Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  merda
veure  merdà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

MERDA f.
|| 1. Excrement, femta; cast. mierda. Viu gent qu'era en merda cabuçada, Febrer Inf. xviii, 113.
|| 2. fig. i familiarment, Brutícia; cast. mierda.
|| 3. fig. Persona de no-res, menyspreable (Mall.); cast. mierda.
|| 4. Nom de diferents coses semblants a l'excrement a) Merda d'oca: ant., color grogós. Unam cotam bipartitam de merda d'oca e de tarongat, doc. a. 1382 (arx. de Montblanc).—b) Merda d'orella: cera de les orelles.—c) Merda d'abella: la mel, en termes infantils.—d) Merda de diable: asafètida.—e) Merda de lladre: la bromera del sucre quan es liquida al foc (Tortosa).
|| 5. fig. Estufera, pretensions (Mall., Men.).
    Loc.
—a) Esser merda de vedell: esser una cosa de gran aparença i en què sembla que es faran coses importants, i després acaba en no-res (Empordà).—b) Dur més merda que un bou: estar carregat de pretensions (Mall.).—c) No dóna ni de la merda que caga: es diu d'un que és molt avar.—d) No farà merda bona en vuit dies: es diu d'un que ha sofert un retgiró o un desengany gros, que l'ha afectat molt.—e) Haver tret la merda del cul d'algú: haver-lo criat o agombolat quan era petit.—f) Esser cul i merda: esser dues persones amics inseparables (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Costa avall, tota merda corre»: es diu referint-se a les persones o empreses que van molt avant perquè les circumstàncies són favorables.—b) «La merda del patró no put»: vol dir que els qui estan constituïts en autoritat poden cometre faltes i no són castigats o represos.—c) «Merda de vedell no put tot lo dia» (Mall.) o «no fuma tot lo dia» (Men.): significa que totes les coses perden la virtut, importància o interès del primer dia.—d) «Trons de cul, tempestat de merda prop»: es diu quan algú llança una ventositat sorollosa.—e) «Qui no menja merda, no està gras»: vol dir que per a estar sans cal no esser massa delicats i remirats en el menjar.—f) «Ningú parla de merda més que el qui n'està untat»: es diu referint-se als qui critiquen algú sobre defectes que ells mateixos tenen.—g) «La merda, com més la remenen, més put»: es refereix als assumptes enutjosos o inconvenients, que s'agreugen més si se'n parla.—h) «Qui merda envia, pets espera»: vol dir que el qui obra ofensivament, provoca una reacció també ofensiva de part dels altres.
    Fon.:
mέɾðə (pir-or., or.); mέɾðɛ (Ll., Sort, Tremp, Urgell, Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi, Maó, Alaior); mέɾða (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); mέ̞ɾðə (mall., men.); méɾðə (Felanitx).
    Intens.:
merdassa, merdarra, merdassarra, merdeta, merdeua, merdiua, merdona, merdota.
    Sinòn.
menys grossers (del || 1): caca, fema, femta, pepena.
    Etim.:
del llatí mĕrda, mat. sign. || 1.

MERDÀ m.:
V. mardà.