Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mantell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANTELL m.
|| 1. Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles; cast. manto. Los frares del Hospital degen portar mantells negres, doc. a. 1278 (Miret Templers 362). Rey no portant... ceptre real, | corona, anell | ni lo mantell | frederical, Spill 13700. La jove, amb el mantell se va cobrir la cara, Alcover Poem. Bíbl. 41. Mantell de pluja: el que era fet de tela apropiada per a resistir la pluja. Els frares puxen portar mantell de pluuia tot redon, de drap negre, ubert dauant, doc. a. 1288 (Miret Templers 362).Mig mantell: mantell relativament curt que duien les senyores joves (segle XV, ap. Montalto Corte Alf. 59).
|| 2. Mocador gran d'abric (Salvat Dicc. Enc.); cast. mantón.
|| 3. Replec de la pell que envolta el cos d'un mol·lusc (Fabra Dicc. Gen.); cast. manto.
|| 4. fig. Cosa que serveix per a amagar o dissimular quelcom; cast. capa. La qual vinent ab mantell de pau a maior gosar conuida que quant ve de bacinets armada, Letra Rey. Cost. 32.
|| 5. Disposició de les ales d'un ocell dirigides cap avall per malaltia. Que no tinga les ales com a mantell que se'n abrigue los pits, Anim. caçar 11 vo.
|| 6. ant. Escut defensiu; cast. escudo, mantelete. Meteren mans als coutels, lurs mantels abraçats e'ls perpunts uestits, Jaume I, Cròn. 26.
|| 7. ant. Tauler o conjunt de posts, més o menys gran, que els assaltants d'una fortificació portaven davant per a poder avançar a cobert; cast. mantelete. Vet ací com descriu un mantell de rodes la Crònica del rei Jaume I: «E dix en Jaçpert de Barberà que el mostraria a fer un mantel qui iria tro sus a la obra del uall a pesar dels ginys de dins, e de les balestes; e féu mantel que anaue en rodes: e eren les cledes de tres dobles e de fusts bons e forts de dins, e anaue en rodes, e començà'l de prop los trabuquets; e axí con el anaua, fahian de pals forcats e ficats, e fahia axí con manera de casa cuberta ab cledes, e ab rama dessús, e sobre la rama la terra, sí que si hi ferís pera de les algarrades que no y tengués dan» (Jaume I, Cròn. 69).
|| 8. Post semicircular que, col·locada gairebé verticalment a un costat de la pastera de la sínia, serveix per a evitar que una part de l'aigua pujada pels cadufos torni a caure dins el clot de la sínia (Mall.).
|| 9. Campana de la xemeneia (Vilafr. de B.).
|| 10. Peix semblant a la ratjada, però amb dues ales grosses (Vinaròs). (V. manta || 10).
|| 11. Planta de l'espècie Lotus Dorycnium (Val.).
|| 12. Núvol situat al cim de les muntanyes (Camp de Tarr.). «Quan Salou porta mantell, no et fiïs d'ell» (refr.).
|| 13. Mantell de la Mare de Déu: planta de la família de les compostes, espècie Petasites officinalis; cast. sombrerera. (V. barretera || 2).
    Refr.
—a) «Mantell o capa, tot ho tapa».—b) «El mantell de les fadrines fa murmurar les veïnes».—c) «Quan te posen l'anell, prepara el mantell»: vol dir que en rebre un honor, cal estar preparat per a suportar les conseqüències que en puguin venir (Val.).
    Fon.:
məntéʎ (pir-or., or., bal.); mantéʎ (occ., val.).
    Var. ort.
ant.: manteyl (Porten la crou en lurs manteyls, doc. a. 1201 ap. Miret Templers 545).
    Etim.:
del llatí mantĕllu, mat. sign. || 1.