Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nespla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NESPLA o NESPRA f.
|| 1. Fruit del nespler, de forma rodona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; cast. níspola. No deu hom raebre cerves ne nesples, Arn. Vil. ii, 150. Ledons, guarofes, prunes, nesples, codonys, F. Eximenis (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 368). Car són com les nesples que, totes podrides, | en elles tots temps està 'l polzim vert, Proc. olives 1099. Fruyts stíptichs axí com són cithonia e nesples, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2.
|| 2. fig. Cop violent, especialment el que es dóna en agressió Li havia ensivellat un quern de nesples, Alcover Rond. ii, 267.
    Loc.
—a) Això és tan veritat com ara plouen nesples: es diu d'una cosa que és mentida.—b) Què hermosura de nesples!: exclamació irònica, referida a coses dolentes o lletges (val.).
    Refr.
—a) «¿A com van les nesples? Conforme cauen les bèsties»: es diu per riure's dels compradors que paguen sense regatejar allò que el venedor els demana (val.).—b) «Amb temps i palla, maduren les nesples»: significa que les coses no s'han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats.—c) «Per sant Lluc, nesples pelluc» (Mall.); «Per sant Lluc, nesples espluc» (Men.): es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per a collir les nesples.
    Var. form.
(vulgarismes): nyespla, nyespra.
    Fon.:
nésplə (or., bal.); nésplɛ (Vinaròs, Maó); néspla (Cullera); néspɾə (Solsona, Camp de Tarr.); néspɾɛ (Olot, Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset); néspɾa (Calasseit, Tortosa); nέ̞spɾa (Pego); nέspɾə (Arles, Cotlliure, Ribesaltes, Oleta); ɲéspla (Morella, Morvedre, Val.); ɲéspɾa (Llucena); ɲésplɛ (Sueca).
    Intens.:
—a) Augm.: nesplassa, nesplarra, nesplarrassa.—b) Dim.: nespleta, nespletxa, nespleua, nespliua, nesplona, nesplarrina, nesplota.—c) Pejor.: nesplota, nesplot.
    Etim.:
del llatí mespĭlu, mat. sign. || 1, que, segons A. Graur (Rom liii, 200), tenia en llatí vulgar la variant nespŭla.