Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  menestral
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MENESTRAL m.
|| 1. Qui professa un ofici o art mecànic; cast. menestral, artesano. Deu ha donats uyls al menestral per ço que veja obrar, Llull Cavall. 14. Hanch menestral ne altre no hi féu obra, Muntaner Cròn., c. 23. No foren ciutadans, menestrals ne lauradors, Metge Somni iv. El menestral que tal volta surt amb cara de pomes agres, Ruyra Parada 117.
|| 2. Propietari que treballa ell mateix les seves terres (Empordà, Garrotxa); cast. labrador.
|| 3. adj. (f. MENESTRALA) Propi dels menestrals. La clientela vella deixà d'anar-hi i fou substituïda per gent menestrala, Pla CV 37. La matalasseria que respira comoditat menestrala, Llor Jocs 10.
    Refr.
—a) «Menestral, a ton cabal».—b) «El mercader a la plaça, i el menestral a casa».—c) «La dona d'un menestral, mitja senyora val».—d) «L'ou del menestral val un real».—e) «El jornal del menestral, entra per la porta i surt pel finestral».
    Fon.:
mənəstɾáɫ (or., bal.); menestɾáɫ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: menestralàs, menestralarro.—b) Dim.: menestralet, menestraletxo, menestraleu, menestraló.—c) Pejor.: menestralot.
    Var.
ant.: menesteral (doc. segle XIV, ap. RLR, iv, 349); manastral (Libre de tres, no 56); menestrall (doc. a. 1481, ap. Capmany Mem. ii, 299); menestrayl (doc. a. 1450, ap. BSAL, ix, 124).
    Etim.:
del llatí *ministeriale, derivat de ministeriu, ‘ocupació manual’.