Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  moliner
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOLINER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu al molí; cast. molinero. «La indústria molinera és una bona font de riquesa».
|| 2. m. i f. Qui té al seu càrrec un molí; qui treballa en un molí; cast. molinero. Si lo dit drap haurà alguna falta de perayre o de moliner, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 271). El pare de sanct Dàmasus era moliner, Boades Feyts 49. S'imagina el roncar de les moles, ... el tràfec dels moliners, Ruyra Pinya, i, 90.
Moliner (dialectalment escrit també Moliné i Muliné): llin. existent a Cassà de la Selva, Vidrà, Berga, Anserall, Alcarràs, Barc., L'Ametlla, Benassal, Cabanes, Cast., Val., Al., etc.
    Refr.
—a) «El moliner sempre parla de moles»: es diu referint-se a algú que té propensió a parlar d'un mateix assumpte.—b) «El moliner tira l'aigua cap al seu molí»: significa que cadascú procura la seva conveniència.—c) «Hortolans i moliners, mai no esguerren la collita»: significa que són dos oficis molt productius.—d) «Moliner de vent, no menja quan té talent»: vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no (Menorca).—e) «Pescador de canya i moliner de vent, no han mester notari per fer testament» (Mall.); «Pescador de canya i moliner de vent, damunt s'ungla fa testament» (Mall.): vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres.—f) «Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres» (Manresa).—g) «Pots canviar de moliner, canviaràs pas de lladre» (Ross.); «De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas» (Empordà); «De moliner mudaràs, que de lladre no podràs» (Olot); «De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar» (Urgell, Segarra); «De moliner mudaràs, però de lladre no escaparàs» (or., occ., val., bal.); «De moliner mudareu, però de lladre no sortireu» (Mall.); «De moliner mudaràs, de lladre no curaràs» o «no sortiràs» (Men.); «De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs» (Pollença): signifiquen que l'ofici de moliner és propens als robatoris, sia llevant farina als clients, sia canviant-los la bona per la dolenta.—h) «Quant Cristo fé testament, | amb lo seu poder deixà | que en el cel no puga entrar | notari ni escrivà | ni cap moliner de vent» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
muliné (pir-or., or., men., eiv.); moliné (occ., Maestr., mall.); molinéɾ (val.); molinέ (Esterri, Sort).
    Intens.:
—a) Augm.: molineràs.—b) Dim.: molineret, molineretxo, molinerel·lo, molinereu, molineriu, molineró, molineroi, molinerengo.—c) Pejor.: molinerot.
    Etim.:
del llatí molinariu, mat. sign.