Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llavanera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLAVANERA f.
|| 1. Dona que es dedica a rentar, especialment la roba per altri (val.); cast. lavandera. Ni a lavadors ni a lavaneres de lana, Ordinacions del rei Sanxo (RLR, xxix, 55). Notaments de la lavanera del senyor rey, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. ii, 118). Ab la serventa, ab la texidora, e ab la lavenera guarulegen sens may cessar, Corbatxo 45.
|| 2. topon. a) La Llavanera: poblet agregat al municipi de Pardines (Conca del Freser).—b) Llavanera: poblet del districte municipal de Crespià (Alt Empordà).—c) Llavanera: riu que rega el terme de Vilallobent (Cerdanya).—d) Llavanera: vall situada en la Cerdanya francesa.—e) Riera de Llavaneres: riera que desaigua al Mediterrani entre els rius Besòs i Tordera.—f) Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Llavaneres: nom de dos municipis de la província de Barcelona.—g) Torre de les Llavaneres o Torres Llavaneres: ant. nom d'una torre o torres situades prop de la ciutat de Mallorca, a la part de llevant. Lo rey feu establir la torre de les Lavaneres molt ricament, qui és sobre la mar, prop lo portal de Porto-pí hun miller, Desclot Cròn., c. 40. Preseren terra a la Poraça, e lla posaren los cavalls en terra, e lo senyor infant, ab tota la cavalleria e almugaveria, anà's atendar a les Torres Lavaneres, Muntaner Cròn., c. 144.
|| 3. Llin. existent a Queixans, Cornellà del Terri, Ordit, Vilademat, Vilademuls, Crespià, etc. Hi ha la variant Llavaneres (Barc., Ll.).
    Fon.:
ʎavanéɾa (Cast., Al.); ʎaβanéɾa (Val.).
    Etim.:
del llatí lavandaria, mat. sign. || 1. El mot Llavanera toponímic és considerat per Balari Oríg. 138-140 com a procedent d'un mot llatí labandaria que seria derivat de labes ‘caiguda’ i significaria originàriament ‘cascata d'un riuet o torrent’. No sembla preferible aquesta etimologia a la de lavandaria ‘llavadora’. Menys probable encara és fer venir Llavanera d'un radical pre-romà *lab- (cf. Fouché, AIL Cuyo, iii, 91).