Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mainada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MAINADA f.
|| 1. Conjunt de familiars o sirvents d'una casa; cast. familia. Eyla ve bé acompanyada | de dones ab gran maynada, Fasset, segle XIV (p. 207). Amení mon capalà devés mi e tota ma maynade, Graal 60. Fugint despesa de bodes fer, en lo giner de matinada, poca maynada, sols huyt o nou, Spill 2214. N'hi havia un majoral | que de tota la maynada ell n'era lo principal, cançó pop. (ap. Milà Rom. 371).
|| 2. Conjunt de guerrers súbdits d'una casa feudal; cast. mesnada. Hac-ne XL oueles que bareigà la meinada del comte, doc. segle XIII (Pujol Docs. 16). En tant vench la senyera e la maynada nostra ab C cauallers, Jaume I, Cròn., 65. Foren justats barons e maynades, Muntaner Cròn., c. 25.
|| 3. Conjunt de nens (pir-or., or.); cast. chiquillería. Crits llunyans de la mainada, Massó Croq. 45. Tement que assenyalés la llur mainada, Pous Empord. 55.
|| 4. Nen o nena; infant en general (Ripollès, Garrotxa, Empordà); cast. criatura, chico. «Fa sis anys que són casats i ja tenen quatre mainades» (=quatre criatures). Que mofa os faran totas las maynadas, Milà Rom. 268. Aquell maynada axalabrat, Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 459). Renyant alguna mainada que li fugia, Ruyra Parada 47. Especialment: a) Nena petita (Vall d'Àneu); nena que serveix a una casa per a guardar els animals (Besaurri).
    Refr.
—a) «A la mainada i als gats, no els tinguis aviciats» (Griera Tr.).—b) «Mainada i ca, coneixen qui bé els fa» (Griera Tr.).—c) «De pollets i de mainada, poseu-ne bona llocada» (Puigcerdà).—d) «Qui amb mainada s'acotxa, desconcagat se lleva» (Rosselló).
    Fon.:
məјnáðə (pir-or., or.); maјnáða (Esterri).
    Intens.:
mainadassa; mainadeta; mainadota.
    Sinòn.:
— || 1, família;— || 3, canalla, quitxalla, al·lotea;— || 4, canalla, quitxalla, al·lot, nen, nin, noi, vailet.
    Etim.:
del llatí *mansiōnāta, mat. sign. || 1, derivat de mansiōne ‘casa’.