Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mon
veure  2. mon
veure  3. mon
veure  món
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MON (pl. mos), MA adj. possessiu usat només atributivament i anteposat al nom:
El meu; cast. mi. Senes mort e senes assolament de mon cors, Capit. Llorens 1211. Retrau mon senyor sent Jaume que fe sens obres morta és, Jaume I, Cròn. 1. Tem agreujar mos companyons, Llull Gentil 91. Mon cos serà corda, la creu lo fort arch, Passi cobles 14. Son jo gordador de mon frare?, Serra Gèn. 12. Una freda suor occupa mos membres, Alegre Transf. 47. Y, Jesús de mes entranyes, a mon plor no responeu, Verdaguer Idilis. En mos jardins, de millors se'n collirien, ibid. Dóna a mos rims la dolça poesia, Llorente Versos 61. Tres són mos fills, Salvà Poes. 13.
    Fon.:
—a) Forma masculina: mun (pir-or., or., men., eiv.); mon (occ., val., mall.).—b) Forma femenina: (pir-or., or., bal.); ma (occ., val.). En la pronúncia dialectal, es diu mu mare en lloc de ma mare (mall., men.), per analogia de la forma masculina mun de mon pare.
    Ús literari i dialectal:
Mon i ma, com els altres possessius ton ta i son sa, eren usats normalment i amb freqüència en la literatura antiga i en la Renaixença; actualment s'usen poc en el llenguatge literari, substituïts amb preferència pels possessius el meu, la meva, el teu, etc. En el llenguatge parlat, l'ús de mon, ton i son, és encara més restringit que en el llenguatge literari. Podem dir que han desaparegut completament de quasi tot el Principat, i sols es conserven seguits de certs noms de parentesc al País Valencià, a les Balears i a part de Catalunya occidental i meridional. Segons dades que hem recollit a les diferents comarques (dades sempre subjectes a certa variació pels dialectalismes familiars), el possessiu mon s'usa seguit dels següents noms de parentiu i en les regions o pobles que s'indiquen: pare (Ross., Benissa, Patró, Mall., Men.); pare, germà (Falset, Eiv., Alguer); pare, tio (Benassal, Alcalà de X., Cast., Benigani, Gandia, Pego); pare, germà, tio (Molvedre, Val., Sueca); germà, cosi (Igualada); germà, sogre (Ponts); germà, cunyat, cosí, oncle (Ll.); pare, cunyat, cosí, nebot, oncle (Granadella); pare, germà, oncle, cosí, padrí (Riba-roja); pare, germà, oncle, cosí, tio, cunyat, yeyo (Tortosa); pare, germà, cunyat, cosí, tio, jaio, nebot (Fraga); pare, germà, uncle, avi, cosí, padrí (St. Llorenç de Morunys). La forma femenina, que correctament és ma, sofreix en el llenguatge parlat alteracions analògiques: mu mare per ma mare (Bal.), mun germana (Penedès, Maestrat), man germana (Alguer), mona mare (Mona mare veig venir | per un carrer que verdejava, cançó pop. catalana ap. Milà Rom. 210). La forma plural masculina normal és mos, però és freqüent en el llenguatge dialectal usar la forma analògica mons («Primer som jo que mons hereus», diu un refrany mallorquí i menorquí).
    Etim.:
del llatí vulgar *mum, contracció de mĕum, ‘el meu’.

2. MON adj. ant.
Net. Mon: per lo segle, per hom net, March Rims 89.
    Etim.:
del llatí mŭndu, mat. sign.

3. MON
abreviació del nom personal Segimon.

MÓN m.: cast. mundo.
|| 1. Conjunt de totes les coses creades. En axí com lo món és un en forma, Llull Cont. 315, 1. Senyor Déu..., ans que lo món tingués ésser, vós ja éreu, Pereç St. Vicent, 57. Faheren venir molta aygua que dura fins a la fi del món, Serra Gèn. 149.
|| 2. La Terra, el planeta que habitam. Mostrà-li tot lo món, Hom. Org. 6. Per lo pus prous que sie al món, Desclot Cròn., c. 3. Us combatau per les més belles dames del món, Paris e Viana 7. Henoc és la ciutat mare | de les ciutats d'aquest món, Alcover Poem. Bíbl. 11. A l'altre cap de món: a lloc molt llunyà. En part del món, o En lloc del món: en cap lloc. Enlloc del món podria trobar tants corders com a Blanes, Ruyra Flames 124. Anar pel món: trescar, no estar fix en un lloc. Veure món: anar per terres on no hem estat mai. Veuria més món que no veig, Penya Mos. iii, 108. Per res del món, Per cap diner del món: per cap estil, en cap manera. Per cap diner del món hauria cambiat, Massó Croq. 43. Ningú nat del món: absolutament ningú. No's destriava negú nat del món, Galmés Flor 27. En tota manera del món: a totes passades, per totes les maneres possibles. Consella que us façats fort en tota manera del món sobre la mar, doc. a. 1376 (BSAL, ii, 52). a) Esfera que representa la Terra. La Concepció... ab son manto de llana blau... y sas sandalietas de cuyro reposant sobre el món, Pons Auca 9.
|| 3. Una part important de la Terra. Diré del cop terrible que rebatent-la al fons, | féu desbotar els amples Mediterrà i Atlàntic | per desunir los mons, Atlàntida i. El món antic: les terres que es coneixien en l'antiguitat, i que comprenien part d'Asia, d'Europa i d'Africa. El nou món: la part descoberta modernament, i especialment Amèrica.
|| 4. Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a habitat. Y l'Angel passava espays | y sols y mons traspassava, Costa Poes. 19.
|| 5. La Terra considerada com a lloc de la vida humana. Lum d'aquest món, del cel luent caruoncle, Passi cobles 151. En aquest món, qui servará los manaments divinals justament aurà la glòria de paradís, Sermo St. Pere 125. Posar al món: engendrar o parir; donar naixença. Venir al món: nàixer. Anar-se'n del món: morir. Perdre el món de vista: desmaiar-se, perdre els sentits. a) L'altre món: la vida extraterrenal, d'ultratomba. Anar-se'n a l'altre món: morir. Enviar a l'altre món: matar. No esser d'aquest món, o Esser més de l'altre món que d'aquest: esser extremadament decrèpit. No puch alsar lo cap, e ja l'altre món me fa requesta, Tirant, c. 276. Aparicions de l'altre món... això sí que m'espantaria, Ruyra Parada 15.
|| 6. El segle, allò que concerneix els interessos terrenals (en oposició a les coses religioses). Un saui cauayler... en un boscatge féu sa habitació e fogí al món, Llull Cavall. 4. Hagués renunciat al món, Ardits, i, 257. Gent de món: l'exercitada en la vida de societat. Anar de món: tenir afecció a les coses mundanes (Mall.). a) Un dels enemics de l'ànima, consistent en les pompes i vanitats terrenals. Hauia de vençre los tres cruels enemichs: lo món, la carn y lo dimoni, Pereç St. Vicent, 7. Dona de món: dona de vida deshonesta, prostituta. Em va semblar un salonet, el recambró d'una dona de món, Pons Com an., 7.
|| 7. Part de la societat, caracteritzada per alguna qualitat comuna a tots els seus individus. Aspre gemec d'un petit món que es mor, Atlàntida, introd. El món pagà: el conjunt dels pagans. El món literari, esportiu, etc.: conjunt dels literats, esportistes, etc. En el món eclesiàstic, fins i tot en el més distingit, sempre hi ha sorpreses, Pla SB 290.
|| 8. La societat humana en general. Entrar en el món: ingressar en la vida social. El gran món: l'alta societat. Home de món: home de molta experiència dels costums, intrigues, etc., de la societat. Tenir poc món: tenir poca experiència dels homes. Es gent que sab lo món, és gent que sab víurer a la usansa del món, Lacavalleria Gazoph. El món parlava d'ell amb gran respecte, Rosselló Many. 85. No té gens de món aquesta noia, Soldevila Fanny 42. Creia que el meu fill tenia més món, Llor Jocs 19.
|| 9. Conjunt de tots els homes; el gènere humà. ¿Qui salvarà el món perdut?, Verdaguer Idilis. Tot lo món: tothom. Aquell qui en si mateix aporta rahó, tot lo món venç, Cons. Prov. 5. Jo no temo res, ho diré devant tot lo món o devant tothom, Lacavalleria Gazoph. Mig món: molta gent. «A la plaça hi havia mig món».
|| 10. Un món: una cosa enorme, immensa. Tres caràcters tan diferents que un món else separa, Massó Croq. 24. Un món o Tot lo món de (tal o tal cosa): moltíssim, gran quantitat. Ali Baxà anà tant per la ciutat fins que atrobà tot lo món de diners, Jacob Xal. 6 vo. Un món: (adv.) moltíssim. «Aquesta casa m'agrada un món».
    Fon.:
món (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); mónt (en la pronúncia vulgar men.).
    Var. ort.
ant.: mond (segle XV); mont (Tomic Hist.).
    Loc.
—a) No haver vist el món per un forat: no tenir gens d'experiència.—b) No esser d'aquest món: estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.—c) Posar-se el món per barret: perdre la vergonya, despreocupar-se del què diran.—d) Món de mones: nom despectiu que es dóna al món per indicar les tribulacions i els enganys que s hi esdevenen.—e) Fer món nou: an al·lar les coses existents per introduir-ne de noves.—f) Des que el món és món: des de sempre, de temps immemorial. Passen per la font per hont han passat sempre després que món és món, doc. a. 1567 (Hist. Sóller, ii, 33). Que des que crech lo món és món | may ohí tal, Somni J. Joan 420.—g) Encara que el món se giri o s'enfonsi: fórmula per a expressar enèrgicament una decisió irrevocable. Si està destinat que na Magdalena ha d'esser la teua dona, heu serà y foris, maldament el món se gir, Penya Mos. iii, 22.—h) Riure's del món i de la bolla: no preocupar-se de l'opinió dels altres, de les convencions socials. Confia en Déu ab tot el teu cor, riu-te del món y de la bolla, Penya Mos. iii, 48.—i) Prometre el món i la bolla: prometre coses que no es poden donar.—j) Com hi ha món!: exclamació a manera de jurament per a afirmar enèrgicament una cosa.—l) No esser res de l'altre món: no esser res extraordinari.
    Refr.
—a) «El món fa rodes»: vol dir que les coses del món són molt canviables.—b) «Aquest món és un bigalot, i aferra qui pot»: significa que cadascú procura treure tot el profit possible de la seva situació en el món.—c) «Món de la mona, fet a barrancs» (Empordà); «Món monot, que promet molt i ateny poc» (Men.): es diu per significar que aquest món és lloc de tribulació i d'enganys.—d) «Qui roda el món, roda la mona»: es diu referint-se al qui no està a pler en cap lloc (Empordà).—e) «El món no va esser fet en un dia»: significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, i no precipitadament.—f) «En este món, uns pasten i altres van al forn» (val.); «Uns ploren i altres riuen, i això és el món» (Bal.); «Uns pugen i altres davallen, i açò ès el món» (Men.): es diu referint-se a la diversitat de fortunes entre els homes.—g) «Aquest món és fet per a qui l'entén»: vol dir que sols els aprofitats i poc escrupolosos solen arribar amunt en la vida (Mall.).—h) «Tot té fi en aquest món, fora l'amor de Déu».—i) «Mentres el món siga, veurem coses» (Vinaròs).—j) «Roda el món i torna al Born»: significa que, per molt que ens allunyem de casa nostra, sempre trobarem millor sopluig en el propi país que en terres estranyes.—l) «Ensenya més el món que pare i mare»: expressa el valor de l'experiència damunt els consells (Eiv.).—m) «Mig món se'n riu de l'altre mig»: indica que la murmuració i la burla mútua és un mal general.—n) «Cada casa és un món», o «Cada home és un món»: significa que cada casa i fins i tot cada persona té les seves particularitats i secrets.—o) «Qui muda de dona, muda de món»: vol dir que hi ha grans diferències de caràcter entre una dona i una altra (Men.).—p) «Qui no té vergonya, tot el món és seu»: significa que els homes sense escrúpols solen obtenir gran profit dels altres homes.—q) «Les coses d'aquest món, verdes i madures són»: al·ludeix a la gran diversitat de coses i esdeveniments que hi ha en el món.—r) «Tot el món és món, fora Montuïri»: dita humorística mallorquina, a base del joc de paraules entre el substantiu món i la síl·laba inicial de Montuïri.
    Etim.:
del llatí mŭndu, mat. sign. || 1.