Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  granota
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

GRANOTA f.
|| 1. imatge  imatge  Animal amfibi del gènere Rana, principalment la Rana esculenta, que té l'esquena verda amb ratlles longitudinals, el ventre blanc, les cames molt llargues que li permeten fer grans salts, i la boca molt gran; viu a la vorera de les basses i altres llocs d'aigua dolça, dins la qual neda molt veloçment i es submergeix en veure's en perill; cast. rana. Fo feyta de companya de la rata e de la granota, que cuydava enganyar la una a l'altra, Muntaner Cròn., c. 284. Isqueren-ne tantes de granotes que tot ne ere ple, Sermons SVF, i, 201. Apparen moltes granotes petites e de color cendrosa sobre la squena, Albert G., Ques. 47 vo.
|| 2. fig. Persona o animal semblant a un d'aquells amfibis, especialment per tenir el ventre voluminós, per moure ràpidament les cames estant allargat, per tenir la veu ronca, etc.; cast. rana. «El nen fa la granota»: es diu d'un infant que cameja per dins l'aigua en prendre el bany.
|| 3. Vestit compost de cos i camals tot d'una peça; cast. mono, buzo. Vestits en una espècie de granota, Moreira Folkl. 376.
|| 4. Instrument compost de dues rodes dentades de fusta que es fan voltar produint un soroll ronc, i serveix per a jugar els infants (Menorca); cast. chicharra, carraca.
    Loc.
—a) Tenir tanta vergonya com una granota pèls: esser molt desvergonyit.—b) Granota fica't al cove: cosa molt fàcil d'obtenir o de fer. «Això és granota fica't al cove»: es diu d'una cosa que es considera molt fàcil, al·ludint al sistema de pescar granotes que s'executa posant un cove al doll de l'aigua i esporuguint les granotes, que fan un salt i es fiquen dins el cove.
    Cult. pop.
—Hi ha la creença que el qui mata una granota, agafa les febres (Gomis Zool. 384). Quan les granotes surten de l'aigua i canten molt, es considera senyal de mal temps, principalment de pluja; a Almenar de Lleida expressen irònicament aquesta superstició dient: «Quan la granota canta i plou, senyal d'aigua si Déu vol» (Gomis ibid. 385).
    Fon.:
gɾənɔ́tə (pir-or., or., eiv.); gɾanɔ́ta (Andorra, Esterri d'Àneu, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Alguer); gɾanɔ́tɛ (Sort, Tremp, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); gɾanɔ́tɔ (Pobla de S., Xàtiva, Alacant); gəɾnɔ́tə (St. Feliu de G., Blanes, Lluçanès, Pobla de Lillet, St. Bartomeu del G.); gɾənɔ̞́tə (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: granotassa, granotarra, granotot.—b) Dim.: granoteta, granotetxa, granotel·la, granoteua, granotiua, granotina, granotona, granotoia, granotarrina.—c) Pejor.: granotota.
    Var.
dialectal: granyota.
    Etim.:
del llatí rana, mat. sign., sufixat amb -otta (com en altres regions apareix sufixat amb -ucŭla, *ranŭcula, d'on ve el fr. grenouille). La g- de granota, com la de grenouille, ha estat explicada com a producte d'analogia amb el crit d'aqueix animal (croasser, croailler, etc.) segons l'opinió de Schuchardt; en canvi altres lingüistes, com Jud (Rom. xiv, 273), veuen en la dita g un efecte de creuament de rana amb algun sinònim gàl·lic com crassantus.