Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llum
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

LLUM m. i f.: cast. luz.
I. f. (i ant. també m.)
|| 1. Forma d'energia que per la seva acció sobre els ulls ens fa veure els cossos. L'hoste deu donar al mercader... lit e foc e lum e salsa, Reua Perp. 1284. Lo lum de una candela encesa deuallava per lo fum de una candela apagada, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Lo sol escurzirà e la luna lo seu lum no darà, Sants ross. 4 r. No poríam res veure sinó mijançant la lum, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 1. Per ço quant la làntia fa lum esmortida, Proc. olives 437. Debades s'abeura de llums delitoses, Salvà Poes. 34. La llum del dia: la que prové directament del sol. Llum directa o primària: la que ve directament del cos lluminós. Llum indirecta o reflectida: la que es rep per reflexió d'un cos no lluminós. Mitja llum: la llum escassa o molt mitigada. Llum natural: la procedent d'un cos o fenomen de la naturalesa. Llum artificial: la produïda per un artifici o enginy de l'home. Cuc o cuca de llum: lluerna, insecte fosforescent. Entre dues llums: a l'hora del crepuscle. Donar a llum: parir;—fig., publicar. Treure a llum: publicar, declarar; fer aparèixer. Venir o Sortir a llum: néixer; produir-se. Si són prenyades | e ve a lum, Spill 5486. No sortia a llum més que els dissaptes, Penya Mos. iii, 117. Obrir els ulls a la llum: néixer. Tancar els ulls a la llum: morir. La Llum: festa que es fa a Manresa el dia 21 de febrer, commemorativa de la vinguda misteriosa de la llum a l'església del Carme d'aquella ciutat en l'any 1345. «Per la Llum, bufetada al llum»: refrany que indica que a la fi de febrer el dia ja s'ha allargat i no cal gastar gaire llum.
|| 2. Imitació de la dita forma d'energia en una pintura; la seva participació o manifestació en un objecte. Mirant la llum de sos ulls, Verdaguer Flors Maria 30. Los ulls grans, vergonyosos, plens de llum, Llorente Versos, i, 57. Vestits de llum en la blavor del cel, Maragall Enllà 17.
|| 3. fig. Allò que aclareix, que lleva l'obscuritat (de cosa a entendre o a creure). La ànima qui creu en los articles no creu ab altre lum sinó ab aquell que reeb de Déu, Llull Dem. 29. Déus li espira lum de fe en sa ànima, Llull Felix, pt. i, c. 6. Guardaràs la lum clara del ben vertader, Genebreda Cons. 108. Tots vénen e devallen del Pare de les lums, Pere IV, Cròn. 19. Si sa meua carta vos pot donar una mica de llum, Ignor. 16.
|| 4. fig. Exemple, allò que dóna mostra i instrueix sobre un cas o objecte determinat. Perque farets mercès que'ls siats lum e ray, Muntaner Cròn., c. 272. Aquesta sola | és lum e scola | d'alta doctrina, Spill 10786. Aníbal e Scipió... aquests dos lums de tota cavalaria, Scip. e An. 48. Donar llum: donar exemple. Prendre llum d'algú, d'alguna cosa: prendre'n exemple. Fumadors, preniu llum, que jo me propòs fer-vos entreveure un paradís delitós, Roq. 13.
|| 5. fig. Dimensió d'una obertura, i especialment la dimensió en sentit horitzontal. «Aquest portal té vuitanta centímetres de llum». «La llum d'aquest arc és de vuit metres».
|| 6. fig. i familiarment, Diners. Tenir poca llum: tenir pocs diners. «No hi ha més llum»: no hi ha més diners. Fer llum: donar o prometre propina (Empordà).
II. imatge  m. (i ant. també f.)
|| 1. Instrument destinat a fer claror. Encendre el llum: fer que el dit instrument doni claror. Apagar el llum: fer que deixi de donar claror. Aportaren moltes falles e moltes lums enceses, Desclot Cròn., c. 38. A hora que hom encenia les llums, Muntaner Cròn., c. 292. Que nengun perayre... no gos emprar lum de oli per son ofici, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 266). Portant alscuns lums, doc. a. 1372 (Hist. Sóller, i, 392). Vostres ulls, pageses, eren llums d'encant, Colom Juven. 37. A encesa de llums: a l'hora que comença a fer fosca i s'encenen els llums. Quan de ma finestra, a encesa de llums, estenc la mirada per damunt Ciutat, Alcover Cap al tard, 7. Llum d'oli: el que fa claror mitjançant la combustió d'un ble abeurat d'oli. Llum de quatre blens, o de quatre becs, o de quatre corns: el que té quatre cornalons i a cada un d'ells un ble. Llum de ganxo (cat., val.), o llum de gresol (Calasseit, val.), o llum amb crulles (men.), o llum d'encrulla (mall.): el llum d'oli que té el dipòsit d'aquest líquid en forma de plat i se sosté penjat per un ganxo que té al cap de dalt del seu mànec vertical. A Catalunya continental són freqüents els llums de ganxo de plat rodonenc amb un sol bec; a les Illes són usuals els llums de plat quadrangular (la cruia o encruia) amb quatre becs, sia amb un sol ble, sia amb dos, amb tres o amb quatre. Llum de tafona (mall.) o llum de molí (Poboleda): llum de ganxo més gros que els ordinaris, que serveix per a il·luminar el treball dels tafoners o dels moliners. Llum de mina: dipòsit rodó amb un bec al mig i amb caragola per al ble, que es penja amb dos tirants de filferro (Poboleda). Llum de peu: el que té peu o suports per a sostenir-se damunt la taula (Urgell). Llum de soldar: instrument de metall que s'encén amb una flama la qual és bufada pel mateix líquid que l'alimenta, vaporitzat per l'escalfor de la mateixa flama, i que serveix per a soldar objectes metàl·lics. Llum de sant Telm: claror fosforescent que sol aparèixer damunt els arbres de les embarcacions en nits de tempestat;—fig., llum molt dèbil, que tendeix a apagar-se (mall., men.).—a) Focus de gas acetilè que els pescadors empren per a enlluernar el peix i agafar-lo fàcilment.—b) Embarcació destinada a la pesca amb llum.
|| 2. pl. a) Planta de l'espècie Centaurea cyanus (Ross., ap. Masclans Pl. 147); cast. azulejo. V. blauet.b) Planta herbàcia amb flors grosses i grogues, que quan són seques són plenes d'un plomissol finíssim que amb un buf es desfà (Empordà, Vallès, Penedès, Mall.).
|| 3. fig. Curt d'enteniment o mancat d'iniciativa. «Ets un llum» o «Estàs fet un llum».
    Loc.
—a) Fer llum a algú: dirigir-li la claror d'un objecte lluminós perquè pugui veure bé allò que fa o en què treballa. «Fes-me llum, que no hi veig!»—b) Fer llum: intervenir com a cooperador en una cosa il·lícita o poc decorosa (pròpiament en les relacions sexuals d'altri). Quan algú conta coses reprovables com fetes per altres i amb tal seguretat que sembla que ho hagi vist, li pregunten: «¿Que has fet llum?».—c) Fer llum: portar llum a un enterrament, a un ofici religiós en sufragi dels difunts, etc.—d) Fer llum: iròn., tapar la claror a un altre; fer nosa, sobretot amb una vigilància importuna.—e) Fer llum a les aranyes: fer molt poca claror un llum (Empordà).—f) Pren llum de Na Pintora!: es diu per recomanar que es prengui exemple del que ha passat a algú i que pot passar-nos a nosaltres (Mall.).—g) Saber on se penja el llum: saber bé les tresques, els racons d'una casa, d'un lloc determinat.—h) Fer-li llum el dimoni (a qualcú): venir-li bé la sort, tenir molt bon èxit en les seves coses, com si tingués una protecció extranatural.—i) Servar es llum dret: fer bondat, obrar molt rectament (Mall.).—j) Esplugar-se o Colgar-se tots amb un llum: esser de la mateixa mena, fer bona companya, sobretot per a obrar coses dolentes. Eran uns estornells de marca y s'esplugavan tots amb un llum, Aguiló Rond. de R., 15.—l) Esser com qui posa oli a un llum: esser un gran remei, eficaç i ràpid.—m) No servir per fotre ni per fer llum: esser una persona inútil, mancada totalment d'aptituds (Men.).—n) No ser bo per a portar llum a una presó: no servir per a res (Rond. de R. Val. 28).
    Refr.
—a) «Per conversar no han de menester llum» (Mallorca).—b) «Qui no serva es llum dret, s'oli vessa»: vol dir que el no fer bondat sol perjudicar el mateix qui obra malament (Mall.).—c) «En lloc de donar llum, donen fum»: es diu referint-se als qui pel seu càrrec o dignitat haurien de donar bons exemples i els donen dolents.—d) «Sense llum, ningú hi veu»: vol dir que sense l'estímul del propi interès no es fan grans coses.—e) «Un llum encès an es sol, no fa claror» (mall.).—f) «Ni dona ni blat amb llum sia mirat» (Guimerà).—g) «A cada casa hi ha llum»: significa que a totes les cases o famílies sol haver-hi qualque cosa que no va bé (Mall.).—h) «Qui porta llum, en guanya moltes més»: es refereix a les indulgències (Falset).
    Fon.:
ʎúm (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Intens.
(del II):—a) Augm.: llumàs, llumarro, llumenàs.—b) Dim.: llumet, llumetxo, llumeu, llumiu, llumó, llumoi, llumarrí, llumarrinoi, llumí.—c) Pejor.: llumot.
    Etim.:
del llatí lūmĭne, mat. sign. I.