Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jaume
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JAUME
Nom propi d'home; cast. Jaime. E del rey en Pere fon fill lo rey en Jaume, Desclot Cròn., pròl. Sant Jaume de Galícia: ciutat gallega on està soterrat l'apòstol Sant Jaume; cast. Santiago de Compostela. Un cavaller qui en romiatge a san Jaume de Galícia era anat, Curial, i, 13.
|| Llin. molt freqüent a les Balears, Val., etc.
    Fon.:
ʒáwmə, ʤáwmə (or., bal.); ʤáwme (occ., Cast., Al.); ʧáwme (Val.).
    Var.
ant.: Jacme (Jacme Arbert, doc. segle XII, ap. Pujol Docs. 15; Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta és, Jaume I, Cròn. 1; Se'n va demanant almoynes a Sant Jacme en romeria, Curial, ii, 113).
    Etim.:
del llatí Jacobus (adaptació de l'hebreu Iacob), nom de dos sants i apòstols.
    Loc.

Tenir tant, d'una cosa, com Sant Jaume de barrets: no tenir-ne gens (Olot).
    Refr.

—Es refereixen a la festa de Sant Jaume (25 de juliol) aquests refranys: «Per sant Jaume, assoleia la pauma» (Mall.); «Per sant Jaume, l'avellana a taula» (Cat.); «Per sant Jaume, raïm en taula» (Mall., Men.); «A sant Jaume i santa Ana, raïm en la plana» (Alcoi); «Per sant Jaume i santa Ana, raïms a la plana» (Cat.); «Sant Jaume i santa Ana, que pinta el raïm i la magrana» (Gomis Meteor. Agr. 120); «Lo bon nap, per sant Jaume ha d'esser sembrat» (ibid. 119); «Per sant Jaume, sa madona entrega sa clau de sa cambra» (Men.).