Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  maria
veure  marià
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MARIA
|| 1. Nom de la Mare de Déu, i nom propi de dona cristiana; cast. María. A Sancta Maria de la Sed d'Urgel, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Nostra Dona santa Maria, Llull Cont., passim. La primera de les femeles hac nom dona Maria, Pere IV, Cròn. 27. Hora del seny de la Ave Maria, ibid. 353. S'usa molt en exclamacions, com Maria de Déu!, Maria Santíssima!, etc. Sí, sancta Maria, senyor, dix la comtessa, Tirant, c. 5. Santa bona Maria: expressió per a indicar que una cosa ja està acabada.
|| 2. Nom de tres santes dones que acompanyaren Jesucrist al peu de la creu i anaren a visitar el seu sepulcre; cast. las tres Marías. Les Maries anaren al sepulcre, Serra Gèn. 226. Les tres Maries: tres jovenetes vestides de negre i amb un mocador blanc pel cap, que estan al peu de la creu en les funcions del Dijous Sant (Borges del Camp, Bot, Llucmajor). Acompanyen la Mare de Déu tres al·lotones vestides de pageses a l'antiga mallorquina, les diuen ses tres Maries, Alcover Cont. 90. Les tres Maries: conjunt de tres estels en línia recta que en termes astronòmics s'anomena Cintura d'Orió. La Maria sola (Cat., Val.) o Na Maria tota sola: el ciri pasqual quan queda l'únic encès en fer el fas o ofici de tenebres, després que s'han anat apagant tots els ciris petits del triangle.
|| 3. Pregadéu, insecte Mantis religiosa (Senterada).
|| 4. a) Bany de Maria o bany maria: operació d'escalfar una cosa dins un recipient col·locat dins un altre que conté aigua i està posat directament sobre el foc.—b) Maria de França: la tramuntana (Empordà).—c) Maria Cutorba: joc d'infants, ben igual que el de cucut, però sense la cançó d'aquest (Olot).
    Loc.

Cercar Na Maria per sa cuina: pretendre coses poc raonables (Mallorca, Men.).
    Refr.
—a) «Quan han de menester Maria, vinga Maria; quan no han de menester Maria, fora Maria»: vol dir que generalment no ens recordam de les persones sinó quan les necessitam.—b) «Maria Grenya, una sabata i una espardenya»: es diu al qui porta una sabata i una espardenya (Val.).—c) «Roma i Santa Maria no es van fer tots en un dia» (Urgell, Segarra).
    Fon.:
məɾíə (pir-or., or., bal.); maɾíɛ (Ll.); maɾía (val., alg.).
    Intens.:
Mariassa; Marieta; Marietxa; Mariona; Marió; Mariota; Mariot.
    Etim.:
del llatí bíblic Maria, mat. sign. || 1.

MARIÀ, -ANA adj.
Pertanyent o relatiu a Maria Santíssima; cast. mariano. Les flors i erbes marianes que resten fora de la toia, Verdaguer Flors Mar. 10.
Marià o Marian: nom propi d'home; cast. Mariano. Mariana: nom propi de dona; cast. Mariana.
    Fon.:
məɾiá (or., bal.); maɾiá (occ., val.).