Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  miquel
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

MIQUEL
1. Nom propi d'home; cast. Miguel. a) Llin. existent a Barc., Garidells, Hospitalet, Valls, Albi, Alcarràs, Arbeca, Val., Beniarbeig, Mall., etc.
|| 2. Insecte semblant a un escarabat pla, negre, més gros que la cotimanya, que es cria en llocs aigualosos i pica molt fort els segadors d'arròs (Ribera de l'Ebre).
|| 3. Cabridet (Llofriu). Per cridar-los, els diuen: «Miquel, Miquel!»
|| 4. Refús, retret, menyspreu o respost inesperat i desagradable (Empordà, Barc., Ll.); cast. mico. «Me'n som endut un miquel que no hi comptava». «Li he donat un miquel, que ja se'l mereixia!»Una senyora que li havia dat el miquel de no voler-lo rebre, Oller Vilaniu 273.
Sant Miquel: topon., nom d'un poblet d'Eivissa i de diferents poblacions catalanes: Sant Miquel de Campmajor (Gironès), Sant Miquel d'Engolasters (Andorra), Sant Miquel de Cledells (La Selva), Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà), Sant Miquel de Llotes (Conflent), Sant Miquel de la Vall (Conca de Tremp).
    Loc.
—a) Donar Sant Miquel a ses figueres: collir-ne totes les figues per tal de no haver-hi de tornar (St. Llorenç des C.).—b) Miquel, boca de mel; queixals de pega, merda mastega!: ho diuen per fer enfadar els qui han nom Miquel (Empordà).—c) Cadireta de sant Miquel, qui se lleva no s'hi asseu: ho diuen quan algú s'ha alçat del seu seient i un altre l'hi ha pres (Mall.).
    Cult. pop.
—La diada de sant Miquel (29 de setembre) és a Menorca la de començar i acabar la lloga els missatges o treballadors fixos dels llocs. El matí d'aquell dia, els missatges novells van a missa i després es passegen per la vila movent gresca i bevent; a mitjan capvespre se'n van al lloc a començar la lloga.
    Refr.
—a) «Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel»: es diu a algú que no té béns però fa ostentació de riquesa aparent.—b) «¿A on va Miquel? A on hi ha mel»: vol dir que cadascú procura acudir allà on té el seu profit o el seu gust especial.—c) «Els camps per sant Miquel esperen aigua del cel»; «Si per sant Miquel no plou, al pagès li entra dol».—d) «Per sant Miquel, no li mires lo pèl»: es refereix al sembrat (Tremp).—e) «Per sant Miquel, el berenar se'n puja al cel; per sant Macià, torna a baixar»: es diu perquè després del setembre els pagesos ja no poden treballar fins tard en el camp, i per això sopen aviat i poden suprimir la berena o menjada de la tarda.
    Fon.:
mikέɫ (pir-or., or., occ.); mikέ̞ɫ (val., bal.); miсέ̞ɫ (Palma, Manacor, Pollença); miсél (Felanitx).
    Intens.
—a) Augm.: Miquelàs, Miquelarro, Miquelango, Miquelatxo.—b) Dim.: Miquelet, Miqueletxo, Miqueleu, Miqueliu, Miquelic, Miquelico, Miqueliquet, Miquelicoi, Miqueló, Miqueloi, Miqueli, Miquelinet.—c) Pejor.: Miquelot.
    Var. ort.
ant.: Michel (doc. segle XIII, ap. Pujol Docs. 21); Michael (Jaume I, Cròn. 69).
    Etim.:
del llatí bíblic Michael (< hebr. mikâ'êl, ‘¿qui com Déu?’), nom d'un arcàngel.