Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  judes
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

JUDES
1. Nom propi d'home; cast. Judas. Judes Escarioth... era un dels XII apòstols, Llull Doctr. Puer., c. 8. Fo festa dels benaventurats apòstols sant Simon e Judes, Muntaner Cròn., c. 291. Lo Judes pecà per gran avarícia, Passi cobles 65.
|| 2. a) Home traïdor; cast. judas.b) Figura grotesca que es penja al carrer i és cremada el dissabte de Pasqua (Mall.).—c) ant. Cert funcionari civil, de caràcter local? E d'aquests pren el judes cascun any per son salari CC solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 132).
    Loc.
—a) Esser més dolent que Judes, o de la pell de Judes, o de les retalladures de Judes, o de ses igualadures de Judes (Mall.): esser molt dolent moralment, o, parlant d'infants, molt entremaliat.—b) Esser fals o mentir com l'ànima de Judes: esser molt fals, traïdor o mentider.—c) Perdre's com l'ànima de Judes: portar camí de perdició moral.—d) Donar el bes de Judes: manifestar amor falsa, anar amb traïció. De forma que tals besades | són semblants a les de Judes, Cons. casat 60.—e) Esser una cosa de quan Judes era fadrí i sa mare festejava: esser molt antiga (Llofriu).
    Fon.:
ʒúðəs (or., bal.); ʤúðes (occ., Cast., Al.); ʧúðes (Val.).
    Var. ort.
ant.: Yudas (Graal 161); Iudes (Passi cobles 6).
    Etim.:
del llatí bíblic Iudas, nom de dos apòstols, d'un heroi jueu de l'antic Testament, etc.