Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mora
veure  2. mora
veure  3. mora
veure  1. móra
veure  2. móra
veure  morà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. MORA f. ant.
Demora, triga. Encara que no siguen en mora o triga de haver donats dits comptes, Llibre Abelló, carta 138.
    Etim.:
pres del llatí mōra, mat. sign.

2. MORA f.
|| 1. Dona del nord d'Africa o mahometana; cast. mora. (V. moro).
|| 2. Peix mascle de l'espècie Maena vulgaris, de color blavós, d'un pam de llarg (Men.); cast. garro. La femella es diu xucla.
|| 3. Cremallot del llum (Vall de Gallinera); cast. pábilo.
    Fon.:
mɔ́ɾə (or., bal.); mɔ́ɾɛ (Ll.); mɔ̞́ɾa (val.).
    Etim.:
del llatí Maura, mat. sign. || 1. En l'accepció || 2, o sia, com a nom de peix, apareix escrit móra en el Diccionari Fabra, però es degut a la falsa informació de Griera Voc. peixos, on es dóna la transcripció móɾə amb o tancada, en lloc de mɔ́ɾə que és la vertadera.

3. MORA o MÓRA
|| 1. topon. a) Mora d'Ebre: vila de 4.100 habitants situada a la riba dreta de l'Ebre, en la comarca de Gandesa.—b) Mora la Nova: vila de 2.100 habitants situada en la riba esquerra de l'Ebre, ben davant de Mora d'Ebre.—c) Mora Condal: poblet del terme d'Odèn (comarca del Solsonès).—d) La Mora: llogaret del municipi de Viladàsens (Gironès).—e) La Mora: llogaret del terme de Tagamanent (Montseny)—f) Poblet del municipi de Granyanella (Segarra).—g) La Mora: llogaret agregat al municipi de Llascuarre (Ribagorça).—h) La Mora de Montanyana: llogaret del districte municipal de Montanyana (província d'Osca).—i) Mora de Ruviols: vila que abans pertangué a València i actualment pertany a Aragó (Mora de Rubielos). Passant per Montalbà, per Mora y per Sarrió, Pere IV, Cròn. 369.
|| 2. Llin. existent a Palamós, Barc., Igualada, Agramunt, Anglesola, Anya, Cornudella, Cast., Val., Al., Biar, Vall dels Alcalans, Mall., Men., etc.
    Loc.

Semblar l'ase d'En Mora, que de tot s'enamora: esser una persona molt voluble, tenir tendència a enamorar-se o entusiasmar-se amb totes les coses noves (mall., men.).
    Refr.
—a) «Gent de Mora, gent traïdora».—b) «Les campanes de La Mora, toquen per amor de Déu».
    Fon.:
móɾə (or., bal.); móɾa (Mora d'Ebre); mɔ́ɾa (La Mora de Montanyana).
    Etim.:
probablement de móra nom de fruita. El nom de La Mora apareix llatinitzat en la forma Ipsa Mora en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell (segle IX).

1. MÓRA f.
|| 1. Fruit de la morera, de forma rodona i color vermellós negrós; cast. mora. Entorn de les faldes de la roba arbres ab les rayls, lo tronch... de perles... e lo fruyt que eren móres, era compost de marachdes, balaxos e safirs, Curial, i, 24. La terça color és dita morçillo... perquè té el color de móra. Dieç Menesc. ii, 14. Tan bona és una pera confitada com una móra fresca, Roq. 22.
|| 2. Móra d'esbarzer, o de barsa, o de romeguer: fruit de l'esbarzer, compost de nombroses drupetes negres disposades sobre un receptacle cònic; cast. zarzamora. «Ses al·lotes són traidores | que no ho poden esser més: | quan han collides ses móres | diuen mal d'es romeguers» (cançó pop. Mall.). Flors d'ulls plens de vida | mores d'esbarzer, | morenor florida dins ocult verger, Colom Juven. 15.
|| 3. a) Móra de rostoll: infrutescència glauca del Rubus caesius, semblant a la móra d'esbarzer (Ripollès).—b) Móra de roldó: fruit del roldó, que és molt verinós; cast. emborrachacabras.
|| 4. Moc o cremalló del llum (Pego, Sencelles); cast. pábilo. «Es llum fa móra»: el llum té cremalló (Mall.).
    Loc.

Negre com una móra, o Negres com móres: negre molt viu; es diu especialment dels ulls negres.
    Refr.

—«Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer»: significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina (val.).
    Fon.:
móɾə (pir-or., or., bal.); móɾɛ (Organyà, Sueca, Alcoi); móɾa (Tortosa, Cast., Val., Gandia, Al., Elx, Alg.); mɔ́ɾɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Artesa de S., Fraga); mɔ́ɾa (Tamarit de la L.).
    Intens.:
—a) Augm.: morassa.—b) Dim.; moreta, moreua, moriua.—c) Pejor.: morota, morot.
    Etim.:
del llatí vulgar *mōra, var. del clàssic mōrus, mat. sign. || 1.

2. MÓRA topon.:
V. Mora, art. 3.

MORÀ
Llin. existent a Torredembarra, Ulldecona, St. Mateu, etc.
    Etim.:
V. Morant, art. 2.