Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. grill
veure  2. grill
veure  3. grill
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GRILL m.
|| 1. imatge  Insecte ortòpter de diferents espècies del gènere Gryllus, principalment els Gryllus domesticus i el Gryllus campestris; és de color negre, de devers tres centímetres de llarg, i és notable pel soroll agut que produeix amb el fregadís dels èlitres en les nits d'estiu; cast. grillo. La sangonera | e vermenera | mosca e grill, Spill 7711. Diables negres xichs axí con a grils [sic], Eximplis, ii, 136. Preneu un animal que ha nom grill, Dieç Menesc. ii, 88 vo. I la cançó dels grills i les esquelles, Alcover Poem. Bíbl. 25. a) imatge  Grill bord: insecte de l'espècie Gryllodes escalerai. També se'n diu griuet (Men.).—b) Grill cadell o grill reial: insecte ortòpter de l'espècie Gryllotalpa vulgaris (Viladrau, Vic, Barcelona); cast. cortón. (V. cadell, I, || 3).
|| 2. Insecte coleòpter de l'espècie Blatta orientalis (Ascó); cast. cucaracha.
|| 3. pl. fig. Soroll sibilant semblant al d'un grill. Aparegué Soler... blanc com la cera, suat, amb els grills de la bronquitis actuant, Pla SB 207.
|| 4. pl. Cabòries, idees estranyes, generalment produïdes per la vanitat (Olot, Mall., Men.); cast. grillos. «Més m'estimo que s'entretingui a casa amb els seus grills, que no pas que se'n vagi a jugar al cafè».
    Var. form.:
gri (mall.), pl. grins (Al ritme clar de les estrelles | i de la música dels grins, Colom Juven. 89); griu (men.).
    Loc.
—a) Tenir el cap ple de grins (mall.) o de grius (men.): tenir idees exagerades de la pròpia vàlua, portar moltes pretensions. «S'al·lota que du més grins | de Muro, és Na Cama-negra, | perque amb sa vista roega | es tabac an es fadrins» (cançó pop. Mall.).—b) Venir d'un badall de grill: venir molt prim, mancar molt poc perquè succeeixi una cosa. Els d'Alf... seguiren d'aprop les petjades dels llivissencs; a la vora del Segre vingué d'un badall de grill que no'ls aconseguissin, Verdaguer Rond. 46.—c) Esser ric com el grill: esser pobre, encara que tingui aparença o pretensions de ric. Es diu al·ludint al soroll característic que fan els grills, que imita el so de ric, ric.—d) Esser una olla de grills: esser una cosa molt embullada, difícil d'entendre o d'ordenar. Menjeu y calleu!—feu la Pepa;—Sembla una olla de grills!, Pons Auca 146.—e) Cap de gri: cap buit, persona de poc seny (mall.).
    Fon.:
gɾíʎ (pir-or., or., occ., val.); gɾí (mall.); gɾíw (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: grillàs (grinàs, griuàs).—b) Dim.: grillet (grinet, griuet)—c) Pejor.: grillot (grinot, griuot).
    Etim.:
del llatí gryllu, mat. sign. || 1.

2. GRILL m.
|| 1. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc. (or., occ., val.); cast. grillo, lleta. Pluja de març, pluja d'abril, les plantes treuen grill, Sanchis Cal. 53.
|| 2. Cadascuna de les porcions en què està naturalment dividit el cos de certes fruites, com les taronges, les nous, etc. (Conca de Tremp, Solsona, Camp de Tarr.); cast. pierna, gajo. Així com el grill de la gla se promet l'alzina, Ruyra Parada 118.
|| 3. Broll, raig d'aigua que surt de terra (Cardós); cast. chorro
|| 4. Carnot, fungositat (Tarr.).
    Fon.:
gɾíʎ (or., occ., val.).
    Etim.:
V. grell.

3. GRILL m.
Cric, instrument mecànic fundat en un joc de cremalleres, que serveix per a elevar coses feixugues (or., occ.); cast. gato, cric. Després d'hissar-la amb grills, Caselles Mult.37.