Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llombrígol
veure  2. llombrígol
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLOMBRÍGOL m.
|| 1. Cicatriu formada en mig del ventre en rompre's o tallar-se i assecar-se el cordó umbilical (pir-or., or., bal., alg.); cast. ombligo. Prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes, ço és, a III dits sots lo lombrígol, doc. segle XIII (Col. Bof. vi, 7). Blanes com a cotó, grans tro al lombrígol, Metge Somni iii. Un sagitari... la una meytat del qual, del lombrígol a enjús, era cauall, e del lombrígol a ensús era hom, Hist. Troy. 154. Anavan tan plens d'esquinsos, que mostravan es llombrígol, Aguiló Poes. 165. Llombrígol gros: bossa de pell que es forma en el llombrígol dels animals de peu rodó, i que es cura amb una operació quirúrgica (Empordà, Garrotxa).
|| 2. Costura que es troba en les llavors vegetals i que correspon al punt d'inserció del funicle.
|| 3. Peça de fusta corbada que forma la part central inferior del jou de llaurar (Mall.).
|| 4. Llombrígol de Venus: nom que els botànics donen als barretets, planta de l'espècie Umblicus pendulinus; cast. ombligo de Venus.
    Loc.
—a) Tallar el llombrígol a algú: emancipar-lo de tutela o deixar de protegir-lo; obligar-lo a enginyar-se per a viure (Mall.).—b) Tenir es llombrígol per amunt, o Haver nascut amb so llombrígol cap amunt: esser persona molt sortada, que tot li va bé (Mall.).
    Fon.:
ʎumbɾíɣuɫ (pir-or., or., men., alg.); ʎombɾíɣoɫ (mall.); ʎumbɾíɣu (Conflent, Plana de Vic, Costa de Llevant, Igualada, Vallès, Camp de Tarr.).
    Intens.
—a) Augm.: llombrigolàs, llombrigolarro.—b) Dim.: llombrigolet, llombrigoletxo, llombrigoleu, llombrigoloi, llombrigolinoi.—c) Pejor.: llombrigolot.
    Sinòn.:
— || 1, melic (occ., val.); guixa; botó de la panxa; fesolet;— || 4, barretets, capellets, orella de monjo, cobertores.
    Etim.:
del llatí *umbilīcŭlu, dim. de umbilicu, mat. sign. || 1, amb una anomalia en la síl·laba inicial (la presència de ll-) que uns han explicat per una aglutinació de l'article illu (cf. Zauner Nam. Körd. 497), però que també podria deure's a influència de lumbrīcu ‘llombric’ per la forma de cuc que té el bocí de cordó umbilical que penja del llombrígol d'un infant fins que s'ha assecat completament.

2. LLOMBRÍGOL m.
Llombric (val.).
    Fon.:
ʎomβɾíɣoɫ (Ribera Alta del Xúquer).
    Etim.:
del llatí *lumbricŭlu, dim. de lumbrīcu, mat. sign.