Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  magrana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAGRANA f.
|| 1. Fruit del magraner, caracteritzat pel seu volum que oscil·la entre deu i quinze cm. de diàmetre, la seva corfa dura i coriàcia i la seva part comestible formada per una multitud de grans oblongs i vermells estretament acostats; cast. granada. Aportaven figues seques e zabib e dàtils e magranes dolces, Desclot Cròn., c. 76. Per pendre de les magranes d'aur que són en lo verger de les Espèrides, Genebreda Cons. 218. Roses e flos de magranes e fulla de lentrisca, Flos medic. 160 vo. Magrana albar: la que no té el pinyol tan dur com la pinyolenca ni tan blanc com la del pinyol moll, i que és bona, més agra que dolça; cast. granada cajín. Magrana dolça albar: la de gra gros i molt dolça; cast. granada albar. Magrana agra: és petita, de pell vermella i de gust molt agre. Magrana borda: és blanca i dolenta (Gandia). Magrana preciosa: és gran, vermella, agra i pinyolenca; madura pel novembre (Alcoi). Magrana tendral: és grosseta o mitjancera, blanca, de poc pinyol i més sucosa que les comunes (Sueca, Cullera, Gandia, Pego, Alcoi). Magrana pinyolenca (occ.) o pinyoluda (Alcoi) o del pinyol (Gandia) o de pinyoló (Mall.): la que té més pinyol que molla. Magrana de punta de rama: és grosseta i no gaire bona (Calasseit). Magrana Sacaries: és petiteta i molt dolça (Calasseit). Magrana solana: la que està a la cuculla de l'arbre, on li toca bé el sol (Montsonís). Magrana obaga: la que està entre la rama del magraner i per tant no li toca el sol (Montsonís).
|| 2. ant. Granada d'artilleria (V. granada art. 3, || 1). Aprenguí dins Barut fer magranes de certs materials compostes, que stan sis hores en poder-se encendre, e com són enceses bastarien a tot lo món a cremar, Tirant, c. 10. Aparellen fochs artificiosos, ço és fochs grechs en diuerses magranes amagats, Esteve Eleg. b 4. Cent magranes de ferro, buides, sense mixtura alguna, doc. a. 1640 (Butll. C. Exc. Cat., xxxviii, 224).
|| 3. Cop violent donat amb el puny o amb altre instrument contundent (Mall., Men.); cast. tortazo.
|| 4. Magrana de pa: panellet beneit que solen donar a llurs individus algunes confraries (val.); cast. bodigo.
|| 5. Joc de magrana: en el teler mecànic, peça de ferro colat que va col·locada sobre l'arbret (Igualada).
    Loc.
—a) Vermell com una magrana: molt vermell. «Madona de Sa Cabana, | aixecau-vos dematí, | i veureu es sol sortir | vermell com una magrana» (cançó pop. Mall.).—b) Tenir un cap com una magrana: tenir mal cap, poc enteniment (Mall.).—c) Perdre s'ase i ses magranes: perdre el temps i la feina, no fer res de profit (Mall.). Y ells dos tota la santa nit perdian s'ase y ses magranes festetjant p'es balcó, Aguiló Rond. de R. 17.
    Refr.
—a) «Any de magranes, any de blat» (Men.).—b) «Si et vols morir, menja magrana i ves-te'n a dormir» (Alcoi).—c) «Per sant Francesc, ses magranes»: vol dir que a principis d'octubre les magranes són madures (Mall.).
    Cult. pop.
—A la representació del Misteri d'Elx, referent a la mort i assumpció de la Verge Maria, la part més espectacular consisteix en la baixada d'una esfera blava franjada d'or, que s'anomena la mangrana, la qual baixa de la volta del temple fins a posar-se a l'alçada del cadafal o llit de la Verge; aleshores l'esfera s'obre i en surt un minyó vestit d'àngel que anuncia a la Mare de Déu la seva pròxima mort i assumpció. (Cf. Amades Diad. ii, 171).—A València hi havia, fins fa pocs anys, el Ball de la Magrana o de la Carxofa, en el qual els balladors anaven trenant cintes al voltant d'un pal, i al cim d'aquest hi havia una figura semblant a una magrana que en un cert moment de la dansa s'obria en diverses parts i en sortia la figureta d'un àngel o una representació del Santíssim, i aleshores tots els balladors s'agenollaven i rendien humil acatament a la representació de la religió cristiana; la magrana es tornava a tancar, i la dansa continuava. (Cf. Amades Git. 71, on hi ha transcrita la tonada del ball de la Magrana).
    Var. form.
ant. i dialectals: malgrana (Medic. part. 85); mangrana, manglana; melgrana, milgrana, mergrana, documentats, com magrana, en l'any 1268 (Soldevila PG 161).
    Fon.:
məɣɾánə (or., bal.); maɣɾána (Morella, Xàtiva, Gandia, Pego, Alg.); maɣɾánɛ (Sueca); məŋglánə (pir-or.); məŋgɾánə (Solsona, Sta. Col. de Q.); maŋgɾánɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Vinaròs, Alcoi); maŋgɾána (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Cast., Llucena, Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: magranassa, magranarra.—b) Dim.: magraneta, magranetxa, magranel·la, magraneua, magraniua, magranoia, magranona, magranó, magraneia.—c) Pejor.: magranota, magranot.
    Etim.:
del llatí *mala grana, var. llatina vg. de malum granatum, mat. sign. (cf. Wartburg FEW, iv, 239-240).