Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lleida
veure  lleidà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLEIDA topon.
Ciutat de 45.000 habitants, capital de la província del seu nom, situada a la vora del Segre, enmig del Pla de Lleida; cast. Lérida. Lo rey partí's de Barcelona e anà-se'n a Lleyda, Desclot Cròn., c. 30. Que Nós anàssem a Leyda, Pere IV, Cròn. 75.
    Loc.
—a) Esser de Lleida: esser mare de molts de fills (Empordà). Es diu per un joc de paraules, volent dir que aquestes mares són «de llei», no són bordes (Llofriu).—b) «A Lleida vas? Pèl o borra hi deixaràs»: dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses.
    Var. form.
ant.: Lérida (doc. a. 1250, ap. Pujol Docs. 24; Jaume I, Cròn. 16).
    Fon.:
ʎéјðɛ (en la pronúncia local).
    Etim.:
del llatí ibèric Ilerda, nom de la dita ciutat capital dels Ilergetes.

LLEIDÀ, -ANA m. i f.
Lleidatà (Nebrija Dicc.).