Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  most
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

MOST m.
|| 1. Suc del raïm abans de fermentar; cast. mosto. Lo vi novell, ço és lo most, nou al fetge, Albert G., Ques. 20 vo. Quatre bótes plenes de vi vermell, most, doc. a. 1417 (Calend. Bal. 1880, pàg. 182). I Nabal, fart de most, la cara encesa, Alcover Poem. Bíbl. 52.
|| 2. Suc aferradís (Men.); cast. pringue. «Renta't ses mans, que les dus plenes de most».
|| 3. Parlar most: haver begut molt (Ripoll, ap. Griera Tr.).
    Refr.
—a) «A l'agost, recull el most».—d) «Si plou a l'agost, adéu most»; «Si plou en el mes d'agost, no gastis diners en most» (Griera Tr.); «Aigua d'agost, mel i most» (Bal.), «Per tot l'agost, ha d'estar fet el most» (Urgell); «Aigua d'agost, ni vi ni most».—c) «Per l'agost, ni dona ni most» (Pineda).
    Fon.:
móst (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí mŭstu, mat. sign. || 1.