Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jesús
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JESÚS
|| 1. Nom del Fill de Déu fet home; cast. Jesús. Qui ha major poder que tot quant és creat és Jhesús, Llull Felix, pt. i, c. 12. A tu, dolç iesús, suplic y reclam, Passi cobles 5. a) Imatge que el representa. «El Jesús de les monges | no té dentetes | i la mare abadessa | li fa sopetes» (cançó infantil val.).
|| 2. m. o f. Primer cartell de lectura; abecedari; cast. cristus.
|| 3. (sense article) a) Nom de diferents convents antics. Fo soterrada en lo monastir que és appellat Jesús, Pere IV, Cròn. 29.—b) Nom dels manicomis de València i de Palma de Mallorca, instal·lats en el lloc que ocupaven els antics convents de Jesús.—c) topon. Barriada situada en les proximitats d'algun dels dits convents, en les ciutats de Barcelona, València, Tortosa, etc.
    Loc.
—a) Jesús!: exclamació interjectiva que expressa admiració, por, impaciència, etc. ¿E serets-me pus leal que Laquesis?—Jesús! respòs l'abadessa, Curial, i, 40. Jesús! quina enveja!, Penya Poes. 110. S'usa en combinació amb altres mots, formant exclamacions tals com «Jesús, Sant Antoni!», «Bon Jesús!», «Jesús Déu meu!», «Jesús credo!» (Men.), «Jesús salve!» (Tortosa), etc. S'empra també com a salutació quan algú tosseix o esternuda, encara que també en aquests casos es combina formant frases humorístiques com: «Jesús, que l'àngel tus!» (Pineda): «Jesús et mate, Déu i no atre!» (València).—b) En un dir «Jesús»: en un moment. Tot axò s'acudí a la Prim en un Jesús, Oller Pil. Prim 146.—c) Sense dir «Jesús»: morint sobtadament.—d) Jesús i mulle, i mullava en terra: manera humorística amb què la gent vulgar comença a menjar (Val.).—e) Fer-ne (d'algú) el Bon Jesús: abusar-ne per excés de bondat d'ell. Ay, Senyor! Per massa home de bé, tothom ne fa el bon Jesús, Vilanova Obres, xi, 182.—f) Estar en el Jesús: estar a les beceroles, al principi d'una cosa que s'ha d'aprendre.—g) No saber ni el Jesús: esser molt ignorant.—h) Estar jesús d'una cosa: estar-ne en dejú, no haver-la tastada (val.).
    Fon.:
ʒəzús (pir-or., or., bal.); ʤezús (occ., Cast., Al.); ʧesús (Val.).
    Intens.:
Jesuset; Jesusó; Jesusic.
    Var. form.:
la forma simple Jesús en l'accepció || 1 és molt poc usada en el llenguatge quotidià; generalment a les Balears i certes comarques del Principat el poble diu el Bon Jesús, i no simplement Jesús. Degué sè un dia així que'l bon Jesús | caminà sobre el mar, Maragall Enllà 7.
    Etim.:
del llatí Iesus, mat. sign. || 1, amb desplaçament de l'accent a la darrera síl·laba per la tendència medieval a pronunciar agudes les paraules llatines. L'accepció || 2 prové de la figura de Jesús o del seu anagrama que es posava al començament dels primers llibres de lectura.