Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. jan
veure  2. jan
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. JAN
|| 1. Contracció de Joan, nom d'home (pir-or., or., occ.). a) En Jan de França: vent de tramuntana (Rosselló).
|| 2. m. Bon jan: bon home, de geni benèvol, que no s'irrita (or., bal.). Era 'n Tit un bon jan, Pons Auca 161.
    Refr.

—«Bon Jan qui paga» (Barc.); «Bon Jan qui dóna» (Men.): significa que la gent sol considerar bon home aquell qui és generós, qui dóna molt.
    Fon.:
ʒán (pir-or., or., bal.); ʤán (occ.).

2. JAN m.
|| 1. Soldat o mariner anglès (Men.). Qui té que vendre an els jans | haurà caigut bé, codolada menorquina (Camps Folkl. i, 167).
|| 2. Estranger (Eiv.).
    Loc.
—a) Vermell com un jan: molt vermell de cara (Men.).—b) Quatre jans i un boi: poca gent, gairebé ningú (Men.).
    Fon.:
ʒán (men., eiv.).
    Etim.:
probablement de l'anglès John o del fr. Jean, ‘Joan’, nom freqüent entre els soldats i mariners que capllevaven per Menorca durant els segles XVIII i XIX.