Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marc
veure  2. marc
veure  3. marc
veure  1. març
veure  2. març
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MARC m.
|| 1. Unitat de pes antiga que equivalia a vuit unces; cast. marco. Que nul hom no gaus pesar ab march entrò que aja pres patró d'aquell de la cort, doc. a. 1304 (RLR, vii, 42). Dos pixells d'argent de pes set marchs poc més o menys, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). March d'or és different segons les diversitats de les senyories del món, car en alcunes parts és major e'n altres menor, però en totes són en lo march VIII onzes e en cascuna onza XXIIII diners d'or e en cascun diner d'or XXIIII grans, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 117). Són majors los grans de la onza del march del argent de València que 'ls grans del march del argent de Barchinona, mas quant al march del or fi qui és dit de Perpenyà, per tot són eguals los marchs e les onces e los grans, doc. a. 1417 (ibid. 119). Una bella bassina d'argent de pes de VII marchs, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 8).
|| 2. Moneda d'or o d'argent, de valors diferents segons les èpoques i contrades; especialment, Unitat monetària d'Alemanya; cast. marco. Yo don-vos mil marchs d'argent, Desclot Cròn., c. 15. Dara més de XV mília marchs d'argent, Muntaner Cròn., c. 70. Per una flor | prenen march d'or, Spill 5423.
|| 3. Bastiment que limita una porta, finestra, quadro, mirall, etc.; cast. marco. Retratos ab march ovalat, Vilanova Obres, iv, 71. El va sentir que topava amb el marc de la porta, Massó Croq. 146.
|| 4. a) Bastiment d'una sivella (Barc.).—b) Motlle per a fer teules (val.); cast. galápago.c) Motlle per a fer rajoles; cast. gradilla.d) Barra o barres que limiten exteriorment una serra de serrar; cast. marco. Una serra hun march hun scalpre e una gúbia, doc. a. 1433 (Arx. Patriarca de Val.).—e) Part del timó on va fixat l'arjau i que sosté el tascó.—f) Estómac del porc (Sort).
|| 5. fig. Límits que encerclen un espai; allò que es veu al voltant d'un objecte; cast. marco. Li besa els polsos que ornen com marc sedosos rulls, Atlàntida viii. Té el firmament per marc, Canigó iv. I al volt dels ulls se li fa un marc negrós, Sagarra Comte 45.
    Fon.:
máɾk (or., occ., val., bal.).
    Sinòn.:
— || 3, vasa (de quadro o de mirall).
    Etim.:
del germ. marka ‘senyal’, ‘moneda’, ‘límit’ (cf. REW 5364 i 5365).

2. MARC
1. Nom propi d'home; cast. Marcos. Lo dia de sen March, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Al castell de senct March, Muntaner Cròn., c. 192.
|| 2. Llin. (escrit també March) existent a Campllong, Castell d'Aro, Ventalló, Vilopriu, Abella de la Conca, Terrassa, Barc., Val., Mall., Men., etc.
    Refr.

(referents a la festa de sant Marc, que és al 25 d'abril).—a) «Sant Marc porta panera; si no la porta al davant, la porta al darrera»: es diu perquè sol fer vent, que fa caure els fruits dels arbres.—b) «En abril eixut, si per sant Marc plou, no hi ha res perdut» (Tortosa).—c) «Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la jaqueta»: vol dir que en aqueix temps encara fa fredor (Morella).—d) «Per sant Marc, el llop ja és nat».—e) «Per sant Marc, posa la cuca a remullar».—f) «Per sant Jordi, espiga l'ordi; per sant Marc, espiga el blat».—g) «Per sant Jordi, cava ton ordi; que per sant Marc, ja faràs tard».—h) «Sant Marc no pot dejunar»: es diu perquè mai cau dins la quaresma (Men.).
    Intens.:
Marquet; Marcot.
    Etim.:
del nom personal llatí Marcus.

3. MARC m. o f.:
V. mar.

1. MARÇ m.
El tercer mes de l'any; cast. marzo. Lo dia de sancta Maria de març, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 24). En març deuria esser podada aqueixa serment, Metge Somni iv.
    Loc.
—a) Fer març i febrer: combinar-se malament, estar en desharmonia dues coses (Empordà).—b) No veurà passar les grues del mes de març: es diu d'un que està en perill de morir abans de gaire (Empordà).
    Refr.
—a) «El març marceja»: vol dir que pel mes de març el temps sol esser variable, que no se'n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada. Aquest refrany es completa amb altres frases, donant lloc a aquestes fórmules: «Bord bordeja i març marceja»; «El març marceja i la gent bogeja»; «Març marceja i la dona bogeja»; «Març marceja, abril bogeja i bord bordeja»; «No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni fill d'ase que no brami»; «Març que no marceja, tot l'any li porta enveja»; «Si pel març no marceja ni per l'abril no abrileja, tot l'any n'hi pega enveja»; «Si el març no marceja ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja».—b) «Gener fa el pecat, i març és acusat»: vol dir que el mal temps que fa pel març és conseqüència de les fredorades del gener.—c) «El sol de març estella el cap dels burros» (or., occ.).—d) «Pel març, pigues i barbs» (mall., men.); «El sol de març es coneix set anys a la cara» (or., occ.); «Març marcer, sol carasser» (val.): es diu perquè la gent creu que el sol del mes de març fa sortir molts grans o pigues a la cara.—e) «Març ventós i abril plujós fan esser el pagès orgullós»; «Març ventós i abril plujós fan el juny florit i hermós»; «Març ventós i abril plujós treuen el maig gojós».—f) «Quan en març trona, l'ametlla és bona» (or.); «Trons al març, amanix la faneca i el cabàs» (Calasseit); «Trons en març, amanix la barcella i el cabàs» (val.).—g) «Aigua de març, herba en els sembrats».—h) «Pel febrer, pentina'm bé; pel març, no em toquis pas»: es refereix al conreu del blat (Empordà).—i) «Boires de març, fred de maig» (mall.).—j) «Trons en març, fred abril i maig» (Maestrat).—l) «Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig».—m) «Quan març fa de maig, maig fa de març» (Men.).—n) «Ni dona desvergonyida ni planta pel març florida»: vol dir que aquestes dues coses són dolentes.—o) «En tot el mes de març, no et llevis ni un pedaç»: perquè encara fa fredor.—p) «Pel març, qui no té sabates, que vagi descalç» (o «pot anar descalç»); i solen afegir: «I qui en té, que es calci bé» (Mall.).—q) «Pel març, es jornalàs»: es diu perquè ja comença a fer els dies llargs (Empordà).—r) «Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la pastura i el bou al ribàs» (BDC, xviii, 263).—s) «Pel març, sembra figueres, si les vols feneres» (Mall.).—t) «El dia de la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres».—u) «Per la Mare de Déu de març, treu els xais de totes parts» (Gomis Met. Agr. 111).—v) «Quan plou de març, plou faves» (Mall.); «Ploure de març, dóna faves i lleva blat» (Manacor): es diu perquè les pluges de març afavoreixen molt la crescuda dels favars.—x) «Pel març, el marduix treu el nas».—y) «Per la Mare de Déu de març, la múrgula treu el nas».—z) «Pel març, ni una llebre trobaràs».—aa) «Qui vulgui tenir bon canemàs, que el sembri pel mes de març; qui vulgui tenir bon bri, que el sembri pel mes d'abril» (BDC, xviii, 263).—bb) «El març enganyà sa mare»: diuen que un dia de març, que feia un bon sol, la mare del Març va estendre la roba; però es posà a ploure de sobte, i tota la roba es mullà (Gandia).—cc) «Lo març va gelar sa mare» (Vinaròs); «Març marcer, apedregà sa mare en lo llavaner» (Val.): conten que la mare del Març, un dia, li demanà si podia anar a llavar un poc de roba en el llavaner; ell li digué que sí; ella hi va, i el Març ennuvola el cel i es posa a ploure i a fer calamarsa, i sa mare tota es mullà i restà molt malmenada (Martí G., Tip. mod. i, 78 b).—dd) «Març marçot, mata la vella a la vora del foc» (o «mata la vella i la jove si pot», o «tira la vella al clot, i la jove si pot», o «mata l'ovella i l'anyellot i la vella a la vora del foc»). Dita que té son origen en una tradició, segons la qual un pastor es volgué riure del mes de març, quan aquest ja estava a les acaballes, i li digué: «Març marçot, no m'has pogut matar cap ovella ni cap anyellot»; i el març respongué: «Calla, que amb dos que me'n queden i dos que en manllevaré a l'abril, encara te'n mataré més de mil»; i va manllevar dos dies a l'abril, i en aquells quatre dies provocà un temps de fred tan cru que es moriren una mala fi d'ovelles i anyells. (V. Rondalla dels dies emmanllevats, art. dia).
    Fon.:
máɾs (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí martĭu, mat. sign.

2. MARÇ
Nom d'un déu: V. Mars, art. 1.