Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  margarida
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

MARGARIDA (bal. margalida, ant. margarita). f.
I. ant. Perla. Trobada la preciosa margarida, tot quant havia donà per aquella, Pero Martínez 46. Tens rubins y margarides, Verdaguer Idilis.
II. || 1. Flor de diferents plantes compostes, caracteritzada per estar formada de nombrosos segments al voltant d'un disc central; es diu especialment de les flors de les espècies Chrysanthemum coronarium i Leucanthemum vulgare; cast. margarita. Preneu de una erba que a nom margarita e picau-la, Anim. caçar 76. La margarida el càlzer groch té obert, Clapés Engl. 14. Com la neu blanquetgen les margalides, Orlandis Poes. 18. Les margarides s'ofereixen encara a les donzelles, Alomar Columna 189.
|| 2. imatge  Planta de l'espècie Cytinus hypocistis, de tronc carnós cobert d'escates, flors terminals quasi en cabeçola; creix paràsita damunt les arrels de les estepes (Mall.); cast. chuperas, perlas, pinitas. «En veure estepa florida, | corrents vaig a mirar-lè, | perquè sé que hi sol haver, | davall, qualque margalida» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Mena de caragol petit, per un costat convex i amb una clivella a l'altre; cast. margarita (Labèrnia-S. Dicc).
|| 4. Insecte coleòpter de la família de les crisomèlides, espècie Timarcha Balearica (Mall.).
|| 5. Planta de l'espècie Befora testiculata (Flora val. 145).
|| 6. Coca ovalada, de pasta de farina, sucre, oli i ous (Aín).
|| 7. Botella de cuiro (Súria, Ripoll).
|| 8. Nus amb baga que els mariners i pescadors fan a una corda per assenyalar-hi un punt determinat, sia per a saber la llargada de la corda, sia per altre motiu (Costa de Llevant, Costa de Ponent, Men.); cast. margarita.
|| 9. Núvol clar i transparent, que apareix ran de l'aigua de la mar i deixa veure la claror del sol al seu través (Barc.).
|| 10. Margalida marina: radiat de l'espècie Actinia viridis, anomenat també flor de mar (Mall.).
III. || 1. Nom propi de dona; cast. Margarita. Sancta Margarita, Llull Blanq. 6. Sclava appellada Margarida, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10).La festa de Santa Margarida és a 20 de juliol.
|| 2. topon. a) Margarida: poblet de la vall de Planes, en la comarca d'Alcoi. «Catamarruc i Planes | i Margarida; | Beniarrés i L'Orxa, | vaja una eixida!» (cançó pop. Alcoi).—b) Santa Margarida: nom de diferents poblacions situades en el Penedès, en el districte municipal de Castellgalí, en el de Palafrugell, en el terme de Capsec (Santa Margarida de Bianya), en la comarca de Mig Segre (Santa Margarida de Montbui), en el districte de St. Hilari Sacalm (Santa Margarida de Vallors), en l'illa de Mallorca (Santa Margalida), etc.
    Refr.
—a) «Per santa Margarida, l'avellana és mitja; per santa Magdalena, l'avellana és plena» (Empordà, Garrotxa).—b) «Per Santa Àgueda planta l'aufàbrega, que per Santa Margalida ja serà florida» (BDC, xviii, 229).—c) «Per Santa Margalida, garrova tenyida» (Mall.).
    Fon.:
məɾɣəɾíðə (or.); maɾɣaɾíðɛ (Ll.); maɾɣaɾíta (val.); maɾɣalíta (Aín); məɾɣəlíðə (bal.).
    Intens.:
Margarideta; Margaridoia; Margaridota; Margaridó.
    Var. form.
(abreviades): Guida i els seus derivats Guideta, Guidó, Guidons, etc.
    Etim.:
del llatí margarita (<gr. μαργαρίτης) ‘perla’.