos de Sagra, de perea que té, no lladra»: es diu d'una persona extremadament peresosa (val.).—j) «Casa pobra, fora gos» (Vallès).—l) «Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer»: vol dir que els servents i altres empleats solen bescantar llurs amos fora de casa.—m) «Gos fart, no caça»: vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul.—n) «A gos vell, no hi ha tus-tus»: significa que els vells són difícils d'enganyar.—o) «El gos a l'amo, i el gat a la casa»: vol dir que cadascú ha d'estar en el lloc o posició que li pertoca.—p) «L'amo i el gos, cacen per dos»: significa que la cooperació mútua resulta molt productiva (val.).—q) «Parles del gos? Amanix el totxo» (Ribera d'Ebre); «En anomenar lo gos, amanix lo gaiato» (Maestrat); «En anomenar el gos, amanir el bastó» (Val., Alcoi): significa que moltes vegades, en parlar d'una persona, es dóna la casualitat que aquesta compareix.—r) «A gos flac, tot són puces»; «Al gos vell, puces en ell» (val.): vol dir que els pobres i els vells solen esser menyspreats o patir moltes misèries.—s) «Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós»: significa que en voler perjudicar algú, no hi ha com calumniar-lo atribuint-li el defecte més gran que pugui tenir.—t) «Malaventarat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós!» (Empordà); «Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós» (Vallès): vol dir que amb un fonament de meres aparences, n'hi ha prou per a bastir una grossa calúmnia.—u) «Sempre va el gos al de les calces esgarrades» (val.), o «al de les calces foradades» (Vinaròs): es diu per significar que generalment la dissort persegueix els qui ja són prou desgraciats.—v) «Mort el gos, morta la ràbia»: significa que en haver suprimit la causa, desapareixen els efectes.—x) «Els gossos jaient se la guanyen, la vida»: ho diuen els malfeiners (Empordà).—y) «Gossos i gats, se mengen lo mal desat»; «Gossos i gats preguen pels descuidats»: significa que de la mala cura d'uns s'aprofiten els altres.—z) «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut».—aa) «Gos amb ràbia, a son amo trava»; «Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós»: vol dir que els caràcters més pacífics arriben a atacar si se'ls exaspera.—bb) «En giner i febrer, no hi ha cap gos coniller» (val.).—cc) «Lo febrer corre com un gos llebrer» (Urgell).—dd) «Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts, i les pedres lligades»: es diu al·ludint a la contalla segons la qual en aquells pobles un home encalçat per un gos volgué defensar-se'n llançant-li una pedra i no la pogué arrabassar d'en terra.
    Cult. pop.
—Existeixen diferents creences supersticioses referents als gossos. Diuen que no convé guardar els gossets de la primera cadellada, perquè es tornen rabiosos; en canvi, els gossos que tenen doble esperó a les potes de darrera, no es tornen rabiosos mai. Es diu també que els gossos s'entristeixen i ploren en sentir el so de les campanes. Si es donen a una gossa els ossos que deixa una dona que cria, aquesta perd la llet (Vallès). Diuen que posant-se a la boca un ullal de gos negre, no es pateix de mal de queixal (Pla de Bages). El gos pelut porta malastrugança a la casa on viu, i el gos roig en porta si el troben en eixir de casa (Catalana, ii, 253).—La festa de Sant Gos: festa que es celebrava a un dels barris de Reus l'endemà de la festa de Sant Roc (Amades Diad. ii, 187).
Gos: llin. existent a St. Feliu de G., St. Fruitós de Bages, Barc., etc. (Es probable que sigui una variant de Gost i que, per tant, no tingui res a veure etimològicament amb el gos com a nom d'animal).
    Fon.:
gós (or., occ., val.); gús (pir-or.). A les Balears se'n diu ca.
    Intens.:
—a) Augm.: gossàs, gossarro, gossarràs.—b) Dim.: gosset, gossetxo, gosseu, gossiu, gossó, gossic.—c) Pejor.: gossot.
    Etim.:
probablement de kos o kus, onomatopeia de la veu amb què es sol cridar el ca, i que té variants en totes les llengües romàniques (cf. esp. gozque, ant. fr. gous, port. gozo, it. cuccio, etc.).

2. GOS topon.
Poblet agregat al municipi d'Oliola, entre Ponts i Artesa de Segre.