Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llana
veure  2. llana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. LLANA f.: cast. lana.
|| 1. Part més exterior i pelosa que cobreix el cos de les ovelles i moltons; fibra tèxtil que en procedeix, i teixit fet amb aquesta fibra. Quintal de lana, Leuda Coll. 1249. Ha creat la lana per vestir, Llull Doctr., Puer., c. 3. Una flassada blancha ab listes de lana burella, doc. a. 1380 (BABL, vi, 470)."La matèria de les vestidures no és tua, ço és la lana o la seda, Genebreda Cons. 83. Comprar lanes, boldrons, anyines, cuyrs e altres mercaderies, doc. a. 1403 (BSAL, ix, 355). Qui de l'anyell volen la carn e llana, Ausiàs March civ. Ab les sotanes blaues plens de llana de Cerdenya, Inv. Exarch, a. 1517. Arrabassats com tofes de llana els van damunt, Atlàntida vi. Bestiar de llana: els animals del gènere Ovis, o sia les ovelles i moltons. Llana aborrellonada: la que forma borrellons (Ribagorça). Llana ametllonada o ametllonera: la que forma bolics o grumolls a manera d'ametlles, i és la millor. Llana blenosa: la que forma rulls llargs i suaus en forma de blens; també en diuen llana de ble. Llana borronada: llana tavellosa (Bonansa). Llana borrugada: llana ametllonada (Serradell). Llana bruta: llana sutza. Llana caragolada: llana tavellosa (Pallars). Llana carregada: la que, després de netejada, ha minvat molt (Mall.). Llana crua: la que està neta, però no filada. Llana de blanqueria: la procedent de les pells de les adoberies, que és de qualitat inferior perquè és llana morta, és a dir, que no ha estat tosa de l'animal viu. Llana de burell: la negra o molt fosca de color. Llana de corral: la procedent d'animals que jeuen tancats, que és bruta i pudenta de fems i té una fibrositat molt defectuosa. Llana de dos talls: llana procedent de Menorca, de moltons que solen tondre per Sant Miquel (Mall.). Llana de matalàs: varietat de llana que té els vélls molt grossos i de pèl gruixat (Mall.). Llana de muntanya: la procedent d'animals que jeuen fora del corral, i és neta, perquè no ha estat en contacte amb els fems d'en terra. Llana de sa color: llana negra (Ripollès, Plana de Vic). Vestit de llana de sa color, Collell Noy Vich 23. Llana dolça: llana fina, suau al tacte (or., occ., val., bal.); cast. moletón. Llana morta: la que ha estat tallada després de mort l'animal i d'adobada la pell, i és de molt baixa qualitat. Llana pellissada o pellissosa o de pellissa: la que és compacta, molt espessa, basta i poc llarga, difícil de destriar, degut a haver estat les ovelles mal cuidades i magres. Llana rasa (Mall.) o llana rasqueta (Pobla de L.): la llana curta i fina. Llana rulla o reülla: la caragolada o tavellada. Llana suarda o llana sutza o llana surja: la que no ha estat rentada, sinó que porta la brutor que tenia abans de la tosa. Posant desús lana sútzea o cotó, MS Klag. segle XIV, 19. Quatre sachs de lana sutza. doc. a. 1388 (BSAL, xi, 216). Llana tavellosa: la que fa tavelles o esses, i és la millor. Llana viva: la que es ton directament de l'ovella o moltó mentres l'animal és viu (a diferència de la llana morta, que es talla de la pell de l'animal mort). Llana xastavina: mena de llana llargueruda, que fa com a blens, i sol tenir més d'un pam de llargària (Ribagorça). Llana de porcell: tonedís. Llana de piteus: la que serveix gairebé únicament per a fer mantes.
|| 2. Pèl llarg semblant al de les ovelles i moltons. Reprengué el gos de llanas, Pons Auca 269.
|| 3. Borrissol que es congria sota les caixes, telers, llits, etc.; cast. tamo.
|| 4. Glàndula que tenen les nacres, de la qual surten unes fibres lluentes i sedoses que serveixen al mol·lusc per a adherir-se fortament en el lloc del seu habitatge (Men.). Aquesta glàndula ha de separar-se de la popa de la nacra abans de coure-la, perqué altrament li donaria mal gust (Ferrer Aledo APM 66). Aygues... amigues de lana de pex e del pex ont se fan les perles sots nacres, Marsili Cròn., c. i.
|| 5. Tenir llana en el clatell: esser molt ignorant o excessivament crèdul; cast. tener mucha carne en las cejas. Però casi te'n rius d'ell. | —Si té llana en es clotell!, Benejam FyF, acte i.
    Loc.
—a) Cardar la llana a algú: reprendre'l fort o pegar-li.—b) Esser més dolent que la llana de gos: esser molt dolent (Tarr.).—c) Haver-hi molta llana per tondre: haver-hi moltes coses a fer, o molta gent beneita (Mall.).—d) Treure llana neta d'alguna cosa: treure'n l'aigua clara, aclarir bé un assumpte o qüestió.—e) Fer rentar llana negra a algú: fer-li passar molta pena o treball.—f) Haver-hi poca llana, i pels esbarzers: haver-hi poc d'una cosa, i encara dolenta o que es fa malbé.—g) Anar per llana i tornar tos: intentar enganyar els altres o lucrar-se damunt ells, però resultar enganyat.
    Refr.
—a) «La llana negra no se tiny».—b) «Mala llana té es porc, per haver-la de filar!» o bé: «Mala llana té es porc, que tot són cerres!»: es diu quan una cosa presenta mal aspecte i els auguris són dolents (Mall.).—c) «Uns tenen la fama, i altres carden la llana»: es diu referint-se als qui reben els honors o els premis que altri ha merescut amb el seu esforç.—d) «La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana»: significa que les dones treballadores solen esser assenyades i honestes.—e) «Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't lo drap».
    Fon.:
ʎánə (pir-or., or., bal.); ʎánɛ (Tremp, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ʎána (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: llanassa, llanarra.—b) Dim.: llaneta, llanetxa, llaneua, llaniua, llanona, llanoia.—c) Pejor.: llanota.
    Etim.:
del llatí lana, mat. sign. || 1.

2. LLANA f.
Eina consistent en una làmina de ferro molt llisa, que damunt té una ansa de fusta, i serveix als mestres de cases i guixaires per a lluir les parets, cels-rasos, etc.; cast. llana.
    Etim.:
pres del castellà llana. La forma catalana vertadera seria plana.