Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mestre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MESTRE (ant. maestre). m. i adj.: cast. maestro.
I. m.
|| 1. El qui ensenya ciència, art, ofici, o té el títol per a ensenyar-ne. On pus perfeta és la obra, major significança dóna de la sauiesa del maestre qui la ha feyta, Llull Gentil 28. A Blanquerna fon donat un estudiant per guarda e per mestre, Llull Blanq. 2. Qui era nostre mestre d'escriure, Pere IV, Cròn. 88. Mestre d'escola, o simplement Mestre: el qui es dedica a l'ensenyament primari. En els pobles de pagès el senyor rector i el mestre formen part de la classe més indigent, Pla Pagesos 66.
|| 2. Aquell de qui hom és deixeble, de qui es pren norma o ensenyament. Jo vull que vós siau mon mestre en assò, Lacavalleria Gazoph. Desconeis—, me diu,—la norma | dels grans mestres que hi ha hagut, Aguiló Fochs foll. 110. El Mestre Diví: nom donat a Jesucrist. La sacratíssima passió de lo nostre mestre e senyor Déu Jesús, Tirant, c. 9.
|| 3. Aquell qui d'una ciència, art, etc., en sap prou per a ensenyar-ne, per a esser pres com a model. Silvestre | se mostrà mestre, | disputador, | confonedor | dels raus rabins, Spill 282. No crech que n'ixcau per ara bon mestre, Proc. olives 273.
|| 4. Títol que es donava al qui assolia el grau superior en una facultat. Era hun dels millors mestres en theologia, Pere IV, Cròn. 161. Guido de Cauliach mestre en medicina, Cauliach Coll., cobertes. Mestre en Gai Saber: títol que assoleix el poeta premiat amb tres premis ordinaris en els Jocs Florals.
|| 5. Títol que es donava al menestral que arribava al tercer grau del seu ofici, i es dóna avui al qui exerceix aquest amb competència suficient o que és capaç d'exercir-lo pel seu compte, independentment, i d'ensenyar aprenents del mateix ofici. Que plàcia a cascun mestre de lo dit offici, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 180).Mestre de retaules: pintor que pintava retaules. Qualsevol pintor qui's volrà fer mestre de retaules, doc. a. 1486 (BSAL, vii, 145). Mestre d'òrguens: (ant.) organer. Mestre de cortines: (ant.) menestral que fabricava cortines i catifes (cf. doc. a. 1476, ap. BSAL, vii, 146). Mestre de cases: qui es dedica a treballs de construcció d'edificis (or., occ., mall.); cast. albañil. Mestre de pedra: (ant.) picapedrer. En comptes de pedra, cals, mestres de pedra qui ajudaren a la dita obra a fer, doc. a. 1388 (BSAL, ii, 107). Mestre d'aixa: fuster especialitzat en la construcció i col·locació de peces de vaixell i de qualssevol embarcacions; cast. carpintero de ribera. Jesús, que és gran mestre d'axa, ha'ns fet una bella nau, Quar. 1413, pàg. 21. Mestre d'aixa: dialectalment, fuster de carros (Vall de Gallinera, Calp). Mestre de planeta: el qui aplanava les fustes de construcció per a les naus. Mestre de paleta: mestre de cases (Alg.). Mestre de llenya: fuster (Alg.). Mestre de carros: fuster que fabrica carros i altres vehicles semblants (Barc., Mall.). Mestre compositor, o simplement Mestre: el qui compon música. El mestre Vives m'invità sovint a dedicar-me a la música, Pla SB 232.
|| 6. El qui condueix el personal o dirigeix les operacions d'una obra, d'un servei. Mestre de música: el qui dirigeix una banda o orquesta. Mestre d'obres: el qui dirigeix la construcció d'edificis. Mestre d'hostal: ordenador de les viandes i dels comensals en un convit. Féu seure los tres cauallers ab ell a sopar, e féu seruir de mestre d'ostal l'infant don Alfonso, Curial, i, 47. Mestre de nau: (ant.) el mariner principal després del patró o capità. Saluant emperò que'l senyor de la nau hagués ops un mestre o un mariner, Consolat, c. 148. Mestre de ball: el qui dirigeix el cos de ball d'un teatre. Mestre de cerimònies: el qui dirigeix les cerimònies d'una església, d'una cort, d'una corporació, etc. Mestre de capella: director d'una capella de música. Mestre de sala o Mestre-sala: mestre de cerimònies. David, Senyor, molts mestres sales conexia en la vostra cort, Villena Vita Chr., c. 14. Mestre portolà: (ant.) funcionari que tenia esment a la custòdia i defensa dels ports. Mestre justícia: jutge superior. Capitans e iustícies e mestres iustícies, Muntaner Cròn., c. 75. Mestre racional: (ant.) funcionari de la casa reial que portava els comptes de l'erari. Lo senyor rey mana scriure per scriva del offici de mestre racional, doc. a. 1410 (Anuari IEC, v, 652).Mestre de guaita: (ant.) oficial encarregat de vigilar els esclaus o captius. Com lo senyor Rey ab la seua pragmàtica hage revocat l'ofici de mestre de guayta, doc. a. 1394 (BSAL, ix, 128). Mestre de senyals: (ant.) funcionari encarregat de fer i adobar les banderes i altres insígnies de la ciutat. Mestre de tafona: tafoner major (Mall.). Mestre de ses bigues: el mateix tafoner major (Artà). Mestre de sa premsa: el tafoner segon de la tafona (Artà). Mestre de la balança: (ant.) oficial encarregat de controlar el pes de les monedes o d'altres gèneres. Ladonchs lo maestre de la balança deu pesar aquella moneda e regonèxer quant ha minuat, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 114). Mestre de la seca: cap de la casa de monederia. Aprés la dita moneda deu esser lliurada al maestre de la seca et lo dit maestre la deu lliurar als moneders, doc. a. 1417 (ibid.). Mestre de sala: operari encarregat dels treballs de la secció del comptador en la fàbrica de paper. Mestre d'aigües: oficial que tenia al seu càrrec les qüestions referents a les aigües pluvials, de rius i de regadiu. a) irònicament, es dóna el nom de mestre, amb diferents adjectivacions, a persones que es volen ficar en coses que no entenen, o que pretenen de saber molt i són ignorants: mestre Libori (men.), mestre Fanguet (Cat.), mestre Tites, mestre Sentències, etc. Arri, a fregar soles, cap de lluç, mestre sentències! Què t'has figurat?, Ruyra Pinya, ii, 58. Mestre Mosca: persona malfiada, que busca raons pertot arreu. Mestre Tastets: malcontent, que sempre muda d'amics, de pis, d'eines, etc.; que tot ho tasta i ho deixa (Camp de Tarr.).
|| 7. Cap superior d'una orde militar; cast. maestre. Lo mestre de la orda de Muntesa, Muntaner Cròn., c. 295. Mossènyer lo mestre del Hospital, doc. a. 1438 (Miret Templers 430).a) Mestre de camp: (ant.) coronell d'un terç. Mestre de camp general de la gent cathalana, doc. a. 1641 (Canyelles Descr. 506). Los oficials majors de un tertio són maestre de camp o coronell, Moradell Prel. 62.
|| 8. Tractament que s'avantposa al nom dels menestrals, i que es dóna a un desconegut en haver-lo de cridar o anomenar. «Ara ve mestre Antoni». Mestre, aneu errat de camí, Vilanova Obres, xi, 118.
|| 9. Mestral (Bal.). «En entrar es mestre, s'arregussen es niguls» (Mall.). Vents: exaloch, mestre, grech e labeig, Llull Felix, pt. ii, c. 6. Mestre y Ponent contra d'ells armar, Ausiàs March, xlvi. Una turbonada de ponent y mestre de pajella major, Penya Mos. iii, 112.
|| 10. Mestre d'anses: compàs amb les puntes girades cap a fora, que serveix per a prendre mides de forats (Griera Tr.).
|| 11. Cadascun dels pilotets de material amb un tros de rajola damunt, que els paletes posen quan volen nivellar un espai gran; entre mestre i mestre hi van col·locant després el regle, i damunt el regle el nivell d'aigua (Tortosa).
|| 12. Mestre amb el sentit de ‘amo’ ha estat usat per Víctor Català, però ens sembla un gal·licisme (del fr. maître ‘amo’). Se l'havia endut una fuetada del seu mestre i senyor, Víct. Cat., Ombr. 49. El bort se féu en un girant d'ulls mestre y senyor en la voluntat d'En Rovira, Víct. Cat., Film (Catalana, ii, 281).
|| 13. Boc (Prats de Lluçanès, ap. Griera Tr.).
II. adj. (f. MESTRA)
|| 1. Fet de mestre; propi d'un mestre. Obra mestra de s'inolvidable Rigo, Ignor. 79. Li descarrega un mestre reguinnet que l'envia a rodolar dintre la bassa dels fems, Alm. Cat. Ross. 1923, pàg. 23.
|| 2. Principal; de més importància que els altres. Arbre o Pal mestre: l'arbre més alt d'una nau. Vela mestra: la vela més gran d'un vaixell o embarcació. Braç mestre: braç que sosté la caixa en els carros de trabuc. Clau mestra: clau que obre a tots els panys. La llengua és la clau mestra de les generacions futures, Collell Flor. xxiii. Torre mestra: la torre més alta d'un castell. Lo Rey que dormia dins la torre maestra féu-se allí fort, Tirant, c. 300. En fer adobar la huna partida del castell en la torre mestra, doc. a. 1471 (Arx. Gral. R. Val.). Vila o Ciutat mestra: vila o ciutat capital. Saragossa qui és la mestra ciutat del regisme de Aragó, Desclot Cròn., c. 2. Aquesta vila mestra de tot Berguedà, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxii, 266).Sèquia mestra: la sèquia major d'un sistema de regadiu. Per causa de sa síquia mestra, Ignor. 16. To mestre: mús. ant., to principal. Los quatre mestres són: primer, tercer, quint, septè, Cant Pla 81 vo.
|| 3. ant. Fals, enganyós. D'aquests conseyllers falses e traydors, alguns n'i à moxarts e maestres, qui volen per lur maestria cobrir e palliar lo corromput enteniment que an, Arn. Vil. i, 189.
Mestre: llin. existent a Celrà, Barc., Artesa de Ll., Agramunt, Banyeres, Benassal, Val., Altea, Gata, Alcoi, Mall., Eiv., etc. Hi ha la variant Mestres, existent a Palamós, Anglesola, Agramunt, Terrassa, Valls, Men., etc.
    Loc.
—a) Passar-se mestre en alguna cosa: arriscar-se a fer-la per pròpia iniciativa, sense demanar permís o consell al qui havia de donar-lo.—b) Fer de mestre: donar del cos, exonerar el ventre (Eiv., entre gent vella).
    Refr.
—a) «Ningú neix mestre»: significa que ningú sap fer les coses sens estudiar-les o esforçar-se a aprendre-les.—b) «Mestre manco, fadrí groller»: es diu contra el mal exemple dels superiors.—c) «Les obres fan el mestre»; «Les obres desempenyen el mestre»: vol dir que el mèrit de les persones es coneix per llurs obres i no per llurs paraules.—d) «Tots els mestres han estat aprenents»: significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser.—e) «Mestre de tot, oficial de no-res»: es diu referint-se als qui saben un poc de moltes coses, però no en saben cap de bé.—f) «Mestre manyà, de franc i tot, és car»: significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú (Men.).—g) «Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn»; «Qui amb bon mestre està, aprendre deu»; «Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar».—h) «No hi ha millor mestre que la necessitat».—i) «Deixa fer el mestre, per ase que sigui»: recomana obediència o confiança en l'acció de les persones experimentades.
    Fon.:
mέstɾə (pir-or., or.); mέstɾe (Fraga); méstɾe (occ., val.); mέ̞stɾə (mall., men.).
    Intens.:
—a) Augm.: mestràs, mestrarro, mestrarràs.—b) Dim.: mestret, mestretxo, mestrel·lo, mestreu, mestriu, mestringo, mestró.—c) Pejor.: mestrot.
    Var. form.
ant.: masestre o mesestre, formes que apareixen en documents rossellonesos o d'influència provençal i que són degudes segurament a una ultracorrecció (Reeb mi de totz, e ret-me al Mesestre meu, Sants Ross. 7 vo; A masestres de pera e de caus ni de terra, Ordenacions del Rosselló, segle XIV, ap. RLR, xxix, 55).
    Etim.:
del llatí magĭstru, mat. sign. || 1.