Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  natura
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NATURA f.: cast. natura, naturaleza.
I. || 1. Naixença; conjunt de condicions determinades per la generació. «De natura som manacorí» (Mall.). «Si no és intel·ligent de natura, malament!»Fo per natura coronat rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 6. La seua faç graciosa per natura, Turmeda Diuis, 10. Los dons que Déu m'ha donats, axí de natura com de fortuna, Eximenis Conf. 16. Alcuns feels christians, axí conversos com de natura, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli).
|| 2. Generació, llinatge; sèrie de descendents per generació. Per tal que'l regne no exís de la natura, Jaume I, Cròn. 18. Plorauen e malehien tota natura francesa, Tirant, c. 126. Com la dolorada Mare, cridant ab grans gemechs Adam e tota sa natura a plorar lo Fill, Villena Vita Chr., c. 129.
|| 3. Òrgans genitals (de qualsevol sexe, però principalment de les femelles). Con ella put en sa natura!, Fasset 219. Amoleix la durea de la mare si és mesa en la natura de la dona, Macer Erbes. Hauia una donzella tota d'or smaltada e tenia les mans baxes endret la natura, Tirant, c. 48. La vexiga plena de urina agravia la natura, Albert G., Ques. 41 vo.
II. || 1. Essència, conjunt de condicions i atributs propis d'un ésser. Los sauis la pregaren que'ls dixés la natura e les propietats dels cinch arbres, Llull Gentil 8. Aprés que hauien fet ço que lur natura requeria, Eximplis, i, 34. La spelta és de natura temprada entre calt e fret, Albert G., Ques. 5. Donat el seu caràcter variable i voluble per natura, Pons Com an. 149. Defallir natura a algú: (ant.) decaure les forces que li eren pròpies. Con viu que los dies eren breus e natura li defaylia, Llull Cavall. 4 vo. Pagar el deute a natura: (ant.) morir. Havia pagat lo deute a natura, Metge Somni i.
|| 2. Conjunt de les coses creades, de les forces de la creació. Volgué haver muller qui fos sana e ben formada en sa persona, per tal que natura hi pogués dar bona disposició als fills, Llull Blanq. 1, 2. Moltes coses que natura no'ls ha donat, Metge Somni iii. E revocant la natura, se pensà ab nova art de compondre unes ales qui'l portassen per l'ayre, Alegre Transf. 66. Contra natura: contra l'orde de les coses creades. Fruyters aquí afreneylats | eren per gran espessura | e feyen, contra natura, | calt d'iuern, frescor d'estiu, Turmeda Diuis. 6. Peccat de sodomia, lo qual és appellat peccat contra natura, Eximenis Lux. 10.
|| 3. Les obres de la creació (per oposició a les de l'home, de l'art). Ni la fageda on la natura cria, Canigó ix. Afalagant-me les orelles de mil remors de la natura, Massó Croq. 8. Notes sublims de salteri | que natura en cativeri | fa redolar dins la nit, Guiraud Poes. 59. a) pl. (ant.) Ciències de la naturalesa. A la qual heretgia són venguts per ohir lògica e natures, Llull Gentil 289.—b) Natura morta: reproducció artística d'objectes inanimats.—c) Estat de natura: estat de l'home no civilitzat, reduït a les seves forces i condicions naturals.
|| 4. Classe, espècie. Gosen aportar pells de alcuna natura de vays ni patins deurats, doc. a. 1384 (BSAL, ii, 191). No pusquen hauer algun altre offici de qualsevol natura sia, Libre Abelló 139. Hauia diuerses natures de animals saluatges, Tirant, c. 48. No presumesca ab qualsevol natura d'exàrcia de fil pescar, doc. a. 1514 (BSAL, xxii, 251).
|| 5. Conjunt de condicions físiques i morals de l'home, d'una cosa. a) teol. Estat de l'home en quant no està relacionat amb la gràcia.—b) mús. ant. Nota normal, no afectada per bemoll ni per diesi. Tres de becayre, Dos de bemol, Dos de natura, Cant Pla 73 vo. Es molt impossible que no's desconcorden | si canten natura, y'l vell per bemoll, Viudes donz. 394.
    Refr.
—a) «Qui és boig de natura, mai se'n cura».—b) «Cada criatura fa segons sa natura».—c) «Qui no en ve de natura, no en turulura»: vol dir que el qui no té una capacitat o habilitat de naixença, no sol adquirir-la amb el temps.
    Fon.:
nətúɾə (or., bal.); natúɾɛ (Ll.); natúɾa (Tortosa, val.).
    Sinòn.:
naturalesa.
    Etim.:
pres del llatí natūra, mat. sign.