Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  monja
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

MONJA f.
|| 1. Dona lligada per vots solemnes dins una orde religiosa; cast. monja. Que'ls clergues... ne'ls monges ne les monges ne les vidues, nuyl hom no esuasescha, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). E més stime esser monja o muller de çabater, Tirant, c. 97. No trob monja ni beguina sens enueja, Coll. dames 84. De tan blanca que és | n'apar una monja, Massó Croq. 184.
|| 2. Caragol no gaire gros, de closca blanquinosa, saborós (Empordà, Bal.); cast. caracol serrano. Tres ancolles... plenes de caragols, dues plenes de bovés i una plena de monjes, Camps Folkl. ii, 41.
|| 3. Aranya de l'espècie Phalangium opilio, de cos llarguer i cames molt llargues i primes (Mall.).
|| 4. Coleòpter de la família de les crisomèlides, espècie Timarcha balearica (Bunyola).
|| 5. Rosa de dacsa, molla molt blanca que surt del gra de dacsa quan esclafeix en el foc (Ulldecona, Cast., Al.).
|| 6. Rosella (Priorat, ap. Masclans Pl. 158); poncella blanca de la rosella (Organyà).
|| 7. Bolva o espurna de paper cremat que es va apagant a poc a poc; cast. pavesa.
|| 8. Grell de taronja (Empordà, Gir.); cast. gajo.
|| 9. Llavor del cuc de seda (Camp de Tarr.).
|| 10. Manada d'estopa de cànem pentinat (Inca).
|| 11. Mongeta, fesol (Grandó Voc. ross.). Trufa, pèsol, col o monja, Berga MT 161.
|| 12. Peix de l'espècie Myolabatis aquila (Val.); cast. águila, chucho, rata.
    Loc.
—a) Parlar (xerrar, conversar) de monja: parlar amb paraules incompletes i en veu baixa (Mall.)—b) Fer llegir de monja: llegir malament, una cosa per una altra, tergiversant (Mall.).—c) Anar a mamella de monja: anar una cosa molt bé, molt oportunament (Empordà).—d) Voler fer sa prova, com sa monja: voler provar una cosa que pot dur mal resultat (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Per vós són fetes ses monges d'Inca!»: es diu a algú per indicar-li que allò que espera conseguir fàcilment, és més difícil del que es creu (Mall.).—b) «Monja de sant Agustí (o de sant Magí), dos caps damunt un coixí»: es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació.—c) «Escrúpols de monja, suc de taronja».—d) «Les dones tenen set vides, com els gats; i les monges, nou» (Miró Afor. Méd. 457).—e) «Sa monja l'encén i es frare l'apaga»: es diu referint-se a la diada de santa Margarida (20 de juliol), que sol esser el començament de les calors caniculars, i a sant Bernat (20 d'agost), frare, que sol indicar el descens de la temperatura estival (Mall.). (Vegi's l'article frare).—f) «Monges i polls, mai estan sadolls» (Mall.).
    Fon.:
móɲʒə (Rosselló, Cerdanya, Gir.); mɔ́ɲʒə (Vic, Manresa, Igualada, Barcelona, Tarr., Eiv.); móɲʧa (Boí, Vilaller, Tamarit de la L.); móɲʤɛ (Tremp, Balaguer); mɔ́ɲʤa (Tortosa, Cast.); mɔ́ɲʧa (Val.); mɔ́ɲʤɔ (Al.); mɔ̞́ɲʒə (Mall., Men.).
    Intens.:
—a) Augm.: monjassa, monjarra.—b) Dim.: mongeta, mongel·la, mongeua, mongiua, monjona, monjoia, monjarrina, monjarrinoia.—c) Pejor.: monjota.
    Var. ort.
ant.: monge (Eximplis, i, 166); monga (Graal 20).
    Etim.:
del llatí monĭca, var. de monăcha, mat. sign. || 1.