Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  justícia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

JUSTÍCIA f.: cast. justicia.
|| 1. Virtut moral per la qual, en obrar o jutjar, es té com a guia la veritat i el dret. Savi senyor en totes saviees, just en totes justícies, Llull Cont. 318, 7. Justícia és donar a cascú ço que li cové e retre a ell ço que és seu, Llull Sta. Mar. 92. Tota humana natura per justítia merexia pena infernal, Metge Somni iv. a) per ext., Conjunt de totes les virtuts, que constitueix bo aquell qui les té. Justícia original: estat de puresa, de carència de pecat, anterior a la caiguda dels homes pel pecat original.
|| 2. Qualitat d'allò que és fet segons dret i raó. «La justícia d'aquesta petició és indiscutible». Quina soldada voleu? | La que ens cal i és de justícia, Maragall Enllà 47.
|| 3. Allò que s'ha de fer segons dret i raó. Demanar justícia: demanar que s'obri d'acord amb el dret i la raó. Anar per justícia: dirigir-se al jutge demanant que actuï com a tal.
|| 4. El poder de fer allò que es deu segons dret i raó; l'exercici d'aquest poder. Que'ns en sie feita justícia, doc. a. 1248 (Pujol Docs.). Li donà la ciutat de Cathània ab totes justícies civils e criminals, Muntaner Cròn., c. 257. Tempra la tua justícia ab misericòrdia, Eximplis, i, 212. a) ant. Càstig públic. Stant primogènit féu de grans justícies, Pere IV, Cròn. 30. Pensant que'l volien traure per fer-ne justícia, Tirant, c. 14. Leuauen-lo a matar... e anauen veure aquella justícia, Eximplis, i, 54.
|| 5. Autoritat, conjunt de persones constituït per a exercir aquell poder en una col·lectivitat. Los cònsols scriuen a la iustícia de la ciutat, Consolat, c. 26. Jo no podia fer sinó dar-ne rahó a la justícia, doc. a. 1568 (arx. catedral de la Seu d'Urgell). Ja l'atura la Justícia: | «Mostrau-nos lo que portau», Costa Trad. 103.
|| 6. (usat generalment com a masculí) Jutge; magistrat encarregat d'administrar justícia especialment en els regnes de Castella, Aragó i València. Justícia Major: títol del jutge principal d'Aragó en l'època foral. Lo justícia de tres-cents sous: magistrat que hi havia en l'antic regne de València i que era anomenat així perquè no tenia jurisdicció sinó en els plets que importaven menys de 300 sous. Era lauors lo meylor home e'l més poderós de Tudela e la Justícia de Tudela, Jaume I, Cròn. 141. Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens, doc. a. 1373 (Rubió Docs. cult. ii, 166). Que hagués aquell mateix poder que ha'l Justícia de Aragó, Pere IV, Cròn. 276. Siats ab lo dit justícia al qual... instets e requirats, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 532).
    Loc.
—a) Saber més que la Justícia: saber molt.—b) Esser més tort que la Justícia: esser molt tort (Mall.).
    Refr.
—a) «Justícia, però no per ma casa» (Val.); «Tothom vol justícia, però no per casa seva» (Cat.); «Tothom vol justícia, i que no passi per ca-seva» (Men.); «Ningú vol justícia que pas per ca-seva» (Mall.); «Justícia, senyor; a ca-meva no» (Mall.).—b) «On no hi ha justícia, no hi ha Déu» (Men.).—c) «La justícia mai se cansa»: significa que totes les malifetes arriben a esser castigades, encara que devegades trigui a venir el càstig.—d) «Ni de berbes ni de veres, amb la Justícia no vulguis peres» (Mall.).—e) «Déu conservi la Justícia i ens guardi d'ella» (Val.).—f) «Lo que s'haja de menjar la Justícia, mengem-nos-ho nosaltres»: vol dir que convé més arreglar les discussions a les bones que portar-les al jutge.
    Fon.:
ʒustísiə (or., bal.); ʤustísiɛ, ʤustísia (occ.); ʧustísia (Val.); ʒustísi (ross., mall.); ʒostísi (Palma, Manacor).
    Etim.:
pres del llatí iūstĭtĭa, mat. sign. || 1, 2.