Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nap
veure  2. nap
veure  3. nap
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. NAP m.
|| 1. imatge  Planta crucífera de l'espècie Brassica napus, de fulles glauques i glabres, flors grogues en raïms terminals, siliqua dehiscent no articulada, que es conra com a hortalissa per aprofitar la seva arrel comestible, anomenada també nap; cast. nabo. Certificam-vos que d'espinachs e de naps e de cols e de brotons... se dóna de totes aquestes coses lo XI, doc. a. 1373 (Hist. Poll. i, 237). Perque la salssa, per als naps mustius hi vells, vella deu ser axí com ells, Somni J. Joan 1370. Nap de la porreta: varietat de nap casporrudet, blanc, saborós (Val.). Nap de La Iessa: és blanc, llarg i prim, i és la classe millor (Val., Sueca).
|| 2. imatge  Nap rodó, o Nap de bou, o Nap boal: crucífera de l'espècie Brassica rapa, d'arrels grosses molt carnoses, globuloses o fusiformes, de menys qualitat com a comestible; cast. nabo gallego.
|| 3. Nap bord: planta campanulàcia de l'espècie Campanula rapunculus, més coneguda amb el nom de repunxó; cast. rapónchigo.
|| 4. Nap coent: planta cucurbitàcia de l'espècie Bryonia dioica (La Selva). V. carabassina.
|| 5. Nap del diable: arrel de briònia.
|| 6. fig. Cigar amb punta a cada cap (Llofriu, ap. Griera Tr.)
|| 7. fig. Persona petita, sia per poca edat, sia per no haver crescut prou; cast. recoquín, figurilla. Y em recorda que quan jo era un nap..., Mercè Bellam. 8. L'agenolles als peus del confessor, ignocent y nap com és encara, Oller Rur. Urb. 42.
|| 8. fig. Persona beneitota, curta d'enteniment (Empordà); cast. calabacín. Es diu també nap torrat i nap boal. Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer!, Ruyra Pinya, ii, 50. a) pl. Nom satíric que es dóna als habitants d'Aleixar.
|| 9. fig. Bufetada, cop a la cara (Gir.); cast. soplamocos.
    Loc.
—a) Com ara plouen naps: es diu per indicar dubte o incredulitat en allò que un altre diu (val.).—b) Esser un segar de naps: esser una feina fàcil i profitosa.—c) No valer un nap, o un nap torrat: no valer res, esser una cosa de mínim valor.—d) Bon nap n'havem arrancat!: es diu referint-se a un negoci o feina que no ha donat el profit que se n'esperava.—e) Ara per naps, ara per cols: ara per una cosa, ara per una altra.—f) Quan no és per naps, és per cols: quan no és per una cosa, és per una altra.—g) Que naps i que cols, o Que si naps, que si xerevies: que tal cosa i que tal altra; es diu referint-se a un assumpte en què s'al·leguen diferents pretextos i raons.—h) Tant m'estimo (o tant se me'n dóna) naps com cols: tant m'és una cosa com una altra. També es diu: «Tant m'estimo naps com cols, com xerovies o fesols».—i) Nap de neu!: exclamació, eufemisme per «cap de Déu».
    Refr.
—a) «Alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla»: es diu per aquells que es vanaglorien de mèrits que corresponen a altres.—b) «Naps i cols, ventre, si en vols; cols i naps, ventre, ja ho saps»: es diu referint-se a la repetició monòtona dels mateixos menjars.—c) «Quan hem set a Monistrol, nap i col; i en ser a Montserrat, col i nap»: ve a tenir el mateix valor que l'anterior (St. Bartomeu del G.).—d) «El bon nap, per l'agost (o per sant Llorenç, o per sant Jaume) ha d'esser nat».—e) «Cada cosa a son temps, i els naps a l'advent»: significa que les coses s'han de fer en el temps oportú.—f) «Per l'advent, naps i cols a trencadent».—g) «Per un nap, no es deixa de cuinar l'olla»; «Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla»: significa que per un detall petit no ha de fracassar una empresa.—h) «Mai se sap si és gros el nap, fins que ha descobert el cap»: vol dir que no es poden fer judicis prematurs.—i) «Tots als naps, i ell a la carn»: es refereix a aquells que es reserven la part millor en els assumptes col·lectius (val.).
    Fon.:
náp (or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí napu, mat. sign. || 1.

2. NAP m.
Moneda d'un duro, en llenguatge familiar (or., men.). «M'ha costat dos naps». Entrem a dinar a Ca'n Justench; vull que aprovi un cubert de nap... Després de molt de cabilar, pogué deduhir que un nap a Barcelona eren cinch pessetes a Mallorca, Oliver Obres, v, 218.
    Etim.:
abreviació de napoleó, nom d'una moneda francesa del segle XIX.

3. NAP m.
Anap. Sex taceas rotundas o naps de argent blanch, doc. a. 1420 (Villanueva Viage, vii, 79).Especialment: a) Mig escudelló que empren els escudellers per a donar la forma interior a la peça que fan, sia escudella, sia plat (Inca).
    Etim.:
V. anap.