Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  matines
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MATINES f. pl.
|| 1. La primera de les hores canòniques; sèrie de nou psalms i nou lliçons, que es sol resar a mitjanit o a primera hora del matí; cast. maitines. A les matines se levassen e lurs hores diguessen, Llull Blanq. 9, 1. Ans de matines | ella 's levava, Spill 2546.
|| 2. Cant solemne dels dits psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit de la festa de Nadal (Vinaròs, Altea, Pego, Mall., Eiv.). Cantau-li vós ab veu plena | les matines de Nadal, Cons. casat 122. Anar a Matines: assistir al dit cant i funció de Nadal. Sa nit de Matines: la nit de Nadal (eiv.). Anar a matines calentes: anar al llit sense assistir a la missa del Gall (Calasseit).
|| 3. fig. Haver-hi matines: haver de matinejar. «Demà hi ha matines» o «és dia de matines». Els obrers preferiren acotxar-se dejorn perquè a l'endemà hi havia matines, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 420).
    Loc.
—a) Haver-n'hi (d'alguna cosa) més que mots a matines: haver-n'hi en gran nombre.—b) Anar-se'n de santificat a matines: canviar de conversa d'una manera incongruent; passar d'un tema a l'altre sense il·lació o motiu (Empordà). A Mallorca se'n diu «sortir repicant matines toquen», i a Menorca, «magnificat matines toquen».—c) No faltarà qui toc matines: es diu per indicar que no quedarà desatès un treball, un assumpte, etc. (Mall.).
    Refr.

—«Qui espera totes les veïnes, no és a temps a les matines»: es diu referint-se a les dones cançoneres, que no acaben mai d'estar dispostes per a marxar.
    Fon.:
mətínəs (or., bal.); matínes (occ., val.); maјtínes (val.).
    Etim.:
del llatí matutinas (horas), mat. sign.