Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  jordi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JORDI
1. Nom propi d'home; cast. Jorge. Lo cavaller Jordi guerrer, Spill 8405. Sant Jordi: sant màrtir grec dels primers segles, al qual en l'edat mitjana s'atribuïen grans miracles (principalment el d'haver matat el drac que devorava les donzelles d'un país) i que obtingué una gran devoció i el patronatge de la cavalleria i de tot Catalunya. Tot hom cridàs: senct Jordi e Aragó, Muntaner Cròn., c. 55.
|| 2. Llin. existent a Ogassa, Osor, Peratallada, Mont-roig, Val., Algemesí, Albalat de la Ribera, Mall., Men., etc.
|| 3. m. Nom que els mariners i pescadors donen a una gavina agafada de petita i domesticada (Palma de Mall.). «En es Club Nàutic hi ha dos jordis».
Topon. a) Sant Jordi del Maestrat: poble del Baix Maestrat a 12 qms. de Vinaròs.—b) Sant Jordi: llogaret agregat a Alfafar (Horta de Val.)—c) Sant Jordi: caseriu i parròquia a 8 qms. de la vila d'Eivissa.—d) Golf de Sant Jordi: golf de la costa catalana comprès entre el cap de Salou i el de Tortosa, a les goles de l'Ebre.
    Loc.

Esser En Jordi: esser home poderós, predominant (Mall., Eiv.). «Si jo no estigués sota mon pare, tendria més sous: seria En Jordi» (Eiv.). Dir «Jo som En Jordi»: prendre aires de superioritat (Mall.). Pareix que diu: jo som en Jordi, Aguiló Poes. 174.
    Refr.
—a) «Un poc perhom, En Jordi va a plaça»: significa que els treballs i molèsties, i també els plaers i avantatges, han de compartir-se, no han de caure sempre damunt les mateixes persones (Mall.).—b) «Sant Jordi, qui té cap, que se'l gordi»: vol dir que hi ha perills que amenacen tothom, que tots estem exposats a caure-hi i tots ens n'hem de guardar (Selva del Camp).—c) «No diguis hivern passat, que Sant Jordi no sigui estat»: vol dir que fins després de la festa de Sant Jordi, que s'escau al 23 d'abril, el temps sol esser fred.—d) «L'aigua per Sant Jordi és bona per a l'ordi»; «Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi» (Guimerà).—e) «Per Sant Jordi espiga l'ordi» (Empordà): «Per Sant Jordi, garbes d'ordi» (Mall.); «Per Sant Jordi, ves a veure l'ordi, i si l'ordi no fuig, fuig tu de l'ordi» (Urgell, Segarra, Gandesa); «Per Sant Jordi, visita ton ordi; si en veus una espiga ençà i una altra enllà, torna-te'n cap a casa, que prou n'hi ha» (Gomis Meteor. Agr. 113); «Per Sant Jordi, cava ton ordi; per Sant Marc, ja faràs tard» (Altres diuen: «Per Sant Jordi, sembra ton ordi, que per Sant Marc ja és tard», la qual cosa sembla una errada produïda per haver canviat per sembrar el verb cavar, ja que per Sant Jordi ja fa molt de temps que l'ordi està sembrat). «Per Sant Jordi, la piula pica l'ordi» (Gomis Meteor. Agr. 113). «Lo pagès, per Sant Jordi, ja sap lo que farà l'ordi» (Tortosa).
    Fon.:
ʒɔ́ɾði (or., bal.); ʤɔ́ɾði (occ., Cast., Al.); ʧɔ̞́ɾði (Val.).
    Intens.:
Jordiet; Jordió; Jordiot.
    Etim.:
del llatí Georgius (<gr. γεóργιος), nom del sant màrtir de Capadòcia al qual hem fet referència en el || 1.