Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-Balear
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá 1. ma
veureá 2. ma
veureá 3. ma
veureá 4. ma
veureá 5. ma
veureá 6. ma
veureá 7. ma
veureá
DIEC2á DDLCá CTILCá Sin˛nimsá CIT

1. MA adj. possessiu,
forma femenina de mon; cast. mi. A ma terra ni a mos homes, Capit. Llorens 1211. La virtut que en ma Ónima esser solia, Llull Felix, pt. i, c. 3. Que ma muller vˇs ne haveu feta venir, Pere IV, Cr˛n. 129. En la tua bonea posarÚ tota ma speranša, Oliver Exc. 80. a) A Sant Llorenš de Morunys, Igualada i Lleida, havem registrat la forma ma germÓ, masculina, per analogia de ma germana, femenÝ.
ááááFon.:
(pir-or., or., bal.); ma (occ., val.). Sobre la vitalitat d'aquest possessiu en la llengua parlada i escrita, vegi's mon.
ááááEtim.:
del llatÝ vulgar *ma, contracciˇ de mĕa, mat. sign.

2. MA
Aigua, en el llenguatge infantil (Val.).
ááááEtim.:
de l'Órab ma, ‘aigua’.

3. MA m.
Bes, en el llenguatge infantil (EmpordÓ).
ááááEtim.:
onomatopeia del bes.

4. MA
contracciˇ de mare, en cas vocatiu (Alg.). źOh ma!╗: expressiˇ per a cridar la mare, en alguerŔs.

5. MA m.
Tet, noi que serva un infant menut (Llucmajor); cast. ni˝ero. a) Es ma i sa teta: dos que sempre van plegats (mall.).
ááááEtim.:
abreviaciˇ infantil de germÓ.

6. MA interj.
admirativa, generalment seguida d'un que o quin (molt usada sobretot en el catalÓ oriental, occidental del sud i valenciÓ); cast. mira! źMa que Ús bonic aix˛!╗źMa que m'agrada!╗źMa quantes flors!╗źMa que Ús treballador Miquelet!╗źMa que Ús gran l'esglÚsia!╗Ma quina bellea de crÝos!, Pascual Tirado (BSCC, ii, 173).
ááááEtim.:
contracciˇ de mira!, i en certs casos potser de mare!

7. MA ant.
grafia aglutinada de m'ha (= me ha). MercŔ que ma feyta, Muntaner Cr˛n., pr˛l. Aquell qui ma guarit, Evang. Palau.

M└ (pl. mans). f.: cast. mano.
I. || 1. Part terminal del braš, dividida en dits per a la prensiˇ i sosteniment d'objectes. PosÓ la sua bendita mÓ sobre'ls uls, Hom. Org. 4. AjonoylÓ's en terra, e leuÓ ses mans e sos ulls al cel, Llull Gentil 7. Pres un troš de pa en la mÓ, Pere IV, Cr˛n. 375. Ab la mÓ li donÓ en la cara, Tirant, c. 3. Bese les mans a vostra senyoria, Paris e Viana 19. Em vaig ensajar una estona a dur-les amb una sola mÓ, Ruyra Parada 17. Mans d'ap˛stol o de gripau: mans molt grosses. MÓ de llevadora: mÓ petita (EmpordÓ). Mans de PurÝssima: mans belles, ben formades. Mans balbes: les que a causa del fred han perdut el moviment o la forša. Donar la mÓ a alg˙: oferir-li la mÓ o agafar-lo per la mÓ, sia per conduir-lo, sia per saludar-lo. └ngels me daren la mÓ, Orlandis Poes. 20. Allargar la mÓ: posar-la estesa i plana, sia per encaixar amb alg˙, sia per donar-li quelcom, sia per demanar-li alguna cosa. MÓ a mÓ o MÓ per mÓ: agafant-se m˙tuament les mans. Lo rey... exÝ a nˇs, e mÓ a mÓ pujam-nos-en per uns escalarons, Jaume I, Cr˛n. 138. VeÚ deuallar per la escala la un dels dits preycadors ab la dita EulÓlia mÓ per mÓ, doc. a. 1374 (Miret Bech oques 72).Obrir la mÓ: estendre-la. Tancar o Cloure la mÓ: encollir-la aplicant els caps dels dits al palmell. Aplegar les mans: ajuntar-les amb els palmells contraposats. Aplegar mans a alg˙: presentar-s'hi amb les mans juntes o amb els brašos encreuats i acostar els llavis a la mÓ d'aquella persona en senyal de respecte. Batre de mans, o Picar de mans, o Fer de mans (alg.): batre una mÓ contra l'altra, sia per cridar alg˙, sia per aplaudir o manifestar satisfacciˇ, etc. Posar mÓ (en un calaix, en una taula, etc.): źObri el calaix, i tot d'una que posis mÓ trobarÓs un llibre╗. Ficar mÓ a una dona: palpar-la amb dissimul. A mÓ revessa: amb la mÓ girada, amb el revers de la mÓ. S'havia d'espolsar a mÓ revessa, Ruyra Pinya, ii, 138. Mans dades: havent-se donat les mans m˙tuament en senyal de conclusiˇ d'un pacte. Aš˛ estÓ fet i mans dades, doc. a. 1638 (Aguilˇ Dicc.). De nostra mÓ en la seva: (ant.) donant-nos les mans en cloure un tracte. E nˇs convenguem-li-ho de nostra mÓ en la sua, Jaume I, Cr˛n. 482. MÓ dreta o Man dreta: la mÓ que normalment Ús mÚs hÓbil i mÚs usada per a treballar o agafar les coses;—fig., aptitud, destresa, habilitat. DÚu vos hi done mÓ dreta, doc. segle XVI (ap. Aguilˇ Dicc.). Venir dreta mÓ (una cosa): venir bÚ, sense dificultat o agradosament (Mall.). MÓ esquerra o sinestra: la mÓ que normalment Ús menys hÓbil i menys usada. MÓ motxa: mÓ esquerra (Biar). Venir esquerra mÓ (una cosa): venir malament, amb dificultat o de manera desagradable. MÓ menga o de mengo: la mÓ esquerra o poc hÓbil. a) per extensiˇ, Pota de davant d'un animal, i en els simis, la part terminal de les extremitats tant anteriors com posteriors. Lo cranch se pres al coll del agrˇ ab dues ses mans, Llull Felix, pt. vii, c. 4. FÚu que levassen la mÓ al dit leˇ e que li'n traguessen les spines que y tenia, Eximplis, ii, 14. Evitar de dir... mans de cavall o mula per dir peus d'avant, Fenollar Regles 97.
|| 2. La part terminal del braš en quant Ús l'˛rgan de la possessiˇ, de la donaciˇ, de l'accepciˇ d'una cosa. Estar en la mÓ o en les mans d'alg˙: estar en el seu poder. Que aš˛ era en sa mÓ e que no romandria en nˇs, Jaume I, Cr˛n. 152. DeslliurÓ lo poble d'Israel de les mans de Pharaˇ, Muntaner Cr˛n., c. 54. Fo ventura d'ells que vench en mÓ dels genovesos, Muntaner Cr˛n., c. 286. Certes joyes qui sˇn en poder e mÓ d'algunes persones de Leyda, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 562). Despullant tots quants en les sues mans venien, Eximplis, i, 3. S'administraciˇ del bÚ com˙ estiga en mans de gent desmanyotada, Roq. 17. Estar en la mÓ d'alg˙ una cosa: estar en el seu poder, dependre de la seva voluntat. Tenir una cosa dins la mÓ: tenir-la segura. Dur o Portar alg˙ dins la mÓ: fer-ne all˛ que es vol, tenir-lo dominat. Fugir de les mans: sortir del poder d'alg˙. Prendre's de les mans una cosa: lluitar entre si els qui la volen posseir. Anar de mÓ en mÓ: passar del poder d'un al d'un altre successivament. Mudar de mÓ o de mans una cosa: canviar de posse´dor. De primera mÓ: del primer posse´dor. Les viandes de primera mÓ sˇn les mÚs saboroses, Pla Pagesos 60. De segona mÓ: per mitjÓ d'un segon posse´dor. Mans mortes: posse´dors d'una cosa que no poden alienar. Rebre una cosa de mÓ d'alg˙: rebre-la directament d'ell. Tenir mÓ amb alg˙: tenir influŔncia, poder, damunt ell. A mans plenes: amb abundÓncia, sense retreure's de donar. Prendre una cosa amb les dues mans: acceptar-la amb molt de gust. Donar en mÓ: lliurar una cosa directament al seu destinatari. A mÓ o A la mÓ: a l'abast o a la disposiciˇ. źLa casa Ús petita i aixÝ ho tenim tot a la mÓ╗. Anar a mÓ de...: esser probable. źHi ha molts n˙vols; va a mÓ de ploure╗. źSi passes per aquÝ, vas a mÓ de caure╗ (=et poses en perill de caure). Mans foradades o MÓ foradada: persona massa liberal, que dˇna o gasta mÚs del que convÚ. Generosa per temperament, mÓ foradada pel maternal exemple, Caselles Mult.104.
|| 3. La part terminal del braš com a ˛rgan del treball, de l'acciˇ en general. Fer una cosa a mÓ: fabricar-la amb les mans (per oposiciˇ amb źa mÓquina╗). Neg˙ obrer... no gaus trer brach del motle ab mÓ, sinˇ ab regla, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). DÚu per sa mÓ | dona formÓ, Spill 10301. Esser la mÓ dreta (d'alg˙): esser el seu principal auxiliar. Tenir mÓ esquerra: tenir habilitat per a aconseguir les coses indirectament. No s'havia vist carÓcter mÚs flexible ni xicot de mÚs mÓ esquerra, Querol Her. cab. 107. Donar un cop de mÓ: ajudar a una feina, a una acciˇ.MÓ d'obra: el treball manual esmeršat en una obra (en contraposiciˇ a la direcciˇ i als materials). Mans: el treball manual esmeršat en una obra. Pague per preu de retaule... fusta, mans, or fi, doc. a. 1469 (Est. Univ. vii, 30). A mestre Gaspar Rovel, calsater, per mans de calses, doc. a. 1587 (Est. Univ. xviii, 79). No heu de mirar prim en sa mÓ d'obra; jo no regatejo, Ruyra Pinya, ii, 65. źLa modista cobra quaranta duros de mans╗ (Val.). De mÓ mestra o De mÓ de mestre: fet magistralment, amb perfecciˇ. MÓ armada: violentament. Com jenouesos uolen res, mÓ armada e ab menases obtenen so que uolen, doc. a. 1436 (Miret Templers 436).Curt de mans: mancat d'habilitat o de lleugeresa a les mans, especialment per a treballar. Mans de segˇ, o Mans de pÓmpol, o Mans d'estopa: el qui deixa caure, per desÝdia, all˛ que porta en la mÓ. Tenir bona mÓ, o bones mans, o les mans bene´des: tenir molta habilitat. źLa mestra li dia: | —Senyora Maria | ┐qui la tallarÓ? | —L'abuela Santa Anna | que tÚ bona mÓ╗ (canš˛ infantil val.). No tenir prou mans o No veure-s'hi les mans: no donar abast a la feina. Portar o Tenir una cosa entre mans: estar-hi treballant. Deixar quelcom de les mans: cessar d'ocupar-se'n. Metre mans a una cosa: (ant.) aplicar-s'hi, posar-se a una feina, a una activitat. Nˇs som entrats acÝ en ValŔncia e havem meses les mans en šo que'ls jurats nos havien fet saber, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 533). Us manam expressament que decontinent vista la present hi metats mans, doc. a. 1405 (ibid. 578).Llevar mÓ d'una cosa: desistir-ne, deixar-la anar. Que derengassen aprÚs d'ells e que no'ls levassen mÓ de sus tro que fossen uenguts a mort, Jaume I, Cr˛n. 424. Mans fentes, o Mans plegades, o Amb les mans a la butxaca: inactiu, sense treballar. Posar mÓ a l'obra: metre mans, aplÝcar-se a una activitat. Anar mans cuites: anar de pressa per a fer les coses, treballar activament (Mall.). Donar la mÓ: prestar ajut en una activitat. Fer-se la mÓ: masturbar-se (val.). Enviar alg˙ a fer la mÓ: enviar-lo a mal viatge (val.). Saber posar les mans en una cosa: saber-la fer, conŔixer-la prÓcticament. Tenir una cosa per mÓ: tenir-la ben sabuda i practicada. Tenir la mÓ trencada en una feina o activitat: tenir-hi prÓctica, estar-hi avesat i exercitat. Donar la darrera mÓ a una cosa: acabar-la, completar-la. a) Capa o passada d'una cosa adherent damunt una altra. Una mÓ de pintura, de calš, d'oli, etc. Es bo desprÚs que han segat donar una mÓ de llaurar, AgustÝ Secr. 78.
|| 4. especialment, La part terminal del braš com a instrument d'agressiˇ o de lluita. El de ses mans n'ocÝs un clergue, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26).Arribar a les mans: arribar a la lluita cos per cos. Vos meten nom de desdit e de conf˙s... ┐quŔ fareu quant siam a les mans?, doc. a. 1472 (Misc. Rubiˇ, iii, 27). Carregar la mÓ: castigar amb energia. Ab tots los qui's voldran atrevessar contre lo Sant Offici..., V. M. que carrech fort la mÓ, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 228). Fer la mÓ fort: (ant.) ajudar enŔrgicament. E siats acÝ dissapte... per seguir nˇs e a les dites banderes e fer-nos assistŔncia e la mÓ fort, doc. a. 1462 (arx. mun. d'Igualada). Lluitar amb mÓ forta: lluitar vigorosament. Qui ab mÓ fort pugnarÓ per nosaltres, Villena Vita Chr., c. 268.
II. || 1. Cada costat d'una cosa o persona, i cada direcciˇ lateral en quant estÓ en relaciˇ amb la mÓ dreta o esquerra d'alg˙. Pujan per una costa a mÓ esquerra, Jaume I, Cr˛n. 26. A l'entrant de la capella a man dreta fossen fetes dues cadires, Tirant, c. 77. Han de donar la mÓ dreta als c˛nsols vells, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 401). Ja anaven a dexar es camÝ real per prendre un tirany a mÓ dreta, Roq. 27. MÓ de carrer: costat de carrer; tira de cases que l'ocupa (Maresme, VallŔs, PenedŔs). Anar a mÓ amunt: anar seguint una pujada (Tortosa).
|| 2. especialment, Costat d'un exŔrcit o d'altra multitud de gent. El comte d'Amp˙ries e'ls del Temple anaren ferir als de les tendes, e en G. de Muntcada e en R. anaren ferir a la mÓ esquerra, Jaume I, Cr˛n. 64. E quant lo rey e'ls altres... los viren venir de dues parts, feren dues mans de cavallers e de la gent e corregueren vers los sarra´ns, Desclot Cr˛n., c. 40.
|| 3. Multitud, conjunt nombrˇs i no interromput. źDins el corral tenim una mÓ de conills╗ (EmpordÓ, Eiv.). źPer allÓ passa una mÓ de capellans╗ (Eiv.). E tots a una mÓ, h˛mens e fembres e infants, exiren al port ab molt gran alegria, Jaume I, Cr˛n. 117. Una mÓ de garrotades, de bufetades, etc.: un seguit de cops de bastˇ, de mÓ, etc. DesprÚs d'una bona mÓ de garrotadas que la van deixar com nova, Oller Bogeria 79.
|| 4. Conjunt de vint-i-cinc fulls de paper, o sia, la vintena part d'una reima. Costa una mÓ de paper per obs de escriure, doc. a. 1359 (BSAL, vii, 89). MÓ de paper, ploma y tinter ella tenia, Spill 2589. Per lo preu de set mans e miga de paper per als farons, doc. a. 1486 (Arx. Gral. R. Val.). MÓ costera: cadascuna de les dues mans de paper que es posen una damunt i l'altra davall de la reima.
|| 5. Estament, classe social. MÓ major: la classe mÚs elevada, que en la societat medieval estava formada pels cavallers o gent noble. MÓ mitjana: la que es componia dels mercaders. MÓ menor: la formada pels menestrals, botiguers i treballadors de la terra. En lo qual consel sien elets X h˛mens de la mÓ maior, e X de la mÓ mijana, e X de la mÓ menor, doc. a. 1365 (arx. mun. d'Igualada). Los de les mans mijana e menor, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 220). Llauzors li dan reys, duchs e d'altres mans, Masdovelles 19. Y es fadrinets de sa seva mÓ que l'havien aluiada, Alcover Cont. 8. De baixa mÓ: de la classe Ýnfima de la societat.
III. || 1. Instrument destinat a agafar-se amb la mÓ per a fer quelcom. MÓ d'una aixa: el mÓnec de l'aixa. MÓ de les abargues: peša que s'agafa amb la mÓ i tÚ moviment per a picar el cÓnem damunt la caixa de les abargues (Tortosa). MÓ de moro: pala rodona, feta de joncs i adherida a un mÓnec, que serveix per a tupar roba, mobles, etc. (Palma). MÓ de morter: maša per a picar el contingut d'un morter. Un morter ab sa mÓ, doc. a. 1410 (Alˇs Inv. 12). Hun morter de coure ab la mÓ de coure, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 122).
|| 2. MÓ de Judes: apagallums en forma de mÓ, que en el palmell d'aquesta tÚ una esponja mullada (Aguilˇ Dicc.).
|| 3. En els rellotges, peša de ferro que serveix per a detenir proporcionadament la roda de recontra (Aguilˇ Dicc.).
|| 4. L'esquer de les nanses bogueres, fet per unes boles de pasta de peix lligades amb cordills i semblants a grossos grans de rosari (BDC, xiv, 37).
|| 5. MÓ de cardˇ: cop donat amb la mÓ per cÓstig a una criatura (Migjorn-Gran, ap. Griera Tr.).
|| 6. MÓ de Santa Maria: planta de l'espŔcie Leonorus cardiaca, de tronc dret i ramˇs, fulles peciolades i les inferiors acorades, flors color de rosa en glomŔruls formant espigues fulloses; es troba en els pujols d'Alarˇ, Esporles i altres llocs del nord de Mallorca.
|| 7. MÓ de Crist: planta de l'espŔcie Potentilla reptans (Men., ap. Masclans Pl. 148).
IV. Tenir la mÓ o Esser mÓ: esser el primer en l'orde dels jugadors; esser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en comenšar el joc; en els jocs de pilota, tenir en les mans la pilota amb dret a llanšar-la. Perdre la mÓ: deixar, el primer en l'orde, la preferŔncia a algun dels companys; cedir voluntÓriament la preferŔncia a un altre.
ááááLoc.

—A mÚs de les moltes locucions que ja han anat sortint en el curs d'aquest article, n'existeixen una infinitat a base del mot mÓ, de les quals indicarem les mÚs usuals.—a) No estar tocat de mans: esser nou i no gens deteriorat.—b) Demanar la mÓ d'una noia: demanar-la per a casar-s'hi.—c) De la mÓ al colze: es diu per indicar la poca grandÓria d'una persona (Val.).—d) Fora mans!: es diu per evitar que alg˙ toqui alguna cosa delicada.—e) Parlar amb les mans: manotejar molt en parlar; deixar de treballar per enraonar.—f) Venir una cosa dins les mans: deixar-se agafar o obtenir sense esforš, sense cercar-la.—g) Posar la mÓ damunt, a alg˙: agafar-lo, fer-lo presoner o privar-lo en certa manera de la llibertat; pegar-li.—h) Quedar una cosa dins les mans: rompre's quedant-ne una part entre els dits del qui la sostenia; morir-se alg˙ mentre el metge el curava o operava, o mentre era assistit o sostingut per alguna persona.—i) No trobar-se una cosa entre les mans: esser extremadament petita.—j) Alšar la mÓ: fer senyal d'amenaša de pegar.—l) Alšar-hi DÚu la mÓ: fer cessar una calamitat.—m) A mans besades: amb molt de gust, donant-ne les grÓcies. Uns Mecenes per als poetes y els artistes, otorgant-els-hi la seva protecciˇ y amistat a mans besades, Ricard de Sureda (Catalana, vi, 2).—Allargar o Parar la mÓ: posar la mÓ plana i amb el palmell per amunt, demanant alguna cosa.—o) Fer la mÓ enrera: fer senyal de no voler donar res.—p) A mans juntes: amb gran humilitat.—q) Amb la mÓ esquerra: al revÚs d'aixÝ com havia de fer-se.—r) Posar-se la mÓ al pit: reflexionar interrogant la consciŔncia.—s) Posar-s'hi sa mÓ: sentir-se'n fortament dolorit (Mall.).—t) Posar les mans al foc: assegurar fermament la certesa d'una cosa. źPosaria les mans al foc i no em cremaria╗: es diu per donar entenent la seguretat absoluta que es tÚ d'all˛ que s'afirma. ProvÚ del temps en quŔ es feien els judicis de DÚu, fent agafar un objecte roent i considerant innocent el qui agafant-lo no es cremava.—u) Amb el cor damunt la mÓ: amb lleialtat i franquesa.—v) Amb les mans al cap o damunt el cap: amb les mans buides, sense posseir res.—x) Tocar amb les mans una cosa: comprovar-la de manera que no deixa dubtar-ne.—y) Passar la mÓ per la paret: veure frustrades les esperances que es tenien; no poder venjar-se d'un afront (Val.).—z) Per sota mÓ o Per davall mÓ: ocultament, en secret. Los mercaders faran vendre la nau a sots mÓ, Consolat, c. 140.—aa) Dar les mans: rendir-se, confessar-se venšut. Jo vos dono les mans en ass˛, me confesso venšut per vˇs en ass˛, Lacavalleria Gazoph.—bb) Caure de les mans (un llibre, un escrit): resultar fastigˇs o tediˇs. źAquest llibre cau de les mans, Ús ensopidor╗.—cc) Embrutar-se les mans: fer-se reu d'un delicte.—dd) Untar-se les mans: rebre diners o regals i deixar-se subornar.—ee) Rentar-se les mans: disculpar-se, eludir la responsabilitat. Que los ho pregunt y veurÓ com tothom s'en rentarÓ ses mans, Roq. 41.—ff) Passar a alg˙ la mÓ per la cara: esser-li superior, vŔncer-lo en capacitat. Cap patrˇ ni pilot no us passa la mÓ per la cara en aquestes mars, Ruyra Pinya, ii, 41.—gg) Passar sa mÓ per damunt s'esquena a alg˙: afalagar-lo, fer-li la bona (Mall.).—hh) Amb les mans llavades: sense esmeršar cap esforš (val.).—ii) Mans netes i comptes clars: amb lleialtat i franquesa en un negoci.—jj) Fer anar o Fer jugar les mans: moure-les intensament.—ll) Dar les mans: consentir, venir bÚ en alguna cosa (Lacavalleria Gazoph.).—mm) Anar-se'n a alg˙ la mÓ, o Escapar la mÓ: excedir-se alg˙ en donar alguna cosa.—nn) Carregar la mÓ: excedir-se en posar quelcom o en castigar.—oo) De mans i de peus: intensament; de fort i de ferm.—pp) Fer mans i mÓnegues: esforšar-se molt, fer tot el possible.—qq) Donar llargues mans: concedir ampla llibertat.—rr) Lligar o Fermar les mans a qualc˙: impedir-lo de fer el seu voler.—ss) Esser llarg de mans, o Tenir les mans llargues: tenir instints de lladre.—tt) Tenir les mans falagueres o lleugeres: esser molt prompte per a pegar.—uu) Tenir mÓ de ferro: esser inflexible en les seves decisions envers els altres.—vv) Tenir les mans blanes o Portar la mÓ blana: esser massa tolerant o indulgent.—xx) Tenir mÓ a caixa o a calaix: disposar de molts de diners.—yy) Tenir on posar mÓ: posseir bÚns suficients.—zz) Tenir les mans a la farinera: disposar d'una cosa a lliure voluntat, tenir la paella pel mÓnec.—a') Saber alg˙ on tÚ la mÓ dreta: saber bÚ les coses que maneja, saber-se enginyar dins les seves activitats.—b') Senyar-se de bona mÓ o amb la mÓ dreta: obrar encertadament o amb bona sort.—c') Passar per moltes mans: estar una cosa sotmesa a la intervenciˇ de moltes persones.—d') Estar deixat de la mÓ de DÚu: obrar molt desencertadament, amb perill de fracassar.—e') Tenir les mans foradades: esser molt malgastador.—f') Tenir les mans estretes: esser molt avar.—g') Si a mÓ ve: si es presenta l'ocasiˇ.—h') Tenir moltes mans: tenir molta habilitat o moltes maneres d'actuar.—i') No perdre mÚs que les mans: no perdre en un negoci altra cosa que la feina personal.—j') Necessitar mÓ de metge: necessitar adob, arranjament. źAquesta teulada necessita mÓ de metge; tÚ moltes teules rompudes╗.—l') Tenir mÓ de Judes: esser tra´dor.—m') MÓ de moix: actuaciˇ moralment dolenta de les mans, sia per robar, sia per palpar.—n') Tenir la mÓ trencada en una cosa: tenir-hi molta prÓctica, molta habilitat.—o') Posar-hi les mans: prendre part en un treball amb l'actuaciˇ personal.—p') Anar a la mÓ a alg˙: impedir-lo d'actuar; aturar-li les activitats.—q') Cantar amb la mÓ: tenir molta sagacitat o picardia (Escrig-Ll. Dicc.).—r') En bones mans: en poder de gent bona.—s') Guanyar per mÓ: passar davant a alg˙, arribar primer que ell i impedir-li de fer all˛ que volia.—t') Sortir-ne una mÓ de morter: resultar-ne una cosa in˙til. źTot plegat en sortirÓ una mÓ de morter╗ (EmpordÓ).
ááááRefr.
—a) źDe mala mÓ, mal gra╗: significa que els regals corresponen a la mesquinesa o generositat de qui els fa.—b) źQui tÚ mans, no digui lladre; qui tÚ peus, no digui coix╗: vol dir que tots estam exposats a caure en la temptaciˇ.—c) źL'home besa mans que voldria veure tallades╗ (o źcremades╗); źAplega mans i besa, i ell volia mossegar╗: es refereix als qui lloen i obsequien per forša o per interŔs les persones odiades.—d) źAmb una mÓ fa moixonies i amb l'altra rapa╗: es diu referint-se als hip˛crites que fingeixen amor i procuren fer mal.—e) źEn bones mans estÓ el pandero, que bÚ el sabran repicar╗: es diu per indicar que es considera molt apta una persona per a l'assumpte que li han encarregat; es diu sovint ir˛nicament, referint-se a una persona considerada inepta o mal intencionada.—f) źLes mans a la filosa i els ulls a la porta╗: vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps (Gir.).—g) źMÚs val un ocell a la mÓ que dos a volar╗: significa que cal estimar mÚs les coses segures, encara que no siguin tan bones, que les insegures.—h) źUna mÓ renta l'altra, i totes dues la cara╗: vol dir que el fer favors afavoreix al mateix que els fa.—i) źNi mÓ en caixa ni ull en carta╗: indica que cal fugir de les temptacions, perquŔ l'ocasiˇ fa caure.—j) źUna mÓ amb cinc dits ja pot portar guants╗: vol dir que qualsevol persona pot arribar a ocupar alts cÓrrecs si tÚ capacitat natural per a arribar-hi.—l) źOn arriben els dits, arriben les mans╗: vol dir que si es sap fer una cosa petita se'n pot fer tambÚ una de mÚs grossa.—m) źLa mateixa mÓ que renta la cara, calša el peu╗: significa que una mateixa persona o cosa pot servir per a funcions ben diferents.—n) źSi ho saps fer, posa-hi les mans, i no et fi´s de manyans╗.—o) źJocs de mans, jocs de bobians╗: es diu per recriminar els qui juguen a lluitar, i que solen acabar lluitant seriosament.—p) źA l'home bajÓ, doneu-li un dit, i us pren la mÓ╗: es refereix als indiscrets que abusen de la llibertat que se'ls concedeix.—q) źLa mÓ, al pit; la cama, al llit╗: alĚludeix a la manera que es considera millor per a guarir els mals d'aquells membres.—r) źA la bona mÓ, tant li basta una unša com un quintar╗: vol dir que la persona generosa sap acontentar tothom encara que tingui pocs mitjans (Mall.).—s) źMans fredes, cor calent╗: indica que el qui tÚ les mans fredes sol esser persona cordial i amable (Men.).—t) źMÚs val perdre un dit que tota sa mÓ╗ (Mall.).
ááááFon.:
(pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
ááááIntens.:
—a) Augm.: manassa, manarra, manarrassa.—b) Dim.: maneta, manetxa, manelĚla, maneua, maniua, manica, manarrina, manarrinoia, manona, manoia, maninga, manenga, manina.—c) Pejor.: manota, manot.
ááááVar. form.:
man (forma arcaica, per˛ conservada en algunes locucions com man dreta, a man revÚs, etc.).
ááááEtim.:
del llatÝ manu, mat. sign. I, II.